"Tots vigilats": l'obsessió per la seguretat que posa en risc les llibertats civils
El 14 de juliol del 2016, en plena festa nacional francesa, un camió va envestir la multitud que omplia el passeig dels Anglesos de Niça. Hi van morir 86 persones, i més de 400 van resultar ferides. L'autor de l'atac, que va ser abatut per la policia, havia accedit a la zona perimetrada tot i les restriccions i els controls policials. Això en una ciutat que llavors comptava amb 1.400 càmeres al carrer i és la més videovigilada de tot França.
Per prevenir nous atacs terroristes, l'Ajuntament de Niça va decidir provar un nou sistema de vigilància en grans esdeveniments: el reconeixement facial. França, com molts altres països, recorre a la tecnologia per garantir la seguretat. Tot i així, el terrorisme continua sent una amenaça global amb patrons canviants i en clara expansió geogràfica, segons l'Índex Global de Terrorisme publicat aquest 2025 per l'Institute for Economics and Peace.
Niça va viatjar fins a Israel per adquirir el programa de reconeixement facial a l'empresa Anyvision, creada el 2015 i actualment un dels líders mundials en el sector. El president de la companyia, Eylon Etshtein, és una de les veus del documental.
Avui, la nostra empresa és la més important del món occidental en termes de plantilla. Som líders dins del sector. Actualment treballem a 43 països, amb això ja us en podeu fer una idea.
També hi intervé la periodista israeliana Hagar Shezaf.
Israel compta amb el nombre més gran d'empreses de vigilància en relació amb altres països. Per dir-ho clarament, en el cent per cent dels casos no conec ni una sola persona d'aquestes empreses que no hagi servit les unitats d'intel·ligència de l'exèrcit. Aquesta és la gran força que té Israel.
Israel exporta un sistema de videovigilància que posa en perill les llibertats civils. El president d'Anyvision rebutja aquest debat.
Què preferiu? Sentir-vos més segurs quan sortiu al carrer al matí? O evitar que us escanegi un sistema d'intel·ligència artificial? Jo em vull sentir més segur. Quan porto els meus fills a l'escola, vull que tinguin seguretat.
"Tots vigilats" recull també una visió crítica de l'ús que molts estats fan de la tecnologia amb la seguretat com a excusa. Com la de Laurent Mucchielli, director de recerca al Centre Nacional de Recerca Científica de França.
En realitat, el que s'amaga al darrere és un model de societat paranoica, on l'enemic viu entre nosaltres, és un dels nostres germans, en el fons. Aviat veurem com intentaran 'fer-nos combregar amb rodes de molí', com diu l'expressió, fer-nos creure que són coses molt importants, com les formes de fitxatge biomètric de tota una població.
El cas dels Estats Units
L'obsessió per la seguretat, o pel control, és un fenomen creixent a Occident arran dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York. El sistema és imperfecte, com han demostrat les juristes Neema Giuliani i Clare Garvie. L'error més flagrant: "La incapacitat per identificar correctament les persones de color."
No només la tecnologia és imperfecta. La gestió que se'n fa també presenta llacunes. Ho explica Neema Giuliani, de la Unió Americana per les Llibertats Civils.
L'FBI té la capacitat d'identificar el 50% del país a partir d'una única foto. El Congrés no ha autoritzat mai l'FBI a tenir accés a aquestes informacions. I la gent que es treu el permís de conduir no ha marcat mai una casella on digui 'consento ser en aquesta enorme base de dades de reconeixement facial'.
La Xina, un pas més enllà
El documental es trasllada a la Xina, on l'ús de la intel·ligència artificial ja fa anys que és una realitat. Ho explica el sinòleg Alain Wang, que situa els Jocs Olímplics de Pequín del 2008 com a punt d'inflexió.
A partir d'aquell moment, Xi Jinping, llavors vicepresident del país, organitzarà tota una xarxa de càmeres de vigilància arreu de la ciutat, per evitar qualsevol manifestació durant els Jocs Olímpics del 2008. De seguida entén que les càmeres de control facial, els sistemes de control vocal per reconèixer les persones entre la gentada, són interessantíssims i que, si estan ben organitzats, poden donar una nova eina al govern i a ell mateix per mantenir-se al poder.
Però la Xina ha fet un pas més enllà. Ha instaurat el que anomena "crèdit social", un sistema de punts, oficialment per lluitar contra les faltes de civisme, impossible d'imaginar sense el control que facilita la intel·ligència artificial. Lin Junyue, teòric del crèdit social, rebutja que aquest sistema suposi tractar els ciutadans com a criatures.
L'educació és necessària. El sistema de crèdit social és el millor mitjà per dirigir eficaçment una societat. Amb això no només es poden controlar els riscos financers, els riscos bancaris, sinó també restablir l'educació moral, l'honestedat, els comportaments virtuosos.
San Francisco, un camí diferent
Malgrat que l'aposta pel control que atorga la intel·ligència artificial és una tendència global, algunes ciutats s'han plantat davant un sistema que no veuen clar. És el cas de San Francisco, als EUA. Gairebé per unanimitat dels vots dels regidors municipals, el 2019 es va convertir en la primera ciutat del món que prohibia el reconeixement facial al carrer.
Vaig descobrir gràcies a la premsa el que estava passant a la Xina i vaig fer un paral·lelisme amb el règim nazi dels anys 1930-1940. Aquell règim també se sostenia en empreses informàtiques, tot i que amb tecnologies molt menys sofisticades. Per tant, vaig voler prendre un compromís: a San Francisco, no farem servir mai aquesta tecnologia.
Una ciutat que ha rebutjat deixar-se portar per l'obsessió per la seguretat si ha d'anar en detriment de les llibertats individuals. Però quantes ciutats prendran aquesta decisió?
Fitxa tècnica
Un documental de Sylvain Louvet
Realització: Sylvain Louvet i Ludo G.
Muntatge: Ludo G.
Imatge: Christophe Astruc
"Tots vigilats" és una producció de CAPA amb coproducció d'ARTE FRANCE.
