"Tres fotògrafes i la guerra", la guerra des d'un punt de vista diferent, personal i femení, a "60 minuts"
"Potser perquè vull ser escriptora, o potser perquè soc una dona, no puc evitar veure sempre la història a partir del punt de vista de la gent i veig aquest desastre des del punt de vista dels soldats que vaig conèixer." Martha Gellhorn, fotoperiodista
La correspondència, els diaris i les cròniques de tres dones fotoperiodistes durant la Segona Guerra Mundial són el fil conductor de "Tres fotògrafes i la guerra". Martha Gellhorn, Margret Bourke-White i Lee Miller eren fotògrafes consolidades de revistes com Vogue, Life o Collier's Weekly. La seva mirada personal sobre la guerra i les seves reflexions sobre el periodisme proporcionen un subtext netament femení a l'aleshores jove gènere del fotoperiodisme.
Les tres reporteres retrataran ciutats bombardejades, com Colònia, Leipzig o Munic, i seran testimonis de l'alliberament dels camps de Ravensbrück, Buchenwald i Dachau. Cobrir el conflicte bèl·lic havia de ser el pas següent, lògic i excitant, en la carrera professional de les reporteres, però aviat, mentre presenciaven com l'escala de les atrocitats anava en augment, va aparèixer la frustració. Rebels i inconformistes, totes tres tindran dificultats per treballar des de primera línia i no quedar relegades a un segon pla pels comandaments de guerra i, fins i tot, pels seus petulants marits, entre ells Ernest Hemingway. En el pla professional, Bourke-White va acabar perdent el carnet de premsa i Miller fins i tot va ser arrestada, perquè, com a dona, tenia prohibit estar al front.
Aquest és un retrat inspirador, il·lustrat amb fotografies i imatges d'arxiu, de tres pioneres que van introduir-se amb pas ferm i gran implicació en un territori inexplorat per les dones.
Un documental de Luzia Schmid.
