Tràfic de persones: quin és el perfil de les víctimes de les xarxes d'explotació sexual
Aquesta setmana s'ha celebrat el Dia Internacional del Tràfic d'Éssers Humans per parts de les Nacions Unides. Una realitat invisibilitzada que, a escala global, mou més diners que el tràfic d'armes.
Es calcula que el tràfic de persones mou cada dia més de 5 milions d'euros a tot l'Estat.
Des que es va crear una fiscalia especialitzada en tràfic d'éssers humans, la policia també està fent més investigacions. Els Mossos d'Esquadra van fer una vintena d'operacions contra el tràfic de persones el 2024, van detenir 19 persones i van assistir una desena de víctimes.
A l'Institut de Medicina Legal, on metges forenses examinen les víctimes de xarxes d'explotació sexual quan són alliberades, des de començament d'any ja n'han atès més casos que en tot l'any passat.
Des del 2022, quan es va posar en marxa a Catalunya la Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d'Éssers Humans (IMLFC), única a l'Estat, ha atès un centenar de persones: majoritàriament dones i totes derivades dels jutjats de guàrdia.
Són dones en situació de pobresa, d'origen migrant, víctimes de tràfic de persones i explotades sexualment per xarxes criminals.
Segons explica Roberto Molina, cap d'Investigació de Tràfic d'Éssers Humans de la Policia Nacional a Barcelona "les cadenes que abans portaven els esclaus a les mans i els peus, ara són altres coses, són mètodes de control d'organitzacions criminals".
La pandèmia va marcar un abans i un després, també en l'explotació sexual. Els clubs van haver de tancar i l'explotació sexual a la via pública es va reduir. En contrapartida, van proliferar els pisos que funcionen com a prostíbuls, on aquestes xarxes criminals exploten víctimes de tràfic.
Situats en edificis de veïns, per la policia aquests pisos són difícils de detectar. I més des que la llei del "només sí és sí" va prohibir fer-ne publicitat. Ara, es donen a conèixer en pàgines web, que els localitzen sobre el mapa. Els usuaris hi deixen valoracions i algunes acumulen milions de visualitzacions.
El perfil predominant de les víctimes de les xarxes d'explotació sexual és el d'una dona jove estrangera sense papers.
Les han portat des de l'altra punta del món, a un lloc on no coneixen ningú, no coneixen ni l'idioma, així són incapaces de demanar ajuda, explica Roberto Molina.
Elena Cano, metgessa forense de l'IMLFC, afegeix que la principal por de les víctimes és que les retornin al seu país, on poden enfrontar-se a situacions d'estigma i de rebuig per part de les famílies:
Són víctimes que han passat per múltiples episodis amb un efecte potencialment traumàtic: perds la teva autonomia, la teva dignitat com a persona, com a ésser humà. Quedes reduïda a un mer objecte del qual es disposa amb finalitats de lucre econòmic.
L'alliberament d'una víctima de tràfic, però, no sempre és el final. És imprescindible un entorn social que l'acompanyi, perquè la pobresa no la condemni a tornar a caure en mans de xarxes d'explotació.
"Alliberar-les de la xarxa no és el pas final, sinó que cal tenir present aquesta mirada més global i psicosocial", explica Elena Cano. "Acostumen a quedar absolutament aïllades, sense cap cercle familiar o d'amistats proper. Deslocalitzades i sotmeses a amenaces i coaccions, es dificulta molt que les víctimes se'n puguin desempallegar."
En altres modalitats menys freqüents, com ara l'explotació laboral, hi predominen les víctimes de gènere masculí.
