Trump contra Powell, la batalla per la Reserva Federal i els tipus d'interès

Trump: "Ho estem analitzant, i sembla que són uns 3.100 milions de dòlars. Ha augmentat una mica, o molt. Els 2.700 milions són ara 3.100 milions de dòlars."

Powell: "No en tinc constància, senyor president. No ho he sentit a dir a ningú a la Fed."

El president dels Estats Units queixant-se del suposat sobrecost de la reforma de l'edifici de la Reserva Federal. I el president de la Fed fent que no amb el camp i rectificant-lo.

Tot, davant de les càmeres. Inusualment proveïts amb un casc d'obres, Donald Trump i Jerome Powell han tornat a fer evidents les seves tenses relacions, que mantenen en estat d'alarma Wall Street. 

 

Una llarga història de retrets

Les topades entre tots dos venen de lluny. Tot i que va ser Trump qui va nomenar Powell el 2017, en el primer mandat, dos anys després ja s'hi havia barallat. "No, no estic content amb Powell. No crec que estigui fent una bona feina, en absolut", deia l'agost del 2019.

En aquell moment, el llavors president pressionava per aconseguir una rebaixa dels tipus d'interès, amb la intenció d'arribar a la campanya electoral amb l'economia a tota màquina, encara que amb risc de sobreescalfament. Trump va perdre les eleccions, i el que és pitjor, va veure com en la campanya posterior, el 2024, la Reserva Federal retallava el cost del crèdit, un moviment que va interpretar com una maniobra per ajudar els demòcrates. 

Instal·lat un altre cop a la Casa Blanca, insisteix. La Reserva Federal prefereix esperar, considera que l'economia nord-americana ja va prou bé i té por que una nova rebaixa del cost del crèdit contribueixi a disparar la inflació un altre cop. Sobretot, quan s'ha de veure l'efecte de la guerra d'aranzels, que podria fer disparar els preus de molts productes.

En canvi, Trump diu que una baixada dels tipus d'interès abaratiria les hipoteques per als joves. Però, sobretot, l'ajudaria a reduir el cost del deute públic; d'aquesta manera, tindria més marge per finançar el dèficit que pot disparar el seu pla econòmic, que inclou retallades d'impostos. 

"Només vull veure una cosa, i és que els tipus d'interès han d'anar cap avall. És trist que la meravellosa gent jove, les parelles joves, no puguin accedir a una hipoteca perquè els tipus són massa alts."

 

Aquest dimecres, la Fed sota la lupa

La setmana que ve, la Reserva Federal es torna a reunir i tot apunta que mantindrà els tipus en la forquilla del 4,25%-4,50%, encara que sigui per no cedir a la pressió de Trump. Aquest dijous, en la visita a les obres de l'edifici, hi ha tornat: "M'encantaria que rebaixés els tipus d'interès", ha dit, amb Powell just al cantó.  

"Amb un cop de mà, ens podria estalviar un bilió de dòlars a l'any en interessos."

Ara bé, davant les càmeres, Trump ha negat que hagi exercit cap pressió perquè Powell dimiteixi del càrrec: "Seria un moviment molt gros i no crec que calgui". El cert, però, és que altres vegades ha estat més explícit demanant que plegui i, fins i tot, ha jugat amb la idea de destituir-lo. Una maniobra de legalitat dubtosa que ha obert un debat jurídic als Estats Units sobre el marge del president per destituir un alt càrrec d'una institució pública independent.

Tècnicament, ho podria fer, però només en cas que el president de la Fed cometés una il·legalitat flagrant. No pas per un desacord sobre política monetària. El mandat com a president de Jerome Powell expira el maig del 2026, tot i que pot mantenir una cadira al consell fins al 2028. I la cursa per succeir-lo ja fa temps que és oberta.  Entre els candidats, el mateix secretari del Tresor, Scott Bessent. 

El rol dels bancs centrals, en qüestió

Donald Trump no és el primer president que intenta fer ballar la Reserva Federal al ritme que ell marca, d'altres com Richard Nixon també ho van provar. En el rerefons de tot plegat, un debat que dura des de fa dècades i que va més enllà de la discussió teòrica d'uns acadèmics. I el que està en joc és la relació entre els bancs centrals, tècnicament independents, i els governs, sovint amb mirades diferents.

La teoria diu que un banc central independent garanteix la solvència d'una moneda i evita la ingerència política, que pot tenir la temptació de "jugar" a imprimir diners com a sortida fàcil als seus problemes financers. Però sovint s'acusa els bancs centrals d'estar governats per buròcrates que ningú ha votat i que serveixen, sobretot, els interessos de la banca i els mercats financers, sense tenir en compte els efectes de les seves decisions en l'economia a peu de carrer. 

Ara, la Casa Blanca ha donat a entendre que vol un nou "acord" amb la Reserva Federal, que podria qüestionar la seva independència. De fet, el nou president a partir del 2026, sigui qui sigui, haurà de carregar amb el pes d'haver estat tirat per Trump i ser susceptible de cedir davant les pressions. 

 

Trump, jugant amb foc

I per què és important aquest enfrontament entre institucions, que sembla que ja ha arribat al terreny personal? Doncs perquè de la baralla en depèn la principal moneda d'intercanvi comercial del món i el principal producte d'inversió.

Tant el dòlar com els bons del Tresor aguanten les bastides de les finances internacionals i ajuden a sostenir l'hegemonia econòmica dels Estats Units; el preu del deute públic condiciona, de retruc, el cost del deute a la resta del món, perquè serveix com a referència.

La Reserva Federal garanteix, en principi, que tot plegat funciona amb unes regles clares del joc. I també garanteix que, si convé, pot intervenir d'emergència per donar un cop de mà si algú ho necessita (amb les línies de liquiditat que té obertes amb la resta de principals bancs centrals del món). Jugar amb tot això és jugar amb foc.

La pèrdua de confiança en la Reserva Federal pot voler dir, a la llarga, pèrdua de confiança en el dòlar i també en la capacitat dels Estats Units per sostenir el seu deute. I això, per a Wall Street, i l'economia mundial, és una qüestió molt seriosa.