Tony Blair, cridat a ser el futur virrei de Gaza

Tony Blair no va passar ni una hora sense feina després de plegar com a primer ministre britànic el 2007. Tan bon punt va abandonar la residència de Downing Street, es va convertir en l'enviat especial al Pròxim Orient de l'anomenat Quartet, que comprenia l'ONU, els Estats Units, la Unió Europea i Rússia.

La seva tasca era mirar de ressuscitar el diàleg entre palestins i israelians i millorar el desenvolupament d'aquests últims.

Malgrat que era un polític controvertit tant a dins com a fora del Regne Unit, l'administració Bush i els europeus van creure que la seva experiència i les seves habilitats polítiques i de negociació el feien l'home ideal per donar un impuls a unes negociacions encallades per la ressaca de la segona intifada i les tensions i divisions interpalestines.

Blair i el seu equip van instal·lar les seves oficines al llegendari i luxós hotel American Colony de Jerusalem i s'hi van estar vuit anys.

Lluny d'intentar revifar unes converses de pau, afavorir la reconciliació entre Hamas i Al-Fatah o confrontar causes profundes del conflicte (la creixent ocupació d'Israel de territoris palestins), Blair va adoptar un enfocament tecnocràtic centrat a millorar l'economia i l'administració i la governança dels palestins.

Se'l veia sovint viatjant amunt i avall de Gaza i Cisjordània interessant-se per projectes de cooperació i bones pràctiques. Avui en dia, costa identificar alguna iniciativa seva que sigui recordada ni tampoc es té la percepció que deixés una empremta significativa, més aviat al contrari.

El mal record que va deixar a la regió

Durant el seu mandat, l'ocupació i els abusos israelians van continuar, les divisions palestines també i no va haver-hi cap esforç seriós perquè els diferents actors reprenguessin les negociacions i busquessin una sortida a un conflicte cada cop més enquistat.

Al món àrab se'l recorda com una persona molt pro-Israel, que no va cridar l'atenció públicament pels seus excessos ni va denunciar amb força la creixent ocupació.

Molts el veien fins i tot còmplice i denunciaven que aprofitava el seu càrrec i viatges per la regió per promoure la seva fundació i fer negocis milionaris de consultoria amb les petromonarquies del golf.

I és clar, el carrer àrab i palestí tampoc oblidava el gran pecat de Blair com a copromotor i coexecutor de la invasió de l'Iraq, una guerra que va deixar centenars de milers de morts, va desestabilitzar durant vint anys la regió, es va basar en mentides i de la qual ell mai es va voler penedir.

D'aquí que quan preguntes avui què pensen els palestins i els àrabs del seu possible retorn a Palestina molts es posen les mans al cap.

Blair, supervisor d'un hipotètic futur executiu palestí a Gaza

El pla esbossat per Trump no defineix quin rol exacte tindria l'exprimer ministre, però suggereix que supervisaria el govern tecnocràtic que governaria una Gaza post-Hamas.

Pel que ha filtrat la mateixa Casa Blanca, Blair ha estat un dels ideòlegs de la proposta de Trump i l'han escrit en part a quatre mans conjuntament amb el gendre jueu del president Jared Kushner.

Trump també va dir que va ser el mateix polític laborista qui es va proposar per la feina i ell ho va acceptar. El mateix va passar el 2007, quan veient-se expulsat de Downing Street pel seu propi partit, va ser el mateix Blair que es va proposar davant George Bush per ser enviat especial del Quartet al Pròxim Orient.

Els defensors del tres vegades primer ministre britànic creuen que la seva experiència a la regió i la sintonia que té amb l'entorn de Trump, en concret amb Jared Kushner, el fan l'home idoni per encapçalar la reconstrucció de Gaza, ja que coneix bé els palestins i seria respectat a Washington i a Tel-Aviv.

Els palestins no volen tornar a veure Blair

L'analista polític palestí establert a Ramal·lah Hani Al-Masri, però, diu que proposar Tony Blair "va més enllà del ridícul: el seu historial amb els palestins està profundament compromès".

Al-Masri, continua argumentant que Blair "també és un criminal de guerra pel seu paper en la guerra contra l'Iraq. Hauria d'estar al banc dels acusats afrontant el judici, no actuant com a president de facto o alt comissionat de Gaza durant un període indefinit".

L'agència Reuters recull les opinions de diversos ciutadans de països àrabs i tots rebutgen que Blair pugui tenir un altre paper a la regió.

També entrevista la negociadora internacional de pau i experta en diplomàcia Nomi Bar-Yaacov i assegura que "Blair va ser extremament inefectiu durant molts anys com a enviat del Quartet. Se suposava que havia de donar un impuls al procés de pau i quan va plegar va deixar el procés bàsicament. Diria, fins i tot, que va ser un fracàs colossal".

La gran majoria de palestins no volen ni sentir parlar de Blair i alerten que serà percebut com un virrei o un procònsol estranger que recordaria les funestes èpoques colonials.

La seva imposició, diuen, no seria la millor forma de crear confiança i esperança en una hipotètica transició a Gaza ni serviria perquè els habitants gazians donin suport a una futura administració tutelada per una persona com Blair.

Fins i tot hi ha una qüestió de seguretat. Com estaria l'exprimer ministre segur i podria interactuar amb la població de Gaza si molts el perceben com un virrei dels EUA o d'Israel? I no tindria algú la temptació d'atemptar contra ell? Hauria de viure emmurallat, com vivien els responsables nord-americans a Bagdad?

Finalment, denuncien molts palestins, una vegada més, Occident no té en compte ni l'opinió ni els sentiments del poble ocupat a l'hora de decidir el seu futur. I la història ha demostrat una vegada i una altra que, quan això passa, difícilment es resolen els conflictes.