Transhumància pel Camí de Marina, un recorregut mil·lenari del Pirineu al mar

Amb el final de l'estiu, comença la baixada del ramat que fa el Camí ramader de Marina. És una ruta de transhumància mil·lenària que s'ha recuperat després de dècades en desús, amb l'objectiu de reivindicar l'ofici de pastor i el patrimoni rural. 

El Camí de Marina té 230 quilòmetres de recorregut i travessa Catalunya de nord a sud, del Pirineu al Penedès-Garraf. El ramat de 148 cabres conduït per tres gossos i dos pastors trigarà pràcticament un mes a arribar al mar. 

Daniel Giraldo, encarregat de liderar el ramat, explica que la recuperació de la transhumància té una missió molt clara, la de "posar en valor l'ofici de pastor i recuperar els camins ramaders i el patrimoni rural: revisualitzar abeuradors, barraques de pastor i fondes".

"Posar en valor tot el que formava part d'aquest món transhumant, que era el que portava la proteïna a les ciutats."

Recuperar un camí mil·lenari

Aquest 2025 és el tercer any que el bestiar fa el camí de baixada des de Llívia fins a la costa del Penedès-Garraf dins la iniciativa Camins de Vida.

És una acció impulsada pels ajuntaments de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos que compta amb la implicació de diverses institucions i els ajuntaments de tot el recorregut.

Camins de Vida acompanya el ramat amb l'organització d'esdeveniments com xerrades, debats, activitats lúdiques i culturals als municipis per on passa. També s'anima qui ho vulgui a acompanyar-los fent part del recorregut.

De tots els camins ramaders de Catalunya, el de Marina és el que compta amb el registre més antic, ja que surt referenciat en un document de l'any 1055. Abans de la seva recuperació, el 2023, feia més de 60 anys que el bestiar no passava per aquest camí.

Un dels últims pastors que va fer-lo aleshores va ser Ramon Orriols, que ara, mentre veu passar el ramat, explica que "l'havia fet quan tenia 19 anys. Va ser un camí bo, no va ploure cap dia. L'any següent hi vaig tornar i va ploure tot el dia, i vaig dir 'això s'ha acabat'". 

Aquest any, el ramat va sortir el 31 d'agost de Fontanals de Cerdanya i va pujar fins al llac de la Bullosa, on va fer una aturada de quatre dies. Després va iniciar la baixada per Angostrina i Llívia, i ara segueix el camí fins a arribar a la costa. En el tram final, el camí es bifurca en diverses opcions i té punts d'arribada a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Cunit.

Caminar per despertar vocacions

La recuperació de la transhumància també té per objectiu apropar el primer sector als més joves i despertar vocacions. 

Els alumnes de l'escola Jaume I de Llívia han treballat a classe els valors d'aquest costum ancestral, i ells mateixos expliquen que es feia "perquè els animals no tinguin tant de fred a l'hivern, pel menjar, i també perquè no s'oblidi el camí".

Entre aquests infants potser hi haurà els futurs pastors, però el relleu, lamenta Dani Giraldo, no és fàcil. "És un ofici dur, on ets a la intempèrie, ara, sí que estàs sempre en contacte amb la natura."

"L'administració no ho posa gens fàcil amb la burocràcia i amb unes normatives que potser no estan del tot adaptades al nostre país." 

Les pròximes setmanes, el ramat travessarà 9 comarques i, si tot va bé, arribaran arran de mar el 12 d'octubre.