
Troben un ratpenat en perill d'extinció per primer cop al parc natural del Cadí-Moixeró
El rater de Bechstein s'ha documentat a més de 1.800 metres d'altitud, una cota molt més alta de la que és habitual en aquesta espècie
15/10/2025 - 20.33 Actualitzat 15/10/2025 - 20.43
El parc natural del Cadí-Moixeró té un nou veí: el rater de Bechstein. És una espècie de ratpenat en perill d'extinció que per primera vegada s'ha detectat en aquest espai natural.
Es tracta d'un animal que viu en boscos madurs: és a dir, poc gestionats i amb arbres vells i amb forats on puguin fer el niu. És un hàbitat que costa de trobar a Catalunya i això fa que espècies com aquesta estiguin amenaçades.
Més amunt pel canvi climàtic
La troballa d'aquest quiròpter és excepcional, sobretot, per l'altitud a què s'ha trobat, a més de 1.800 metres. És el punt més alt on s'ha trobat a la península Ibèrica i el segon més alt a Europa: aquesta espècie acostuma a viure en cotes més baixes, entre els 500 i els 1.000 metres.
Aquest augment d'alçada es pot explicar pels efectes del canvi climàtic, com explica Carles Flaquer, el coordinador del grup de recerca BiBio de Biodiversitat i Bioindicadors, associat al Museu de Ciències Naturals de Granollers.
"Aquestes espècies pugen en altitud, buscant refugis climàtics o fugir de l'estrès hídric que pateixen els seus hàbitats."
Un paper fonamental en l'ecosistema
La campanya que s'ha fet al parc natural del Cadí-Moixeró, dins del Programa de Seguiment de Ratpenats de Catalunya, ha estudiat 150 ratpenats de vuit espècies, de les vint-i-dues que es poden trobar en aquest parc. A Catalunya hi ha documentades 29 espècies de quiròpters.
Els ratpenats són un bon indicador de la qualitat de l'entorn natural i dels diferents ecosistemes que habiten, siguin aquàtics, de bosc o urbans. La diversitat d'aquests animals, però, s'està perdent, sobretot els que viuen en entorns naturals.
A més, tenen un paper clau en aquests ecosistemes: el control de les plagues d'insectes, una feina que també beneficia, és clar, els humans.
Els investigadors, a més, lamenten la mala fama que tenen els ratpenats com a portadors de malalties, i asseguren que són inofensius: "Els ratpenats no ataquen la gent: s'ha de tenir sentit comú i evitar tocar la fauna salvatge, com evitem tocar el gos del veí que ens vol mossegar."
Avui és notícia
Any horrible de la ramaderia: què explica la conjunció de dermatosi, pesta porcina i grip aviària
Com es treballa a l'IRTA-CReSA, el laboratori en el punt de mira de la pesta porcina africana
Reintroduir el llop per controlar la població de senglars? L'opinió d'ecologistes i ramaders
La penitència de Sánchez: recuperar el suport de Junts per aguantar fins al 2027
En marxa l'Oficina Virtual que permet fer una trentena de tràmits oficials per videotrucada