Tot comença a Groenlàndia: si l'Àrtic es desglaça, Catalunya té tempestes més abruptes
El que passa a l'Àrtic no es queda a l'Àrtic.
La frase és de l'investigador del CREAF Sergi Pla, un dels primers científics catalans que va trepitjar Groenlàndia ara fa més de 30 anys. Insisteix que aquesta frase cal memoritzar-la, perquè s'entengui que les investigacions sobre el clima de Groenlàndia no són llunyanes, "perquè que tinguem tempestes abruptes, sequeres, ventades o onades de calor a Catalunya, depèn de la rapidesa amb què s'escalfa Groenlàndia".
En la investigació hi treballa un grup de científics catalans que són uns pioners a demostrar que els efectes de la crisi climàtica sobre Groenlàndia afecten tot el món i sobretot a les latituds mitjanes, o sigui, a Catalunya.
Un altre d'aquests investigadors és Santi Giralt, geòleg i director de l'Institut de Recerca internacional Geo3 del CSIC que es dedica a estudiar el funcionament del sistema Terra.
Uns pioners de l'estudi del clima, en les expedicions a Groenlàndia
De fet, ens trobem en Santi i en Sergi justament quan estan empaquetant el material necessari per emprendre la seva nova expedició, que parteix en uns dies, per seguir investigant la seva teoria: "Aquesta teoria és molt important perquè el sistema climàtic és únic a tot el planeta, tot està enllaçat."
Fa uns vuit anys que van començar a treballar sobre el que era una hipòtesi, uns pioners perquè van ser els primers a descobrir-la. Ara és un plantejament que científics de tot el món estudien.
I per què passa? L'anticicló que governa el clima de Groenlàndia s'està movent, està baixant cap al sud, controlant els fronts de pluges que ens entren a Catalunya. Per exemple, enguany ho hem vist clar, l'anticicló de les Açores, que precisament es diu així perquè hauria d'estar situat a les Açores, ha quedat en latituds més al sud, "i tots els fronts de tempestes han tingut una autopista per venir a Catalunya", explica el doctor en Geologia Santi Giralt.
L'origen és que l'Àrtic s'està escalfant molt més ràpid que la mitjana del planeta, per la crisi climàtica originada per l'acció humana. Si la temperatura mitjana de la terra actualment ha pujat uns 1,3 graus respecte al període preindustrial, a Groenlàndia ho ha fet entre 4 i 5 graus. Una barbaritat que té efectes en cadena.
I provoca que l'anomenat corrent en jet, un corrent de vent molt fort que circula a uns 300 km/h, d'oest a est, a aproximadament uns 9-12 km d'alçada, canviï. "Aquest corrent és el que marca la posició dels fronts de pluges que ens entren a nosaltres", explica en Santi.
"Normalment, hauria d'anar molt recte i el que està passant amb l'escalfament és que com que l'Àrtic s'està escalfant més del compte, aquest corrent té més espai per moure's i el que genera és que aquest corrent s'onduli."
I en ondular-se, empeny els fronts de pluja molt més al sud, i ens estan arribant, com aquest any, un front darrere l'altre:
El desglaç de Groenlàndia provoca bona part del caos climàtic que estem patint a Catalunya i a tot l'hemisferi nord, resumeix Sergi Pla.
L'equip d'investigadors, de fet, ha comprovat en persona com els inuits, els habitants originaris de Groenlàndia, estan veient-se obligats a canviar la seva activitat a causa del desglaç: "De caçar amb trineus de gossos, ara alguns estan canviant a pescar amb barca."
I és que entre els efectes més visibles, "les glaceres s'estan fonent a tota velocitat i estan deixant grans terrenys de superfície exposats sense gel". I com que tot està enllaçat, això provoca una "entrada massiva d'aigua molt freda sobre una zona on no hauria d'entrar", explica en Sergi.
Una caixa forta de la història climàtica de 80 milions d'anys d'antiguitat
Com ho estudien? En cada expedició, els investigadors prenen mostres dels fons dels llacs, una a una, arribant fins al sediment. Si fins fa poc ho feien a l'estiu, ara ho fan a finals de l'hivern, per trobar gel i no haver de necessitar una barca per moure's, fet que complica molt les coses.
En un context d'interès internacional sobre Groenlàndia, amb un Trump que està cancel·lant polítiques i investigacions climàtiques, defensen com és d'important per a tot el planeta seguir investigant a l'Àrtic.
És que és a nosaltres que ens afecta, i ja ho estem patint", diu en Santi.
"Ens està afectant la nostra manera de viure, la nostra agricultura, la nostra economia... I crec que no se li està prestant l'atenció que mereix, perquè continuar fent recerca en aquestes zones per entendre el que està passant amb el clima d'aquí i com ens pot afectar en un futur és una peça clau".
En Santi i en Sergi ens deixen entrar a la joia de la corona de la investigació: una nevera que, com en una caixa forta, guarda mostres valuosíssimes extretes del fons dels llacs de tot el planeta durant més de 30 anys.
Són les seccions verticals on ells saben llegir la història climàtica de cada indret. En les de Groenlàndia hi poden llegir com en un llibre, els canvis del clima dels últims 8.000 anys. Ho fan analitzant el tipus de sediments i els microorganismes que hi ha.
I és que els sediments canvien amb els canvis climàtics, però també els organismes com les microalgues que s'han hagut d'adaptar a un clima nou. Si aquesta enorme massa de gel, Groenlàndia, és el refrigerador del planeta, que estigui tan destarotat, afecta arreu, sobretot a nosaltres.
"Tenim mostres de l'est de Groenlàndia i de l'oest i ara, a la pròxima expedició, volem anar cap al nord. Perquè amb totes les dades podem saber què ens espera en el futur", explica en Sergi.
Les onades de calor tan persistents i de rècord d'aquest darrer estiu, la sequera extremadament llarga i intensa dels darrers quatre anys, les tempestes extraordinàries i extremes d'aquest hivern... tot comença a Groenlàndia. "Que aquest aire tan fred arribi al Mediterrani, que està sobreescalfat, genera una explosivitat que intensifica els fenòmens extrems", explica en Santi.
