Tens diners en efectiu a casa? El BCE ho recomana en cas d'emergències
Quants diners en efectiu tens a casa? El Banc Central Europeu (BCE) conclou en un article que davant les diferents situacions d'emergència que s'han viscut els darrers anys, com la covid, la guerra d'Ucraïna o la recent apagada a la península Ibèrica, els diners en efectiu han actuat com un actiu refugi i un instrument de pagament per fer front a les despeses d'emergència.
Per això, els economistes del BCE Francesca Faella i Alejandro Zamora Pérez mantenen en la seva anàlisi que és important tenir diners en efectiu a casa, tot i que no concreten quants euros hi hauria d'haver. Sí que apunten que molts bancs centrals, ministeris de Finances i agències de protecció civil ho recomanen.
Dels països que ho han concretat com els Països Baixos, Àustria i Finlàndia, la recomanació és tenir entre 72 i 100 euros per persona per poder cobrir les necessitats més bàsiques durant 3 dies.
La lliçó de l'apagada
Un dels moments més recents en què moltes persones no van poder utilitzar els mètodes de pagament electrònic va ser durant l'apagada. Una bona part dels sistemes bancaris i digitals van deixar de funcionar. L'informe calcula que a Espanya, exceptuant les Balears i les Canàries, la despesa feta amb targetes es va reduir entre un 41 % i un 42?% en comparació amb els llocs que no van patir el tall de subministrament.
El comerç electrònic, per la seva part, va caure un 54% en general i, segons dades recollides pel BCE, el consum a Espanya va tenir una caiguda del 34?%.
En deixar de funcionar durant hores molts dels caixers automàtics, terminals de pagament a les botigues i altres establiments, els dispositius de pagament dels telèfons mòbils --inclosos serveis com Bizum--, els bitllets i monedes es van convertir en molts casos en l'única manera de poder pagar. Segons els autors de l'article "es va posar de manifest l'efectiu com un mètode de pagament indispensable quan fallen les infraestructures digitals".
Efectiu contra la por als ciberatacs, les pandèmies i altres crisis
Els economistes detallen que tant en la pandèmia, com la invasió russa d'Ucraïna i la crisi del deute sobirà grec es va detectar, en tots, un augment significatiu en la demanda i l'ús d'efectiu. Per exemple, durant la crisi sanitària de la covid-19 l'estudi recull que moltes persones van acaparar preventivament bitllets per la incertesa i la necessitat de tenir un suport tangible davant la situació sanitària i econòmica.
En el cas de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, va fer augmentar l'interès de molts ciutadans dels països més pròxims a l'àrea del conflicte a acumular diners en efectiu. La por a un ciberatac massiu contra les infraestructures digitals va comportar "un augment significatiu de l'efectiu".
L'informe posa de relleu que l'efectiu proporciona una sensació de seguretat que va més enllà de la comoditat del "dia a dia" i dona una certa seguretat quan els sistemes electrònics fallen. A més, el diner físic ofereix privacitat, accés immediat i certesa sobre el seu valor, cosa que dona als usuaris una sensació de control i confiança en temps complicats.
El repte, assegurar l'accés a l'efectiu
Les reflexions dels dos economistes del BCE inclouen una alerta: que l'accés a l'efectiu és vital i s'ha de preservar per tenir aquesta reserva en cas de crisi o emergència. Constaten, però, que la tendència bancària a digitalitzar-se i la reducció dels caixers automàtics posa en risc la disponibilitat del diner físic.
Només alguns països, com Àustria, han intervingut per garantir l'accés i han instal·lat caixers automàtics a les zones rurals. Consideren que, en general, segueix sent una assignatura pendent de les entitats bancàries i reguladors.
El BCE conclou que l'efectiu encara és una bona eina per l'estabilitat i assegura que tenir una reserva de diner en efectiu a casa és una recomanació prudent i necessària per assegurar la capacitat de resposta en moments crítics.
