Torre Pacheco, el poble que ha dit no a la violència xenòfoba

Torre Pacheco, un municipi de 40.000 habitants del camp de Cartagena, ha centrat el debat polític i l'agenda mediàtica. Tres nits de baralles i aldarulls, ultres procedents de fora de la ciutat que animaven, a través de les xarxes socials, a fer "caceres" i un blindatge policial per protegir la població i eliminar conflictes. El detonant, la brutal agressió a un home de 68 anys. 

 

Un cas únic i un símptoma

El novembre del 2019, Torre Pacheco va ser el municipi de tot l'Estat on Vox va tenir més èxit. És un dels municipis murcians amb més concentració de migració, una migració sobretot d'origen magrebí contra la qual es dirigeixen els discursos xenòfobs.

A més, és el municipi més escorat a la dreta de la Regió de Múrcia, el més conservador. Això forma un terreny on la incidència dels discursos d'odi tenen més facilitat per calar. 

El que fa de Torre Pacheco un cas únic, segons assenyala Andrés Ballesteros, vocal del Col·legi de Ciències Polítiques de Múrcia, és una imatge que es viralitza, la de Domingo Tomás, el veí agredit.

Domingo Tomás és un veí estimat i molt conegut en aquest municipi, i la imatge de la dura agressió que va rebre no només va afectar els veïns, sinó que també va retroalimentar el discurs xenòfob i d'odi a les xarxes socials, assegura aquest politòleg.

Aquest condicionant, aquesta imatge, fa que allò passés a Torre Pacheco i no a un altre lloc, i el converteix és un cas únic. Però és un símptoma, també. "En molts sondejos d'opinió -diu Ballesteros-, hi apareixen la inseguretat i la immigració com els dos factors, els dos problemes més presents, tant a nivell local com per a la Regió. Doncs bé, en aquest cas s'han ajuntat."

"Torre Pacheco és símptoma que alguna cosa s'està forçant."

Per Andrés Pedreño, professor de Sociologia de la Universitat de Múrcia, "s'està forçant la democràcia, portant-la a discursos etnicistes". "Ja no som un 'demos', on tots hi cabem, sinó un 'ethnos', de tints ètnics. Aquesta idea de superioritat blanca que està portant el trumpisme als EUA", afegeix.

No hi ha un problema de convivència

L'economia de Torre Pacheco es basa sobretot en el sector primari, igual que altres municipis de la zona, com Mazarrón o Totana, on la població també ha crescut molt en poc temps.

Al barri de San Antonio és on es concentra la població d'origen magrebí. Allà els contenidors estan retolats en àrab i castellà, idiomes que es parlen per igual.

Aquestes poblacions tenen molta precarietat: "Aquí no s'ha desenvolupat, al mateix temps que creix la població, una infraestructura de serveis que aquest tipus de pobles necessiten", exposa el professor Pedreño.

També assenyala que aquestes poblacions necessitarien polítiques d'habitatge, que si existien es van desmantellar, i que els caldrien mediadors, que també n'hi havia, però han desaparegut.

Per a aquest professor de Sociologia el gran problema de la zona és la manca de polítiques de mediació. "No es pot fer política migratòria perquè llavors Vox et penalitza i no t'aprova els pressupostos", explica. 

Els veïns de Torre Pacheco tenen clar que l'incendi social no s'ha calat des del poble, sinó des de fora. "El detonant dels aldarulls, però, no són problemes de convivència, és un fet delictiu", diu Pedreño.

A més, les famílies migrades, algunes de les quals fa més de tres dècades que viuen al poble, tenen fills que ja han nascut a l'estat espanyol. "A qui volen deportar, si aquests xavals ja són d'aquí?", es pregunta Pedreño. 

Un discurs d'extrema dreta ancorat en l'ètnia

El discurs de l'extrema dreta a Múrcia s'ha radicalitzat en els últims 3 o 4 anys. Fa uns anys Vox tenia en el seu discurs temes centrals com la petició de transvasament d'aigua per a l'agricultura, o la llei del mar Menor, que va causar el rebuig del sector agrari. 

