Trump avala les batudes per detenir migrants en escoles, hospitals i esglésies

L'administració de Donald Trump avança implacable i ha donat via lliure a les detencions federals d'immigració en llocs sensibles com ara escoles, hospitals i esglésies.

La secretària en funcions del Departament de Seguretat Nacional, Benjamine Huffman, va rescindir aquest mateix dilluns les directrius aprovades per Joe Biden que evitaven les detencions en aquests espais.

En una guia emesa el 2021, es limitava l'aplicació de les lleis de migració a prop del que s'anomenaven "àrees protegides", una norma que donava continuïtat a textos semblants aprovats el 2011 i el 2013.

Huffman també ha emès una directiva que limita l'ús de la "llibertat condicional", la figura que utilitzava Biden per permetre que centenars de milers de migrants entressin legalment als Estats Units de manera temporal.

Escoles, hospitals i esglésies d'arreu del país han plantejat la seva preocupació per la deportació massiva que ha anunciat Trump, i alguns fins i tot han redactat els seus propis plans sobre com respondre-hi.

El nou president dels Estats Units ha emès les últimes hores una bateria d'ordres executives que tenen com a objectiu reprimir la immigració il·legal i avançar en el seu objectiu de deportar milions d'immigrants.

Trump bloqueja el dret a la ciutadania per naixement

A banda de les batudes, Trump encara ha fet un pas més enllà i, a cop de signatura, ha ordenat posar fi al dret a la ciutadania per naixement, una norma inclosa a la constitució que declara que tots els nens nascuts als Estats Units són automàticament considerats ciutadans estatunidencs, independentment que els pares siguin estrangers sense papers, estudiants amb visat o, fins i tot, turistes.

Amb el nou decret, els governs no podran expedir passaports ni cap document oficial per a aquells infants que tinguin pares indocumentats. 

Els fiscals demòcrates d'una vintena d'Estats ja han presentat recurs per frenar el decret, que consideren que vulnera drets constitucionals. El fiscal general de Nova Jersei, Matthew J. Platkin, considera que l'intent de Trump de limitar la ciutadania per dret és "extrem".

"Els presidents són poderosos, però ell no és un rei. No pot reescriure la Constitució d'un cop de ploma." 

A més dels fiscals, diversos grups pro immigrants han presentat una demanda per exigir a la justícia que declari l'ordre inconstitucional.

Homilia amb missatge per a Trump

Trump ha encetat el seu primer dia sencer com a president assistint a un ofici de pregària a la catedral de Washington.  Ho ha fet acompanyat del seu vicepresident, J. D. Vance, i de les respectives parelles.

En un moment de l'homilia, la bisbessa de Washington, Mariann Edgar Budde, ha demanat a Trump que tingui pietat dels immigrants que entren al país de forma il·legal i també de la comunitat LGTBI. 

"Li demano que tingui pietat, senyor president, d'aquells que, en les nostres comunitats, tenen fills amb por que els prenguin els pares."

Les declaracions de Budde han provocat una evident incomoditat del mandatari i del seu vicepresident. "No m'ha semblat un bon ofici, ho podrien haver fet molt millor", ha dit Trump a la sortida de la catedral.

El nou govern pren forma

La gran quantitat de mesures aprovades per Trump les primeres hores al Despatx Oval denota la voluntat d'acabar tan de pressa com pugui amb el llegat del seu predecessor.

I el següent pas natural és la formació del nou govern. Si bé ja va anunciar els noms de les principals carteres, aquest dimarts ha pres possessió el primer alt càrrec de la nova administració. 

Es tracta de Marco Rubio, que ha jurat com a secretari d'Estat, el màxim responsable de les relacions internacionals dels Estats Units.

Nascut a Miami i d'origen cubà, Rubio ha estat senador per l'estat de Florida en diverses ocasions. Se'l considera membre de l'ala més conservadora del Partit Republicà.

Trump no abaixa el ritme, i aquest dimarts també s'ha reunit amb els líders del Senat i la Cambra de Representants --on hi ha majoria republicana-- i amb els directius de grans empreses tecnològiques com Oracle, SoftBank i OpenAI per debatre sobre intel·ligència artificial.