
Trasplanten amb èxit un ronyó a un pacient inoperable gràcies a un fàrmac innovador
La intervenció s'ha fet a l'Hospital de Bellvitge i és la primera d'aquest tipus a Catalunya fora d'un assaig clínic
05/12/2025 - 15.14 Actualitzat 05/12/2025 - 15.15
Entre un 15% i un 20% dels pacients en llista d'espera per rebre un trasplantament de ronyó tenen el sistema immunitari hiperactivat, és a dir, han produït tants anticossos que trobar un donant compatible es fa molt difícil.
La causa de la seva condició pot ser diversa. Per exemple, un embaràs, una transfusió o un trasplantament previ poden fer que el seu sistema immunitari es torni hiperactiu. Tot i que aquestes persones ocupen un lloc prioritari en les llistes per rebre un òrgan, hi ha un percentatge de fins al 2% que tenen un nivell d'anticossos tan alt que és pràcticament impossible que puguin trobar un donant.
"La probabilitat és d'1 entre 10.000 i poden trigar més de 10 anys a trobar un donant", assegura a 3CatInfo el cap de secció de trasplantament renal de Bellvitge Edoardo Melilli.
De fet, alguns d'aquests pacients acaben rebent tractament de diàlisi gairebé durant tota la vida. I això perquè en aquests malalts el risc de rebuig és immediat, en el mateix moment que es trasplanta l'òrgan, i irreversible.
Primer trasplantament a Catalunya
El mes de setembre l'Hospital de Bellvitge va rebre el vistiplau de les autoritats sanitàries per fer servir un nou fàrmac, la imlifidasa, per fer un trasplantament de ronyó a un pacient amb hiperactivitat del sistema immunitari.
Aquest tipus d'intervencions ja s'han fet en altres països europeus i algunes també a l'estat espanyol, però és la primera a casa nostra fora d'un assaig clínic. I això en part perquè el fàrmac no està finançat pel sistema públic de salut.
El pacient portava més de 9 anys en tractament amb diàlisi i es va hipersensibilitzar després de perdre un trasplantament previ.
"Portava tots aquests anys en tractament sense rebre cap oferta de trasplantament", concreta Melilli, "fins que vam rebre el medicament i llavors sí que vam poder tenir a disposició molts més donants i vam poder triar el donant apropiat en poc temps. En dues setmanes el vam trasplantar."
Després de l'operació aquest pacient ha tingut una evolució excel·lent, sense complicacions ni signes de rebuig.
Un fàrmac derivat d'un bacteri
La imlifidasa és un enzim derivat d'un bacteri anomenat Streptococcus pyogenes, responsable de la faringitis estreptocòccica.
Aquest enzim el que fa és trencar els anticossos que s'han generat en excés i que són els responsables del rebuig de l'òrgan.
D'aquesta manera el receptor deixa de reaccionar de forma descontrolada al nou òrgan durant prou temps per poder fer el trasplantament, encara que després s'haurà de sotmetre a tractaments immunosupressors molt potents.
Aquests pacients, després de l'operació, poden fins i tot generar rebuig, explica Melilli, però "llavors ja som capaços de solucionar-ho amb tractaments".
El fàrmac que s'utilitza per aquesta estratègia és molt interessant, segons Melilli, ja que "les seves propietats les va descobrir un clínic d'una unitat d'intensius quan va veure que els pacients ingressats per infeccions per aquest bacteri tenien els anticossos en sang molt baixos".
A partir d'aquell moment es va descobrir que el bacteri produeix un enzim que té la funció de trencar els anticossos i fer-los inservibles. És un fet que l'ajuda a infectar-nos, però que es pot utilitzar en positiu per facilitar el trasplantament en pacients amb sistemes immunitaris hiperactivats.
No apte per a tots els pacients
Gràcies a la imlifidasa, els pacients hipersensibilitzats poden tenir una oportunitat viable per rebre un trasplantament renal. Però no tots els malalts amb aquesta condició són aptes, ja que, segons Melilli, "han d'estar prou forts per resistir el tractament previ i posterior al trasplantament".
Es tracta de pacients amb un perfil molt concret que, a banda de l'excés d'anticossos, no tinguin altres malalties importants ni siguin fràgils com per no poder tolerar el tractament amb immunosupressors agressius que els caldrà per evitar un rebuig.
"Parlem de persones en una franja d'edat entre els 40 i els 60 anys, que estan més o menys bé i que, sense aquesta oportunitat, ho tenen molt complicat", afegeix Melilli.
Són pacients que poden passar anys i anys en tractament crònic.
Aquesta intervenció pionera a Catalunya ha estat possible gràcies a un protocol d'actuació molt precís amb col·laboració de professionals dels serveis de Nefrologia, Farmàcia, Anestesiologia i Infermeria, i la Coordinació de Trasplantaments de l'Hospital de Bellvitge.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea