Tossa de Mar dona vida al seu passat pescador amb intel·ligència artificial

L'Ajuntament de Tossa de Mar, a la Selva, s'ha proposat reviure el passat pescador de la ciutat amb l'audiovisual "La Tossa Pescadora", que s'ha presentat aquest cap de setmana en un acte amb més de 300 persones. 

La intenció és potenciar l'escènica de poble, segons regidora Turisme, Pilar Roura:

"Ensenyem la identitat que ens diferencia com a destí turístic."

El vídeo hi ha una seixantena de fotografies que es transformen en escenes en moviment per endinsar l'espectador en la vida quotidiana de Tossa quan la pesca era el principal motor econòmic i social del municipi. 

Evolució de la pesca

L'ajuntament també ha recollit el testimoni de 4 veïns per recordar com era la vida al poble el segle passat. 

L'ofici del pescador no tenia res a veure amb el d'ara. Recorden que no hi havia botes d'aigua, que en lloc de parca portaven sacs per tapar-se de l'aigua o com navegaven. Pere Ros Ribas té 95 anys i era pescador:

"Abans anàvem amb el rem. Era molt diferent."

Francisco Agell, que té 92 anys, també era pescador: 

"Ens estàvem una hora per posar els hams. La xarxa era de cotó, l'havies d'estendre."

Lluís Roura Font, amb 93 anys, recorda que la feina no s'acabava quan arribaven a la platja:

"Quan arribàvem havíem de traginar el peix fins a la plaça del Peix"

Llúcia Casas Lleonart era venedora de peix, té 87 anys i relata com treballaven per poder vendre: 

"El peix que quedava del matí, a la tarda la tieta i jo l'anàvem a vendre pel poble amb una panera."

Els pescadors asseguren que aprenien del que veien, dels més grans. 

Lluís Roura Font recorda l'època de la postguerra i el franquisme en què anaven a vendre peix a l'interior, a Girona o Llagostera, i el canviaven per patates, per exemple. 

I remarca que havien arribat a ser més de 120 pescadors, però que ara en queden pocs perquè "quan una feina surt a compte, la gent hi treballa, no falla, i ara no queden pescadors".