Tensió a 10.000 metres: les rutes aèries amb més passatgers conflictius, un fenomen a l'alça

Insultar la tripulació, fumar a bord, agredir altres passatgers o intentar accedir a zones prohibides. Són quatre exemples de mal comportament durant un vol, però n'hi ha molts més i s'han disparat els últims anys.

Des de la pandèmia, aerolínies i aeroports han detectat que no és un fet puntual, sinó una tendència a escala mundial.

En el millor dels casos acaba en una simple discussió; en el pitjor, s'ha de desviar el vol i fer un aterratge d'emergència a un aeroport proper.

Els mitjans anglosaxons fa anys que van batejar el fenomen com a "air rage" o "sky rage", que es pot traduir com a "ràbia aèria". 

Sigui causada pels efectes de l'alcohol o per l'estrès de viatjar, les actituds agressives poden arribar a causar greus problemes de seguretat.
 

Més conflictes a bord

El 2021, un de cada 835 vols va registrar un passatger conflictiu. L'any passat, va ser un de cada 395 vols, o sigui que la ràtio s'ha duplicat en tres anys.

Són dades publicades aquest juny per la IATA, l'Associació Internacional del Transport Aeri, que engloba més de 300 companyies que representen el 80% del trànsit aeri mundial.

Altres associacions regionals, com la FAA als Estats Units, la CAA al Regne Unit o l'europea EASA, també han identificat un augment dels passatgers indisciplinats.

L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que depèn del Ministeri de Transports, parla d'un "increment significatiu" de les denúncies contra persones amb "comportaments inadequats o conflictius" en vols comercials.

En Víctor, auxiliar de vol en una aerolínia que opera a l'aeroport del Prat, diu que es troba situacions difícils cada setmana. Sobretot és gent que es nega a seguir indicacions com, per exemple, cordar-se el cinturó o no fumar a bord. 

La majoria de cops, però, aconsegueix fer-los entrar en raó. "Has de tenir molta mà esquerra i saber com actuar", assenyala.

Des que va començar a treballar en el sector fa quatre anys, en sis ocasions ha calgut la intervenció policial a l'aeroport d'origen o de destí.
 

La "ràbia aèria" en xifres i rutes

L'any passat, l'AESA va obrir expedients sancionadors contra 350 esvalotadors. El 324.cat, a través d'una petició d'accés a la informació pública, ha pogut accedir a les dades:
 

Hi ha una xifra significativa: el 2019 es van haver de desviar cinc vols per l'actitud disruptiva d'un passatger. El 2024 en van ser 13. 

Un vol només es desvia en casos extrems en què no es pot redreçar la situació i cal fer baixar el o els viatgers conflictius, amb els costos que això suposa per a tothom.

O poden ser motius com el del malaurat avió Atlanta-Barcelona que va haver de girar cua per la diarrea d'un passatger fa dos estius. "És una qüestió d'alerta biològica", va justificar la tripulació.

Pel que fa a les rutes i països d'origen que han registrat més incidències, revelen un patró molt clar: és turisme de sol i platja.
 

"Hi ha cops que ja ho veus a venir: grups de nois joves que van a destins com Eivissa i ja arriben una mica entonats a l'avió", explica la Paula, hostessa de Vueling, que prefereix fer servir un nom fictici perquè, per contracte, no pot revelar detalls dels vols. 
 

En Víctor també ho ha viscut moltes vegades: "N'hi ha que es beuen una ampolla sencera de vodka durant el vol i cauen rodons a terra."

"Quan hi ha un retard en un vol, molts passatgers dediquen el temps a beure a l'aeroport. Llavors, sempre tenim el mateix dilema: s'adormiran o en faran una de grossa?"

Últimament no es troba amb tants casos com aquest, però ho atribueix a haver canviat de rutes: ara ja no opera en vols del Regne Unit a les Balears, sinó de llarg recorregut.
 

Per què passa?

En general, els retards, les aglomeracions o els seients cada cop més estrets no ajuden a mantenir la calma.

"Els mesos de calor, les esperes es fan eternes i la gent encara està més irritada", afegeix la Paula.

El 2021, tot i que el trànsit aeri va caure en picat per la pandèmia, van augmentar els incidents per les persones que es negaven a posar-se la mascareta a bord.

Dos anys després, segons l'AESA, la problemàtica ja era una altra: "La majoria dels casos registrats estaven relacionats amb el consum d'alcohol."

Per això, si la tripulació ho veu convenient, pot decidir no vendre begudes alcohòliques a un passatger o no permetre-li que consumeixi les que ha comprat a la terminal.

"Has de tenir un ull posat en la quantitat que beu cadascú... A vegades sembles més un educador que un tripulant", resumeix en Víctor, que recorda que en una low-cost on va treballar li van fer un curs de defensa personal i un de tècniques psicològiques enfocades a situacions conflictives.
 

Què s'està fent?

Com que no hi ha un marc legal global sobre aquesa qüestió, el 60% dels casos que es porten als tribunals acaben en no res, segons la IATA.

El Protocol de Montreal del 2014 --que Espanya ha firmat però no aplica-- té l'objectiu de reduir els buits legals i ser més sever contra els passatgers indisciplinats.

De moment, cada companyia té el seu propi procediment. Ryanair, l'aerolínia amb què viatgen més europeus, assegura que aplica una "política de tolerància zero" amb els mals comportaments.

Per això, la low-cost irlandesa busca càstigs exemplars: a un viatger que va interrompre un vol de Dublín a Lanzarote li reclama 15.000 euros.

A Espanya, la llei 21/2003 de Seguretat Aèria preveu sancions de 60 a 225.000 euros segons la gravetat dels fets. L'any passat, l'AESA va multar els 350 esvalotadors per un total de 227.000 euros.
 

Ryanair vol limitar l'alcohol als aeroports

El CEO de Ryanair, Michael O'Leary, fa temps que demana que es limiti el consum d'alcohol als aeroports a un màxim de dues begudes.

Per a en Víctor, hoste de vol, propostes com aquesta estan "molt bé", però el problema és que "no s'està complint la normativa actual que diu que un passatger no pot pujar a l'avió si ha consumit drogues o alcohol".

"Cap aeroport del món ho aplica, i com que a la porta d'embarcament no es vigila l'estat dels passatgers, després ens ho mengem a l'aire, on es multipliquen els efectes de l'alcohol."

Per tot això, lamenta que hi hagi "carta blanca als aeroports" i creu que els agents de terra haurien de ser més estrictes quan perceben que la situació pot descontrolar-se.