Tot s'hi val per una medalla?: "Futurs campions, el preu de la glòria", a "Sense ficció"

Són futurs gimnastes, nedadors, patinadors artístics, jugadors d'hoquei, tenistes o futbolistes, però les seves infàncies s'han sacrificat per tal de convertir-se en esportistes d'elit. Aquesta reveladora investigació internacional posa de manifest l'adopció generalitzada, arreu del món, de mètodes d'entrenament inhumans en esports d'alt nivell, on els infants paguen el preu de la persecució incessant de medalles.

Quaranta anys després de les primeres denúncies dels mètodes durs d'entrenament utilitzats als països del bloc de l'Est, l'esport d'elit no ha après res dels excessos d'aquesta doctrina i dels errors del passat. Al contrari, aprofitant-se de la manca de protecció legal específica i sota la pressió d'uns riscos financers cada cop més grans, el món occidental no només ha perpetuat aquest sistema, sinó que ha refinat i perfeccionat encara més aquestes pràctiques.

Uns escàndols recents han revelat els mètodes brutals que sovint s'imposen als joves atletes d'alt nivell. Nens de tan sols 10 anys ja tenen lesions recurrents, esgotament o trastorns alimentaris, i el seu creixement està frenat.

A través de nombrosos testimonis, "Futurs campions, el preu de la glòria", que "Sense ficció" estrena el 7 de juliol, revela el funcionament d'un sistema que sacrifica els infants en nom d'interessos econòmics i de glòria.

Lesions i una pressió psicològica extrema

Darrere de la imatge idíl·lica dels grans esdeveniments esportius que atreuen milers de milions d'espectadors, l'elit de la competició mundial amaga una realitat tràgica: les vides destrossades de centenars de milers de nens.

Els nens i nenes de tot el món s'entrenen cada cop més intensament per arribar al cim en el seu esport. Es troben atrapats entre la pressió dels entrenadors, els somnis dels seus pares, les expectatives de les federacions i les dels estats ansiosos de medalles, però l'èxit té un preu alt. Molts nens pateixen lesions i problemes de per vida per haver estat exposats a un entrenament dur mentre encara estan creixent. A més, la tremenda pressió deixa empremta.

Si bé l'aparició d'adolescents amb cossos infantils en competicions a principis dels anys vuitanta preocupava els metges, la seva destresa tècnica va eclipsar els avisos. Però arran dels testimonis recents d'estrelles de l'esport, com Michael Phelps o Thierry Henry, s'ha obert la capsa dels trons. Això confirmen els centenars d'estudis condemnatoris realitzats per pediatres, psicòlegs i sociòlegs: en la gran majoria dels casos, els esports d'elit maltracten els nens.

Aquests petits esportistes d'elit s'enfronten a sessions d'entrenament de sis hores al dia, fractures per estrès, esgotament, depressió, anorèxia, creixement retardat, absència de menstruació, allunyament familiar, aïllament social, abandonament escolar, ús de drogues... L'exfutbolista francès Thierry Henry és un dels esportistes que denuncien aquesta situació.

Hi coincideix el nedador Michael Phelps, medallista olímpic que posseeix rècords mundials en diverses proves.

Denúncies arreu del món

Els denunciants més sorollosos són els mateixos atletes. Com l'exgimnasta britànica Claire Heafford, directora de Gymnasts for Change, una organització present a 13 països.

Una altra denunciant va ser la jove nedadora artística Gabrielle Boisvert, que durant els entrenaments va patir sis commocions cerebrals i encara avui viu amb les seqüeles d'aquests traumatismes: dolor articular, disminució de la visió i migranyes cròniques. La seva denúncia pública va provocar una revolta de milers d'atletes canadencs en una vintena de disciplines.

Tot i que el dret internacional protegeix els menors que treballen, no existeix cap legislació específica per als nens esportistes d'elit. Alguns demanen l'aplicació de la Convenció Internacional sobre els Drets de l'Infant als esports d'elit, mentre que d'altres treballen per la creació d'un estatus legal per als nens esportistes que treballen.