Tot el que cal saber abans de tatuar-se, a "Quèquicom"
El tatuatge, a més d'una expressió artística, no deixa de ser una agressió a la pell. Les principals complicacions que pot donar un tatuatge són infeccions, inflamacions i reaccions al·lèrgiques a causa dels components de la tinta que s'utilitza en el procés de tatuar. Algunes tintes contenen substàncies potencialment perilloses com compostos "azo" i PAHs i BDP, el cinabri o la parafenilendiamina. Els científics consideren que la legislació preventiva és clarament insuficient.
Encara que un tatuatge no hagi donat problemes hem de tenir en compte que dins d'un hospital ens pot condicionar. Un anestesista haurà d'anar en compte si ha de fer una punció lumbar en una esquena tatuada. Es podrien introduir accidentalment partícules de tinta al conducte medul·lar. Tot i que el risc és molt menor, passa una cosa similar en el cas dels tatuatges en llocs susceptibles d'acollir una via intravenosa. A més, alguns tatuatges fets amb tintes que contenen substàncies ferromagnètiques poden provocar cremades quan el pacient se sotmet a una ressonància magnètica.
El làser ofereix la possibilitat d'eliminar un tatuatge. Això sí, és un procés relativament dolorós, i poden caldre diverses sessions de tractament (especialment en el groc i el blanc) el que comporta una despesa econòmica que s'ha de tenir en compte.
En l'actualitat es calcula que un 6% de la població mundial s'ha tatuat almenys una vegada. A Europa hi ha uns 60 milions de tatuats.
La micropigmentació consisteix a posar la tinta en la dermis superficial, són semipermanents. La micropigmentació pot ajudar a superar traumes i complexos com el de les dones que han passat per una mastectomia després de tenir un càncer. La reconstrucció del pit moltes vegades és complementada amb la tècnica de la micropigmentació per dissimular cicatrius i imitar l'arèola mamària.
"Amb el porc al cor"
"Quèquicom" assisteix a una operació a cor obert per implantar un vàlvula aòrtica feta amb teixit de porc. En la cirurgia és imprescindible l'anticoagulant heparina, que s'extreu del porc. Al cap de 12 dies donen d'alta el pacient, Joan Fàbregas, que durant la resta de la vida haurà de prendre medicaments, administrats en forma de pastilla o càpsula. Tant l'una com l'altra contenen gelatina extreta de la pell del porc. En Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor.
Com recull la dita: "Del porc, se n'aprofita tot". Encara que sorprengui, avui dia s'aprofiten més els porcs que no pas abans. I això és bàsicament per un canvi d'escala, si abans es matava només un porc a l'any, el dia de la matança, el dia de sant Martí, avui es sacrifiquen milers o desenes de milers de porcs a l'any. Amb la tecnologia actual és possible extreure productes que cada animal té en petitíssimes quantitats, ajuntar-los fer rendible l'extracció. El resultat és que dels porcs s'obtenen més de 100 productes diferents. Els cigarrets contenen hemoglobina de porc al filtre, per eliminar algunes substàncies tòxiques del tabac. La insulina per tractar la diabetis s'extreia del porc. Les radiografies incorporen gelatina de porc.
En el programa hi intervenen Bernat Romero i Ferrer, cirurgià cardíac de l'Hospital Universitat Germans Trias i Pujol, Domènec Santiago, coordinador perfusionistes de l'Hospital Universitat Germans Trias i Pujol, Carles Grande, responsable de producció, d'heparina a Bioibérica i els pacients Joan Fàbregas i Mònica Rodríguez. Amb l'assessorament del Dr. J.C. Souto, Grup de Trombosis i Hemostàsia de l'Hospital de Sant Pau.