"Sempre s'apunten allà on veuen descontentament", explica Pedreño. El procés que ha viscut el partit d'extrema dreta, a nivell estatal, i també a nivell regional, amb els dirigents més liberals que han abandonat les files, ha portat que el discurs, i l'ideari del partit, s'hagi concentrat en la immigració i la identitat.

"Entre el 2021 i el 2022 una de les faccions més liberals, la que estava més lluny dels debats d'immigració, va marxar. I la facció que s'ha quedat és la que té aquest tema com a central", descriu Ballestero.

"Si és el teu únic tema, l'única cosa que pots fer per diferenciar-te de la resta és anar un pas més enllà."

I això és el que ha fet Vox a Múrcia, centrar la seva retòrica en la immigració. I allà on parlava d'immigració il·legal que calia retornar al seu país, ara hi ha posat, i normalitzat, la paraula "deportació".

"S'ha endurit el missatge -afirma Pedreño-. Fa uns anys el missatge era més dur amb els menors no acompanyats. Ara parlen directament de deportacions, això és un salt en el discurs." I aquest tema al PP de la Regió de Múrcia és el que li ha fet "més mal". "I ha estat la seva ferida sagnant que ha propiciat una fuga de vots a Vox més gran", afegeix. 

A Torre Pacheco, Vox és el tercer partit, darrere del PP, que governa en minoria, i un partit independent.

"Si mirem el nombre de regidors de Vox als municipis, o si mirem el nombre de diputats a l'assemblea regional, està més o menys igualat a la mitjana de l'Estat. Però el que sí que és cert, i potser està lligat a aquesta estadística que hi ha a la regió, que sempre ens ha impedit tenir un partit regionalista, és el profund sentiment nacional", assenyala Ballestero.

A Múrcia el sentiment de pertinença a Espanya està per sobre de la mitjana estatal. Aquest sentiment d'identitat és el vaixell insígnia de Vox, juntament amb la immigració.

 

La violència ultra punxa

Els aldarulls de Torre Pacheco van estar atiats per grups ultres de fora del municipi. Hi va haver més d'una desena de detinguts i una vintena d'identificats.

El líder de grup ultra Deport Them Now és en presó provisional. Se li imputen delictes d'incitació a l'odi o associació il·lícita per cometre delictes discriminatoris. Aquest moviment va incitar a través de les xarxes "la cacera del migrant" a Torre Pacheco.

El líder de Desokupa, Daniel Esteve, va convocar de manera il·legal una manifestació a la plaça de l'Ajuntament de Torre Pacheco "contra l'agressió als nostres avis", deia. L'objectiu era manifestar-se contra els immigrants i crear patrulles ciutadanes, asseguren, per vigilar.

Hores abans de la manifestació, Esteve se'n va desdir i va marxar del municipi murcià. Va dir que deixava la protesta en mans dels veïns, però els veïns no la van seguir. A la plaça hi havia més policia, uns 130 efectius, que concentrats, no arribaven ni al centenar. I molts d'ells no eren ni tan sols del municipi. 

"El cas d'El Ejido sí que va ser tot el poble, i sense organització. Això és diferent, aquí no ha sigut tot el poble, i hi ha hagut organització des de fora", diu Pedreño.

"Es va intentar una escenificació, es va intentar que hi hagués un suport de tot el poble, però no ho han aconseguit." 

A Múrcia, la violència ha desarmat el missatge ultra. Torre Pacheco no va sortir al carrer a fer costat als ultres. La dona de Domingo Tomás els va demanar que marxessin del poble, que no volien violència. I ell també ho ha deixat clar, això que li ha passat no li ha agradat, no vol que vagin darrere de ningú, vol que la tranquil·litat torni al poble i que ell pugui tornar a jugar a dominó. 

I el discurs de Domingo s'ha seguit, Torre Pacheco torna a la rutina.