Tens vertigen digital? Com sobreviure a la tecnologia que no s'atura i t'inunda el dia a dia

"Odio la tecnologia". Quan en una conversa apareix un tema sobre intel·ligència artificial, mòbils o privacitat digital, molt sovint algú acaba declarant que no hi té gaire bona relació. És una resposta habitual davant el núvol de conceptes diferents que acostumem a posar sota el paraigua tecnològic. Darrere hi ha rebuig, fòbia o simple saturació.

Tot allò que considerem "tecnologia" té punts en comú: encara sentim que ens ve de nou, perquè evoluciona constantment; és disruptor, en tant que sovint ens fa qüestionar el nostre dia a dia, i és angoixant, perquè és fàcil caure en la sensació que s'escapa del nostre control mentre, en canvi, ens afecta profundament.

Potser la tecnologia no ens agrada, però en som usuaris, clients i víctimes. Davant del vertigen que ens provoca enfrontar-nos a innovacions que no coneixem prou i acceleren la transformació de la nostra realitat, en aquest article recollim els quatre grans reptes tecnològics a què ens enfrontem i consells per sobreviure-hi.

Ho fem acompanyats d'una persona que acumula uns quants anys de reflexió al voltant de la tecnologia, l'enginyer informàtic i autor de "La democràcia mor al núvol", Josep Maria Ganyet i Cirera.

Primer repte: addicció a les pantalles

Estem enganxats a les pantalles, especialment al mòbil. L'OMS no ho considera, encara, una addicció, però sí que, des del 2014, reconeix les implicacions en la salut pública d'un ús excessiu. Els efectes negatius afecten, especialment, els adolescents, tot i que cap franja d'edat se n'escapa: ni joves, ni persones grans ni qui escriu aquest article.

L'explicació de qui sap com funcionen els negocis digitals és clara: les pantalles són addictives perquè estan dissenyades per ser-ho. "Tenen els millors experts del món. Lluitem contra gegants", apunta Josep Maria Ganyet.

Volen que els clients seguim fent scroll, i ho fem perquè ens han ensenyat que, en algun moment, el nostre cervell rebrà una recompensa en forma de dopamina. L'objectiu? Que segueixis consumint el màxim de temps possible, per capturar el màxim de dades i mostrar-te tots els anuncis que puguin. Segons Ganyet "la nostra atenció ha estat segrestada".

Aplicacions que pots utilitzar estirat en un sofà, pensades per mantenir-te enganxat, i algoritmes orientats perquè sempre vulguis veure el següent contingut. Uns algoritmes que pots intentar fer jugar a favor teu, però sempre acabaran trobant la manera de trair la teva voluntat.

Consells per combatre l'addicció a les pantalles

• Desactiva les notificacions del telèfon. El so, el color, la vibració de les notificacions ens funcionen com a recompensa aleatòria i alliberen dopamina, un mecanisme que contribueix a l'addicció. Cal evitar que "sigui algú altre qui controla la nostra atenció", rebla Ganyet.
• Utilitza les eines de benestar digital. Els sistemes operatius i les mateixes aplicacions compten amb apartats per limitar el temps d'ús o altres sistemes, com posar la pantalla en escala de grisos, ja que "científicament està demostrat que ens atrau menys".
• Configura modes de concentració automàtics que s'activin com a mínim una hora abans d'anar a dormir o el moment en què manifestis comportaments addictius.
• Evita les pantalles i autolimita't. És la manera més efectiva de seguir una dieta dopaminèrgica, que evita l'excitació constant i el plaer immediat, per tal de recuperar l'equilibri natural de la dopamina i no caure en comportaments addictius. "Cal llegir més en paper. Llegir un diari o passejar per una biblioteca i recuperar la serendipitat de trobar continguts que l'algoritme no t'oferirà mai", afegeix Ganyet.

Segon repte: la mort de la privacitat

La privacitat ha mort. Va iniciar la seva decadència quan vam començar a digitalitzar les nostres dades personals, i les vam compartir en servidors externs. "El núvol és només l'ordinador d'un altre", recorda Ganyet, i està exposat a atacs o a la voluntat de qui n'és propietari.

Però la privacitat va acabar de morir quan aquestes dades es van convertir en un negoci. Ho veiem en les trucades spam, en els cotxes connectats, en les aplicacions...

La immensa majoria de negocis digitals, especialment els que ofereixen els seus serveis de manera gratuïta, es financen gràcies a la venda de dades personals amb què elaboren perfils publicitaris. Ara, també, és la matèria primera indispensable per entrenar els models generatius d'intel·ligència artificial.

Més enllà de les cookies, cada cop menys rellevants, la indústria dels negocis que viuen en línia, han descobert mil i una maneres de seguir capturant dades i elaborant un perfil amb tota la informació que generem quan naveguem.

La nostra informació pot quedar exposada perquè en perds el control. De fet, Ganyet assenyala que "mentre això sigui un negoci, la nostra privadesa està en perill. Però, sense perdre l'esperança, cal ser-ne conscient i prendre una sèrie de mesures sense arribar a la paranoia":

Consells per seguir lluitant per la nostra privacitat

• Digues no. Refusa de manera sistemàtica qualsevol petició que et facin sobre les teves dades, especialment quan no són necessàries. En webs, en apps, per telèfon o en persona: dona el mínim possible d'informació.
• No utilitzis el teu correu per registrar-te a tot arreu, especialment evita utilitzar el compte de Google o Meta. Si no és indispensable crear un compte d'usuari, no ho facis.
• Tria bé. Informa't i opta pels serveis, apps i plataformes que protegeixen la teva privacitat.
• Navega amb "uns mínims" de seguretat. Pots utilitzar un navegador amb "bones eines d'anonimització, com Safari o Brave", aconsella Ganyet, i configurar les apps per compartir-hi el mínim i indispensable. Si encara vols un extra pots activar una VPN, una xarxa privada virtual per connectar-se a través de l'ordinador d'un tercer.

