Teixits i costura com a símbols de resistència política i eina de comunicació cultural

Brodar per superar el trauma d'haver estat al front. Fer un edredó de patchwork per passar missatges clandestins d'una presó de dones a una d'homes. Cosir els mites i creences d'una cultura que volen silenciar... La indumentària, la costura i el brodat s'han utilitzat en molts moments per fer resistència política o per denunciar vulneracions de drets humans. 

Això és el que explica al llibre "Hilos de vida" l'artista tèxtil escocesa Clare Hunter, que defensa que la costura és un llenguatge. En una entrevista al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio ha exposat que sempre ha tingut usos socials més enllà de la confecció de la roba que ens posem. 

Segons explica, al llarg dels segles hi ha hagut un codi visual de tipus de punts, de colors, de motius que feien que una peça de roba pogués ser llegida com un text. Afirma que fins al segle XVI, les dones veien el fet de cosir igual que el fet d'escriure, sense distinció. 

"El que havien escrit o el que havien cosit era una altra forma d'explicar alguna cosa que els importava." 

Cosir per no ser esborrada 

Una de les dones que va utilitzar aquest llenguatge va ser la reina Maria I d'Escòcia. Quan va ser empresonada de ben jove a Anglaterra va brodar tot el seu testimoni de vida perquè pogués preservar-se en el temps sense que ningú l'edités o el retoqués. Desfer punts és molt més difícil que canviar un text.

En la seva investigació, Hunter viatja des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat i passa per tots els continents. Explica com la població miao, un dels clans minoritaris de la Xina i que no té llengua escrita, han utilitzat la costura com si fossin els seus llibres. En les teles brodades hi conserven els seus mites i les seves creences, són com la seva biblioteca.  

A "Hilos de vida" també hi trobem la història de Harriet Powers, una esclava afroamericana que cosia edredons a l'estil de l'Àfrica Occidental. Així es va convertir en una conservadora del que llavors eren les cultures proscrites dels esclaus quan no se'ls permetia ni llegir ni escriure. 

Cosir també és cosa d'homes 

Però en el llibre no només es parla d'obres fetes per dones. De fet, justament Hunter vol trencar estereotips i mostrar com molts homes també han brodat, però que potser no ha transcendit tant perquè tenien por de ser criticats per "efeminats". Es fixa en els soldats que tornaven de la Primera i la Segona Guerra Mundial traumatitzats: 

"Després d'experimentar la dura textura de la guerra, poder treballar amb el teixit suau i agradable i cosir una cosa bonica els ajudava a alliberar-se dels traumes que havien experimentat." 

Cosir en l'actualitat 

Hunter també destaca exemples més recents, com les arpilleres xilenes que servien per explicar a l'exterior les vulneracions dels drets humans que es cometien a la dictadura de Pinochet o bé el mocador blanc al cap de les Madres de la Plaza de Mayo que recorda els bolquers dels fills desapareguts. Fa poc, també a l'Argentina, el mocador verd lligat al puny ha servit per defensar el dret a l'avortament. 

L'autora tampoc es descuida els conflictes que veiem cada dia a la portada dels diaris. El tèxtil també hi té un pes important. Els brodats palestins i la kufia són símbols de resistència igual que les bruses brodades d'Ucraïna, on la costura serveix d'escut emocional. En aquest país, el brodat té molts estils regionals diferents i Hunter explica que la gent l'utilitza "per reafirmar el seu propi sentit de l'individu i d'identitat nacional."  

Més enllà dels contextos de guerra i violència, l'artista tèxtil defensa que els tallers de costura col·lectiva funcionen com a element de cohesió en barris amb problemes de convivència i, també, que l'acció de cosir ajuda persones amb demència. 

Hunter argumenta que cosir és una artesania rítmica i absorbent i que "s'ha demostrat que qualsevol cosa que realment ens absorbeix ens ajuda a potenciar les endorfines i a estabilitzar la nostra pressió arterial". Per tant, cosir és una manera eficaç d'obtenir una sensació de benestar "perquè ens aporta un ritme de cor, mà i ment junts per crear una harmonia." 

Per últim, al final del llibre es reflexiona sobre com els moviments ecologistes actuals utilitzen la costura com una arma política amb grups de gent jove que es troben per arreglar peces o actualitzar-les. Per Hunter, cal repensar urgentment com consumim la roba que ens posem. 

"Hilos de vida", de Clare Hunter, l'ha publicat en castellà l'editorial Capitan Swing.