Trump sacseja el tauler amb Groenlàndia: l'OTAN fa equilibris, la Xina es planta i Putin calla
Ferran Vila Cabanas
Pocs dies abans d'una reunió a Washington amb el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, el govern danès intensifica la seva estratègia per defensar la sobirania de Groenlàndia.
L'objectiu és desmuntar un per un els arguments de seguretat nacional que Donald Trump ha esgrimit per justificar el seu interès a controlar l'illa àrtica.
Davant aquesta retòrica, Dinamarca compta amb el suport unànime dels líders europeus, que veuen amb preocupació que Trump no descarti la via de l'ocupació militar.
El president nord-americà afirma que Rússia i la Xina tenen "destructors i submarins pertot arreu" a prop de Groenlàndia, mentre que, segons ell, la defensa danesa del territori es limita a "dos trineus amb gossos", una frase que encara reiterava aquest diumenge en una intervenció a bord de l'Air Force One.
Però fonts diplomàtiques internacionals desmenteixen aquestes afirmacions: no s'ha detectat presència naval ni submarina de cap de les dues potències a l'entorn de Groenlàndia els últims anys.
Des de Pequín, el govern xinès ja ha avisat Trump que no els faci servir d'excusa: "S'han de respectar els drets i la llibertat de tots els països per fer activitats a l'Àrtic legalment. Els Estats Units busquen beneficis unilaterals", ha dit Mao Ning, portaveu d'Exteriors.
El difícil paper de Rutte
Moscou guarda silenci, però una eventual fractura entre Europa i els EUA dins l'OTAN jugaria a favor de Putin. I és en aquest escenari que l'aliança atlàntica es veu en una posició incòmoda: podria quedar greument tocada si un dels seus membres planteja un conflicte armat amb un altre soci.
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha evitat respondre directament sobre les amenaces de Trump. En una roda de premsa a Croàcia, s'ha limitat a dir que l'Àrtic és "una prioritat" i que els aliats fan "tot el possible" de forma "col·lectiva" per garantir la seguretat d'una regió clau per a l'organització.
Estem treballant en els pròxims passos per protegir col·lectivament el que hi ha en joc.
Tot i l'ambigüitat, Rutte sí que ha compartit la preocupació de Trump pels moviments futurs de Rússia i la Xina a la zona, especialment per les noves rutes marítimes obertes pel canvi climàtic.
La via europea per protegir l'illa
En paral·lel, diversos països europeus treballen amb algunes opcions, totes sota el paraigua de l'OTAN, per tirar endavant un desplegament militar que permetria demostrar als Estats Units que Europa es pren seriosament la seguretat de Groenlàndia.
També el govern de l'illa ha afirmat aquest dilluns que "Groenlàndia és, com a part de la Mancomunitat del Regne [de Dinamarca], membre de l'OTAN", i "per això la defensa de Groenlàndia s'ha de canalitzar a través de l'Aliança".
El debat entorn d'una possible missió de l'OTAN a l'Àrtic es va començar a debatre dijous a Brussel·les i ha estat confirmat aquest dilluns pel govern germànic.
"En el marc de la seguretat transatlàntica, l'Àrtic té un paper creixent i dins l'OTAN es discuteix reforçar aquesta zona", ha declarat el portaveu adjunt de l'Executiu, Sebastian Hille.
De moment no hi ha res en ferm, però segons el periòdic britànic The Telegraph, caps militars estan elaborant plans preliminars per a una possible missió aliada que podria incloure tropes, vaixells i aeronaus, amb participació de diversos països europeus.
Les opcions que s'estudien inclouen van des d'un desplegament permanent fins a exercicis militars temporals o cooperació en intel·ligència.
En aquest sentit, Copenhaguen ha recordat que ja va anunciar fa un any que destinaria uns 2.000 milions d'euros a comprar tres nous vaixells, més drons i millorar la capacitat dels seus satèl·lits en la zona.
També els 3.700 milions compromesos a l'octubre per a la defensa a l'Àrtic i l'Atlàntic Nord, incloent-hi una nova seu per al comandament Àrtic a la capital groenlandesa, Nuuk, i un nou cable submarí entre l'illa i Dinamarca, a més de més patrullers.
No obstant això, Trump ja ha dit que l'oferta europea de més seguretat a Groenlàndia seria insuficient, ni tan sols davant l'advertiment de la primera ministra de Dinamarca que una intervenció militar seria la fi de l'OTAN i del món com s'ha conegut fins ara.
En ser preguntat a l'Air Force One sobre si el debat europeu per a una missió conjunta de l'Aliança a Groenlàndia canviaria la seva postura, Trump responia rotundament que no, perquè "es necessita més". Per això, insisteix, no pensa a llogar l'illa, sinó a "adquirir-la".
Washington ja es va intentar annexionar Groenlàndia, i també Islàndia, a finals del segle XIX, però el congrés nord-americà ho va impedir.