"Treballant tot el dia sense parar al Líban, el màxim que podem guanyar és un dòlar al dia. Passem fred i tenim molta por"

Des de l'esclat de la guerra a Síria, fa anys que dones refugiades al Líban treballen com a jornaleres a la vall de la Bekaa en condicions d'explotació. Les seves filles, acabades de néixer quan van entrar al Líban, també treballen avui dia al camp. Aquesta és la realitat que descobreix "Aamelat. Jornaleres de la guerra", que "El documental" estrena dissabte, 22 de novembre. 

El 45% de la mà d'obra agrícola al Líban són dones sirianes i el 30%, menors d'origen sirià. El futur d'aquestes dones és incert. No poden prosperar perquè no se'ls reconeix la nacionalitat, ni l'estatus de refugiades, ni els drets més fonamentals. I no poden tornar a Síria mentre duri la guerra.

"Treballem totes les dones de la família... mares, filles, germanes... totes per sobreviure. Comencem a treballar amb els carbassons a la una de la matinada, després anem a collir naps i després mongetes."

Treball en condicions d'explotació

El Líban és el país que més refugiats d'origen sirià acull del món. La seva població ha augmentat un 25% des del 2011 a causa de la guerra a Síria: dels sis milions d'habitants, el 25% són refugiats sirians. 

Tot i que a l'inici de la guerra el Líban va obrir la frontera amb Síria, el 2015 ja patia de superpoblació i no podia oferir recursos per atendre tants migrants sirians. 

A la vall de la Bekaa hi ha uns 340.000 refugiats sirians, distribuïts en assentaments informals gestionats per un "shawish". El "shawish" és una persona d'origen sirià establerta al Líban abans de la guerra que arrenda una parcel·la a aquelles famílies que la puguin pagar amb diners o mà d'obra.

En aquesta vall, la feina dels temporers ha estat substituïda per dones i nenes refugiades, fugides de la guerra, que treballen en condicions d'explotació. 

"Hi ha nenes que treballen quinze hores dretes. El problema és que els nens estan treballant en lloc d'anar a l'escola a aprendre. Insulten les nenes, les menyspreen i els peguen."

Segons un estudi de la Universitat Americana de Beirut, una persona pidolant als carrers de Beirut guanya més diners en unes hores que les jornaleres treballant tot el dia.

"Si treballes tot el dia sense parar, quinze hores, el màxim que pots guanyar és un dòlar al dia. Passem fred... dolor. Treballem amb molta por..."