Netanyahu proposa Trump per al Nobel de la Pau en una reunió per debatre un alto el foc a Gaza

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha reunit aquest dilluns a Washington amb el president dels Estats Units, Donald Trump, per tercera vegada en sis mesos. En la trobada, el cap de govern israelià ha anunciat que ha proposat el líder nord-americà per al Nobel de la Pau.

Tots dos aliats han sopat aquest dilluns a la Casa Blanca, en una trobada marcada per la negociació a Qatar de l'enèsima proposta d'alto el foc entre Israel i Hamas, que podria incloure una treva de 60 dies i l'alliberament d'alguns ostatges.

Abans del sopar amb Trump, Netanyahu s'ha reunit amb el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, i amb l'enviat especial de Trump per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, en dues trobades per separat. 

Washington ha fet de mediador entre les dues parts i ha estat qui ha presentat el document, que teòricament el govern israelià ja ha acceptat i Hamas hauria rebut de manera positiva, tot i que hi ha fet esmenes. Unes esmenes que Tel-Aviv ja ha qualificat d'"inacceptables".

De fet, Trump espera un acord "aquesta setmana" entre Israel i Hamas per a l'alliberament dels ostatges a la Franja de Gaza. El president nord-americà vol aprofitar l'impuls de la treva acordada entre Tel-Aviv i Teheran fa dues setmanes per assolir també un acord a Gaza.

Preguntat sobre aquesta qüestió, aquest diumenge Trump va dir que "hi ha una alta probabilitat d'un acord amb Hamas aquesta setmana" i va afegir que també vol tractar amb Netanyahu "probablement un acord permanent amb l'Iran".

Des del retorn de Trump a la Casa Blanca, el gener passat, aquesta és la tercera vegada que rep Netanyahu. El primer ministre israelià va ser el primer mandatari que va visitar el president nord-americà, el mes de febrer. En aquella trobada, Trump va proposar que Washington assumís el control de la Franja de Gaza, n'expulsés els habitants i hi desenvolupés un projecte immobiliari.

A l'abril, poc després de l'anunci d'aranzels per a gairebé tot el món, hi va haver la segona trobada. En aquella reunió, el president nord-americà va revelar que estava negociant amb l'Iran un acord nuclear, tot i que dos mesos després Washington va bombardejar el país persa amb l'objectiu de destruir les principals instal·lacions d'enriquiment d'urani.

Des del novembre passat, sobre Netanyahu hi ha una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra i contra la humanitat per les accions de l'exèrcit d'Israel a Gaza. El primer ministre israelià, però, pot viatjar tranquil·lament als Estats Units, perquè no és un país adherit al Tractat de Roma, que va instaurar el TPI.

Què diu la proposta d'alto el foc?

El diàleg entre Israel i Hamas continua "sense avenços" després de la segona ronda de converses a Qatar. Està previst que aquest dilluns a la nit hi hagi una altra sessió de converses.

El document marc sobre el qual treballen les dues delegacions és la proposta atribuïda a l'enviat especial de la Casa Blanca al Pròxim Orient, Steve Witkoff. Inclou un alto el foc temporal de 60 dies, l'alliberament d'ostatges retinguts per Hamas i l'obertura de passos terrestres per a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja.

Actualment, 21 mesos després dels atacs del 7 d'octubre, es calcula que a Gaza hi ha una cinquantena d'ostatges israelians, dels quals una vintena es creu que continuen amb vida.

El text també preveu que les tropes israelianes es retirin gradualment del nord i el sud de la Franja a uns "llocs específics" que encara no s'han determinat. Tampoc s'ha concretat la cronologia d'aquest replegament ni com serà l'alliberament de presos palestins.

Aquesta treva de 60 dies hauria de servir com a marc per negociar els termes d'un final definitiu de la violència.

Les possibilitats d'un acord, però, estan plenes d'obstacles. Dins del mateix govern israelià, els elements més radicals, com l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, rebutgen el diàleg amb Hamas. Ben Gvir ha qualificat la proposta d'"acord de rendició" perquè considera que "entrega la victòria al terrorisme".

Dues treves fracassades

Des que va començar l'actual ofensiva israeliana a Gaza, en resposta als atacs de Hamas del 7 d'octubre, hi ha hagut dues treves, cap de les quals ha aconseguit consolidar-se.

La primera va ser el novembre del 2023 i amb prou feines va durar una setmana. El segon intent va començar el gener d'aquest 2025 i va acabar gairebé dos mesos després, al març, quan Israel va reprendre els bombardejos a la Franja.

Per al govern israelià, el final de la guerra passa per la sortida de Hamas del poder i el desmantellament del braç militar de l'organització. El grup islamista, per la seva banda, exigeix la retirada total de les tropes israelianes de la Franja.

Des de l'octubre de 2023, l'ofensiva israeliana a Gaza ha matat més de 57.000 persones. Aquest dilluns, 12 palestins han mort a la Franja en bombardejos israelians.