Tercer repte: el nostre jo digital, ciberatacat

Sabem la importància que tenen les nostres dades i també les nostres credencials. Les volen les empreses que ens ofereixen serveis, però també hi ha centenars de milers d'actors malintencionats que les volen aconseguir i tenen moltes estratègies per aconseguir-les.

Atacs per phishing, smishing, vishing, trucades spam... Els ciberatacs tenen diferents modalitats i saben com fer-nos abaixar la guàrdia.

Cada cop són més habituals i l'impacte és cada cop més negatiu. Però hi ha estratègies per protegir-se.

Consells per protegir la nostra ciberseguretat

• No facis clic, no responguis impulsivament. Mai fer clic als enllaços que rebis (ni escanegis QR), ni contestis el telèfon si no saps bé qui hi ha darrere. Si no tenim el número apuntat, considereu-ho spam. Si és important, "ja et contactaran per una altra via". Si responeu o feu clic, "no doneu mai cap dada, ni una... ni tan sols confirmeu la identitat", aconsella Ganyet.
• Desconfia. L'actitud més cibersegura en un entorn digital és no refiar-se, estar concentrat i comprovar les nostres accions. Especialment si ens arriba un missatge o un correu que ens demana actuar amb urgència: "És la primera red flag", recorda Ganyet. No envïis, a ningú, cap codi ni contrasenya, i comprova que no es fan passar per qui diuen ser tallant la comunicació i iniciant tu el contacte o accedint a la pàgina o apps oficials.
• Apaga sensors. No et connectis a xarxes de wifi públiques, i no introdueixis informació important si ho fas. Apaga wifi, bluetooth o altres ràdios quan no et calguin.
• Practica la higiene digital. Esborra tot allò digital que no utilitzes, arxius, comptes d'usuari i apps incloses. "Fes el dos per un: quan tu et vulguis instal·lar una aplicació, n'has d'esborrar dues."

Quart repte: un món generat artificialment

La intel·ligència artificial generativa, amb el ChatGPT com a màxim exponent, ha explotat en el nostre dia a dia i això té implicacions de privacitat, de seguretat, ecològiques i ideològiques.

La veracitat de qualsevol text, imatge o vídeo està, avui, en entredit. "El gran problema", explica Ganyet, "és que ja no ens creiem ni el que sí que ha passat, i aquí tampoc hauríem d'arribar."

Mentrestant, cada mes es realitzen milers de milions de consultes a xatbots, converses sobre salut mental inclosos. Poden aparentar ser experts, amics i confidents. Comencen a desplaçar els motors de cerca i hi ha el perill que, gràcies a la manera humana que tenen d'emmarcar la interacció (des de xats a converses per veu), hi donem més confiança de la que es mereixen, a vegades amb resultats perillosos."

Consells per conviure amb els models generatius

• Coneix bé el seu funcionament i limitacions. És important utilitzar els models generatius de text, per conèixer-los bé: "Són generadors estadístics sintàctics. Saben posar paraules una darrere l'altra que tenen sentit". Més enllà de ChatGPT, hi ha més vida: "Gemini, de Google, o Perplexity, o DeepSeek o Llama, instal·lats en local, són bones alternatives".

• "Utilitza'l com a punt de partida, no d'arribada". Serveixen bé per començar a indagar informació, descobrir bones fonts, però... sovint, només et volen donar la raó perquè això és el que ens farà tornar-hi i som víctimes del biaix de confirmació.

  A més, s'han entrenat amb la informació que hi ha a la xarxa: informació esbiaixada, amb tots els tics (racistes, homòfobs, masclistes...) de la nostra societat, que després depuren, netegen o censuren... amb els seus criteris.

  També tenen "biaixos culturals", reflexiona Ganyet, ja que s'han entrenat "amb un 60% d'internet escrit en anglès" i, encara que parlin català, no ho fan amb els nostres referents culturals. Tenen un "americanocentrisme" traduït a la nostra llengua.

• Opta per una cerca normal com a primera opció. El consum energètic i de recursos d'un model generatiu és exponencialment més gran que el d'una cerca a Google i molts cops "és més eficient i útil la cerca normal".
• Protegeix-hi la teva privacitat. Configura els models per no donar permís que s'entrenin amb les teves converses, no hi introdueixis informació personal. "Ja s'ha acabat internet. No hi ha més dades". Les converses generades per humans són ara les que tenen qualitat i "són valuosíssimes": les utilitzaran i la teva informació formarà part de la següent iteració.

Adaptació forçosa, però conscient

Tots ens hem vist abocats a aquests reptes tecnològics que ens obren dubtes, debats i nous perills, però també un món de possibilitats de les quals ens podem beneficiar, amb consciència i coneixement.

"Posar-se d'esquena a la tecnologia no és una bona política: sortiu i divertiu-vos, com deia aquell filòsof holandès". Ganyet considera que es pot gaudir de la tecnologia si ens resulta beneficiosa: "Si veus que allò t'angoixa, et costa... hi ha moltes altres opcions. I no són exclusives."

Al final, es tracta d'utilitzar les eines de manera que complementin la nostra experiència vital. És indispensable que evitem el que Ganyet anomena "bretxa experiencial", i reforçar sempre l'ús de la tecnologia amb la interacció física, humana i natural i no la que ens arriba mitjançant un algoritme preconcebut:

És legítim "odiar la tecnologia", però perquè no ens passi per sobre i sigui útil, caldria fer-ho de manera informada, crítica i conscient.