Tribunals de migració als EUA: arriben per revisar el seu cas i en surten detinguts
"No vull morir a Hondures" o "La família ens espera a casa. Tenim sis filles que depenen de nosaltres".
Són frases dites, entre llàgrimes i angoixa, per persones que han anat als tribunals de migració repartits per tots els Estats Units perquè tenien una cita per seguir el seu cas de petició d'asil i n'han sortit emmanillades de camí cap a un centre de detenció i una més que probable deportació.
Fa setmanes que l'administració Trump busca desesperadament augmentar el nombre de detencions i deportacions de migrants perquè estan molt lluny del que van prometre en campanya. I anar a buscar-los a les portes del jutjat és la darrera i cruel estratègia que han trobat. En un sistema judicial col·lapsat i amb milions de casos pendents, aquestes citacions s'han convertit en autèntiques emboscades.
A Texas, a Arizona o a Califòrnia, els agents s'esperen a les portes dels tribunals, o als passadissos, i quan els migrants surten els pregunten què els ha dit el jutge. O ja ho saben. I si el cas ha estat desestimat, se'ls emporten.
Sense possibilitat de passar per casa seva, d'acomiadar-se, de recollir una vida que en molts casos fa anys que tenen desplegada als Estats Units. Sense possibilitat d'apel·lar la decisió als tribunals. Devolucions en calent a milers de quilòmetres de la frontera.
Els advocats que a vegades els acompanyen se senten impotents "Sento que els estem traint. Nosaltres sabem per on han hagut de passar, sabem el terror que els fa tornar als seus països. Sento que els abandonem", diu l'advocada Bhavani Madisetti-VemiReddy.
Devolució en calent, versió Trump
La majoria han travessat la frontera els últims dos anys. Alguns entregant-se a la policia després de creuar i demanar asil, cosa que comporta una cita amb els tribunals que pot trigar mesos o anys a arribar.
D'altres, legalment, sota programes de l'època Biden i amb una cita prèvia a través de l'app CBPone que l'administració Trump ara ha desmantellat.
La Hilda Ramírez ha acompanyat la seva germana i un nebot a la seva cita amb el jutge. Hi anaven confiats perquè havien entrat legalment i aquesta era la seva oportunitat de defensar el seu cas, de demostrar que són candidats a quedar-se als Estats Units. La Hilda Ramírez ja no els ha vist sortir:
Diria a la gent que no vinguessin. És indigne haver de sortir emmanillat quan no han fet res. Ells havien entrat legalment, amb una cita, per què els fan això? Com si fossin criminals. Sense possibilitats de recollir les seves coses.
Les expulsions accelerades, o en calent, no són un invent de Donald Trump, però durant l'administració Biden, i també durant la d'Obama o Bush, es limitaven als migrants detinguts a menys de 160 quilòmetres de la frontera i que no portessin 14 dies al país.
Trump, com ja va fer durant el seu primer mandat, n'ha ampliat les condicions: es pot expulsar a qualsevol migrant que porti menys de dos anys als Estats Units i se'l pot detenir a qualsevol lloc, incloses les portes d'un tribunal, com s'està veient aquests dies.
El sistema judicial està col·lapsat des de fa dècades, hi ha més de tres milions de casos d'asil pendents de revisió. La immensa majoria no tenen antecedents penals ni responen al perfil dels pitjors criminals que Trump diu que vol expulsar, però són una presa fàcil, estan "fitxats" i saben on trobar-los. I els estan trobant.
