Trobada conciliadora Biden-Xi: "No ens hem de preocupar per una nova guerra freda"

Primera trobada cara a cara entre Xi Jinping i Joe Biden com a presidents de la Xina i els Estats Units. Els líders de les dues grans potències mundials s'han trobat aquest dilluns a Bali.

Entre les conclusions de la reunió, de tres hores, hi ha el front comú que han acordat per rebutjar l'ús d'armes nuclears a la guerra d'Ucraïna. Han segellat aquest compromís quan les posicions són substancialment diferents, ja que Pequín no condemna amb contundència la invasió russa.

Biden també ha traslladat a Xi el seu malestar per la política de la Xina a Taiwan i ja ha advertit que faran front a l'ascens del gegant comercial xinès. El president nord-americà ha afirmat que no cal preocupar-se per una nova guerra freda.

L'encaixada de mans inicial ha anat acompanyada de somriures afables entre dos vells coneguts. Ja s'havien trobat quan tots dos eren vicepresidents fa deu anys.

Eren, això sí, altres temps, molt diferents. La pandèmia ha fet que fins avui només s'haguessin comunicat virtualment.

El president xinès ha arribat a Bali després de ser coronat com a líder més poderós de la Xina en mig segle i decidit a implantar una política exterior cada cop més assertiva.

Joe Biden hi arriba després de sortir sorprenentment reforçat en les eleccions legislatives i decidit a fomentar el proteccionisme i trencar la dependència econòmica de la Xina.

Taiwan, primera font de conflicte

La reunió buscava rebaixar la tensió entre les dues superpotències immerses en una guerra freda com a rivals econòmics, però també per la relació de la Xina amb Rússia o l'aspiració de Pequín sobre Taiwan.

Al seu torn, Xi ha advertit els Estats Units que no travessin cap "línia vermella" a Taiwan, una illa autònoma que la Xina considera territori propi.

Les dues delegacions han anat amb mascareta per la persistència de la política covid zero a la Xina. Per la mateixa raó, s'ha establert distància entre les dues taules.

En clau simbòlica, el distanciament físic es podia llegir com la traducció de les complicades relacions bilaterals, dominades per la tensió generada per Taiwan. Joe Biden ha afirmat:

Xi Jinping va visitar fa pocs dies, amb uniforme, el comandament militar central. Ordenava a l'exèrcit estar preparat per a una eventual guerra i modernitzar-se a marxes forçades. Tot això després de dir que mai renunciaran a reunificar Taiwan per la força.

Tot i les diferències, tots dos han expressat el propòsit de col·laborar. Segons Biden: "Compartim la responsabilitat de demostrar que la Xina i els EUA poden gestionar les seves diferències i preveure que la competició no esdevingui un conflicte".

Xi Jinping ha declarat, en la mateixa línia, que els dos països comparteixen més interessos que no pas els que els separen i que el desig principal és "prevenir el conflicte i la confrontació per assolir una coexistència pacífica".

Relacions bilaterals amb múltiples friccions

Taiwan és un punt importantíssim de fricció entre Pequín i Washington, sobretot des que Biden digués dos cops que s'implicarien en la defensa de l'illa si la Xina l'ataqués, Nancy Pelosi la visités i Pequín fes maniobres militars molt intimidatòries.

Hi ha altres qüestions complexes, com les últimes mesures nord-americanes per impedir l'accés de les empreses xineses als semiconductors més sofisticats.

Biden ha mantingut els aranzels a les importacions xineses de Trump, li ha restringit les exportacions de tecnologia punta i s'ha llançat a subsidiar la producció de semiconductors. El govern nord-americà també ha forjat l'aliança estratègica amb l'Índia, el Japó i Austràlia per contenir Pequín.

Sobre la cimera també han planat les ambicions nuclears de Kim Jong-un, la repressió al Xinjiang, el Tibet o Hong Kong. I sobrevolant-ho tot, la inflació global i la guerra a Ucraïna amb l'amistat que van segellar Putin i Xi Jinping, que no s'ha traduït en un suport militar xinès a Rússia.