Tocant al Sol: Per primer cop una sonda de la NASA entra dins l'atmosfera solar

La sonda solar Parker de la NASA ha aconseguit localitzar fins on arriba el que es podria anomenar l'"atmosfera" del Sol, el límit a partir del qual comença el "vent solar", el flux de partícules d'alta energia que en surten contínuament.

Aquest límit és a uns 13 milions de quilòmetres de la superfície visible del Sol, l'equivalent a gairebé 19 radis del Sol.

La sonda Parker va creuar aquest límit a l'abril en la vuitena aproximació al Sol, i aquest dimarts els responsables de controlar-la ho han explicat al congrés de la Unió Geofísica dels EUA, que se celebra a Nova Orleans.

"Tocar el Sol"

Eufòrics, els responsables de la NASA han gosat afirmar que la Parker "ha tocat el Sol", però han afegit, amb més modèstia:

"Per primera vegada a la història, una nau espacial ha entrat a l'atmosfera del Sol, la corona."

 

Òrbita el·líptica

Aquesta sonda la van llançar l'agost del 2018 i des de llavors està fent una òrbita el·líptica, ara mateix a 93.000 quilòmetres per hora, en la qual, en cada passada, es va acostant més al Sol.

És la nau que més s'ha acostat mai al Sol, i està molt ben protegida per una cuirassa tèrmica per poder suportar les enormes temperatures que hi ha, recollir mostres i dades i enviar-les a la Terra.

Fins ara no se sabia amb precisió on eren els límits de l'atmosfera solar, també anomenada "corona", i que només és visible des de la Terra durant els eclipsis totals:

L'origen del vent solar

Per sobre del límit ara descobert, les partícules que formen l'atmosfera solar s'escapen i formen el vent solar, que s'expandeix a través de l'espai.

Segons Nour Raouafi, responsable científic de la Parker, les dades que aporta la sonda estan permetent conèixer com es genera aquest "vent":

"El problema és que les empremtes dels processos físics que donen lloc al vent solar s'esborren pel viatge que fa des de la corona solar fins a la Terra i més enllà."

"És el motiu pel qual tenim la Parker volant per aquesta misteriosa regió, per explicar-nos què hi passa."

Precisament la sonda porta el nom de l'astrofísic nord-americà Eugene Parker, que la dècada del 1950 va ser qui va teoritzar sobre l'existència del vent solar.

Dins l'atmosfera solar per primer cop

Creuant el límit, la Parker ha entrat per primera vegada en la història de l'astronàutica en una zona on els camps magnètics i la gravetat del Sol són prou forts per dominar i controlar aquestes partícules.

És l'atmosfera o corona solar, fins un milió de vegades menys densa que la terrestre i que pot arribar a temperatures de més d'un milió de graus, molt més altes que la de la superfície del Sol, que està a "només" 6.000 graus.

Els investigadors de la Universitat Johns Hopkins que han concebut la Parker i la controlen han explicat que en l'última aproximació, a 10 milions de quilòmetres, va travessar una "pseudoserpentina".

És una de les formes que surten del Sol que es poden veure durant els eclipsis i, segons han explicat, la Parker a dins s'hi ha trobat com l'ull d'un huracà, una zona sorprenent calmada.

Això els ha confirmat que la nau ja havia entrat plenament dins l'atmosfera, on els camps magnètics controlen el moviment de les partícules.

Activa fins al 2025

Està previst que fins al 2025 la Parker vagi fent passades cada vegada més pròximes, almenys fins a 6 milions de quilòmetres de la superfície solar.

En aquest temps el Sol anirà augmentant la seva activitat, perquè s'acostarà al punt culminant del cicle d'11 anys que va de la mínima a la màxima intensitat.

Conèixer les tempestes solars que s'originen en els moments de més activitat també és un dels objectius de la missió de la Parker, per poder afrontar-ne les conseqüències.

Aquestes tempestes afecten el camp magnètic de la Terra, i això pot pertorbar els satèl·lits i també els aparells electrònics, que són vulnerables a la seva influència.