Trump altera equilibris geopolítics i porta l'Índia a accelerar el desgel amb la Xina
Després de cinc anys de tensions, la segona i la quarta economies del món es mostren decidides a estrènyer els vincles i restablir ponts.
El cap de la diplomàcia xinesa, l'influent Wang Yi, ha visitat Nova Delhi i de les entrevistes amb el primer ministre, Narendra Modi, i altres figures del seu govern n'han sortit avenços significatius.
Les relacions eren tan dolentes que els passos fronterers entre els dos gegants asiàtics estaven tancats des del 2020, quan una disputa fronterera a l'Himàlaia va acabar amb vint soldats indis i quatre de xinesos morts.
Ara tots dos han acordat la reobertura de les fronteres terrestres per tres ports de muntanya i el comerç tornarà a circular en totes dues direccions.
També es reprenen els vols directes entre els dos països, suspesos des de la covid. Fins ara, si es volia viatjar de Bombai o Calcuta a Pequín o Shanghai calia fer escala a un tercer país.
I també facilitaran encara més la concessió de visats a turistes, empresaris, artistes i periodistes dels respectius països. De fet, al juliol, l'Índia ja havia aixecat la prohibició de visita als turistes xinesos.
El potencial d'intercanvis és enorme tenint en compte que són els dos estats més poblats del món, 1.460 milions de persones a l'Índia i 1.420 milions a la Xina.
Els dos governs, que durant anys han fortificat les fronteres comunes, també han creat un grup d'experts per explorar les diferències sobre les demarcacions frontereres, que es remunten a la independència de l'Índia, i han acordat pactar les patrulles militars a la zona i retirar algunes forces addicionals que hi havien desplegat.
I finalment, s'ha pactat que els màxims líders dels dos països es trobaran a la Xina a finals d'agost, quan Modi participi en la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai --un grup de seguretat de deu països eurasiàtics-- que tindrà Xi Jinping com a amfitrió. Fa set anys que Modi no trepitja la Xina.
L'últim cop que Modi i Xi es van trobar en un dels països respectius va ser el 2019 a Tamil Nadu, a l'Índia. No es van tornar a veure fins a l'octubre del 2024, quan, al marge de la cimera dels BRICS a Rússia, van donar el tret de sortida al desgel que ara es concreta.
Davant del ministre d'Afers Estrangers xinès, l'assessor indi de Seguretat Nacional, Ajit Doval, ha resumit el moment així:
Hi ha hagut una tendència a l'alça (en les relacions), les fronteres han estat tranquil·les, hi ha hagut pau i els nostres compromisos bilaterals han estat més substancials.
Per la seva banda, Modi, després de trobar-se amb Wang Yi, ha afegit en un missatge a X: "Uns vincles estables, predictibles i constructius entre la Xina i l'Índia contribuiran significativament a la pau i prosperitat regional i global."
Un desgel sinoindi accelerat per l'arribada de Trump
Tot i que el procés de desgel entre Pequín i Nova Delhi va començar a l'octubre, i llavors Donald Trump no havia guanyat les eleccions als EUA, és significatiu que s'hagi accelerat i escenificat justament ara, quan el president nord-americà està immers en la voladura de dècades d'equilibris geopolítics globals i regionals.
En el cas de l'Àsia, la percepció que uns EUA erràtics volen anar reduint la seva presència hegemònica i només miren per ells, contribueix a accelerar nous moviments geopolítics i, en aquest cas, l'esforç per estabilitzar la relació Índia-Xina.
Tradicionalment, Pequín i Nova Delhi s'han vist com a rivals. Són els dos gegants d'Àsia amb conflictes i interessos creuats i amb problemes de delimitació de fronteres.
Una rivalitat que des de principis de segle, i a mesura que la Xina es convertia en la segona potència mundial, va provocar que l'Índia s'anés acostant més als Estats Units, amb qui ha anat desenvolupant programes de cooperació militar, tecnològica i comercial, i iniciatives multilaterals.
Per exemple, l'Índia, juntament amb el Japó, Austràlia i els EUA, formava part de l'anomenat Quad, un fòrum informal de seguretat impulsat per Washington precisament per sumar esforços amb socis regionals que comparteixen els recels cap a Pequín.
Però a finals de juliol, Trump va decidir imposar, primer, uns aranzels del 25% a l'Índia perquè considera que hi tenen massa dèficit comercial. I al cap d'uns dies, i sense que ningú s'ho esperés, hi va afegir un 25% més. Total, un 50% d'aranzels a les exportacions, el país del món que els té més alts.
La raó oficial que esgrimeix la Casa Blanca és que l'Índia comprava molt de petroli a Rússia.
A Nova Delhi, la pluja d'aranzels es veu com una mesura de pressió per forçar-los a acceptar un acord comercial desfavorable. Els costa d'entendre per què no fa el mateix amb la Xina, que també li compra petroli a Putin, i recorden que hi ha països europeus que encara obtenen hidrocarburs russos o que els EUA importen urani d'aquell país.
A més, conclouen, Trump acaba de fer una cimera amb Putin a Alaska, el reintegra a la comunitat internacional i té molt interès amb entendre-s'hi. Per què, es pregunten, ens perjudiquen només a nosaltres?
Un càstig que ha caigut molt malament a Nova Delhi, que ara, per convicció o oportunisme, es mira amb més interès la Xina. Els dirigents de Pequín, satisfets, veuen com els Estats Units malmeten la relació estratègica que tenien amb el país més poblat del planeta, i com ells en poden collir alguns fruits.
Pels experts, els recels i les diferències fonamentals entre l'Índia i la Xina no desapareixeran, però sí que se'ls obre una oportunitat per millorar les relacions mentre, plegats, aprenen a navegar per les aigües turbulentes dels nous EUA de Trump.
