"Tots els governs menteixen" i "Filipines, l'espiral de violència", a "60 minuts"
"Tots els governs menteixen"
"Si alguna cosa va malament amb el govern, una premsa lliure ho denunciarà i se solucionarà, però si alguna cosa va malament amb la premsa lliure, el país anirà directament als inferns."
Jeremy J. Stone, fill d'Izzy F. Stone
Inspirat en els treballs periodístics dels anys 60 del periodista Izzy F. Stone, el documental "Tots els governs menteixen" ens mostra la història d'una onada nova de periodistes independents, compromesos amb la investigació, que segueixen els seus passos. Una generació que ja inspira la pròxima fornada de periodistes, molts dels quals encara són a la universitat. Es tracta de mantenir viu el llegat de Stone per cercar la veritat i desemmascarar les mentides dels governs i de les grans corporacions.
Els grans conglomerats de mitjans de comunicació, fruit de l'absorció de cadenes de TV, diaris i emissores de ràdio locals i independents per part de les grans empreses mediàtiques, són cada cop més reticents a investigar o criticar les polítiques governamentals, sobretot en matèria de defensa, seguretat i informació. Per portar a terme investigacions independents i de qualitat, molts periodistes es veuen obligats a abandonar aquestes grans corporacions de mitjans de comunicació, mass media, i crear webs d'informació per poder portar aquesta tasca.
En un escenari en què les mentides governamentals són cada cop més freqüents i és més intensa la intrusió de l'aparell de l'Estat en la vida privada dels ciutadans, les veus de periodistes com Glenn Greenwald, Jeremy Scahill o Amy Goodman són crucials.
Glenn Greenwald va ser el periodista principal que va publicar les revelacions del denunciant de la NSA - l'Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units - Edward Snowden. Scahill va escriure "Dirty Wars", el llibre i la pel·lícula del mateix nom, nominada als Oscars, sobre assassinats secrets impulsats per governs dels Estats Units.
Ells i molts altres companys s'inspiren en el periodista rebel i iconoclasta Izzy F. Stone que, entre els anys 1953 i 1971, va escriure, editar i publicar un butlletí setmanal de quatre pàgines, farcit de reportatges valents i independents, que repartia ell mateix per les bústies. Un periodista poc conegut però que, amb els anys, ha esdevingut la principal inspiració de molts periodistes independents actuals.
Amb les aparicions, entre d'altres, de: Glenn Greenwald, Jeremy Scahill, Amy Goodman, Matt Taibbi, Sharif Abdel Kouddous, Michael Moore, Noam Chomsky, Ralph Nader, Carl Bernstein i altres.
Dirigit per Alfred Peabody.
"Filipines: l'espiral de la violència"
L'arxipèlag de les Filipines ha esdevingut un autèntic infern per als traficants de droga. Però no només per a ells: moltes persones, tan sols «sospitoses» de tràfic d'estupefaents, cauen diàriament víctimes de les bales de la policia i dels soldats. Són «els danys col·laterals» de la política del president Rodrigo Duterte.
Duterte, immediatament després d'haver accedit a la presidència el 2016, va declarar la guerra a la màfia de la droga i als traficants, petits i grans. Va donar carta blanca a la policia i als militars per executar directament, si cal al carrer mateix, els delinqüents i fins i tot els «sospitosos», sense que hi intervingui cap procediment judicial. Aquesta política ha multiplicat la violència, ja omnipresent en un país amb un elevat índex de pobresa endèmica.
Des que va accedir al càrrec, les operacions policials contra petits traficants i drogoaddictes han deixat gairebé 4.000 morts. És la xifra oficial que dona la policia, tot i que ONGs pro-drets humans eleven les víctimes mortals fins a les 13.000.
"Val més que s'escapin, els que estan relacionats amb el narcotràfic, perquè els mataré. Amb els seus cossos donaré menjar als peixos a Manila.", va prometre Duterte durant la seva campanya electoral. "Hitler va massacrar tres milions de jueus. Nosaltres tenim tres milions de drogoaddictes. Els mataré de gust.", va afegir, ja com a president.
El documental "Filipines: l'espiral de la violència" segueix les duríssimes operacions policíaques i les seves conseqüències, i explora els baixos fons de Manila, i també descobreix la feina d'aquells que, sense fatiga, ajuden els més desfavorits i, especialment, els nens del carrer.
Dirigit per François Cauwel.
Sant Joan Despí, 22 de novembre del 2019
