"Tinc ansietat pel futur": el Kenneth espera plaça en un centre per a persones amb discapacitat

El 16 de març del 2024 el Kenneth va relliscar durant una sortida familiar a Port del Comte. Des de llavors, ha perdut tota la mobilitat des de les espatlles fins als peus. Tot i recuperar la parla i la respiració autònoma, la seva vida va canviar per sempre.

La seva parella, la Mireia, assegura que va ser molt dur per als dos assumir que mai més podria tornar a casa.

"Ja havíem assumit que no tornaríem a dormir junts mai més, i quan vam saber que no podríem ni tornar a fer un àpat de família normal va ser molt dur", assegura.
 

Vivint en un hospital d'atenció intermèdia

Amb un 96% de discapacitat, el Kenneth necessita atenció especialitzada.

Des de fa un any, viu a l'Hospital d'Atenció Intermèdia Sant Andreu de Manresa. Però sap que no s'hi pot quedar indefinidament perquè aquests centres estan pensats perquè els pacients s'hi quedin recuperant-se un temps limitat fins que poden tornar a casa.

Però no és el cas del Kenneth i la incertesa, diu, li genera molta angoixa:

"Tinc molta ansietat pel futur. La treballadora social m'ha dit que al setembre hauria de marxar, però no tinc on anar. No hi cabo a casa la Mireia, ni a l'ascensor, i no puc pujar escales amb la cadira de rodes."

Els obstacles de la burocràcia i l'economia

La situació s'agreuja perquè el Kenneth encara no fa cinc anys que viu a Espanya i, per tant, no pot tramitar les ajudes de la llei de la dependència, que posa aquesta condició per poder-les demanar.

Tampoc compleix els requisits per accedir a una residència de gent gran i adaptar la llar o pagar un centre privat no és viable per a l'economia familiar.

"És un sou sencer, perdre els estalvis, tot. Ell té una pensió dels Estats Units, però encara no n'ha arribat ni un euro", explica la Mireia.

El límit dels centres d'atenció intermèdia

L'estada mitjana en aquests hospitals és de 30 dies, tot i que es pot prorrogar en funció de l'estat mèdic i social de cada pacient.

Olga Sabartés, geriatra i directora mèdica de l'Hospital Sant Andreu, assegura: "Un cop el pacient s'ha estabilitzat, potser encara no està per donar-lo d'alta. Decidim allargar l'estada amb objectius mèdics i socials, perquè la fragilitat és multidimensional."

Llista d'espera interminable

El que també allarga les estades és que les places en centres residencials per a persones amb discapacitat són insuficients.

Les gairebé 7.962 places que hi ha Catalunya no són prou per absorbir la demanda d'usuaris.

En Kenneth i la seva família esperen una plaça en algun d'aquests centres, però la realitat és que hi ha milers de persones al davant. Actualment, la llista d'espera per aconseguir una plaça als 16 centres que hi ha a Catalunya arriba a gairebé 5.000 persones.

La falta de rotació i el fet que l'esperança de vida dels pacients d'aquests centres cada vegada sigui més alta dificulta l'alliberament de places.