Túnels secrets de Londres: Un escenari de 007 que estarà aviat a l'abast del públic

Vuit dècades sota terra i tan clandestins que van arribar a estar protegits per la Llei de Secrets Oficials del Regne Unit. Una xarxa de túnels ocults al bell mig de Londres es prepara per convertir-se en una atracció turística que competeixi amb icones com el Big Ben o el London Eye.

De motius no n'hi falten. Cada pam dels seus 8.000 metres quadrats revela una història amb tots els ingredients per conquerir els visitants.

Un filó que pretén aprofitar un promotor, que vol invertir uns 250 milions d'euros per obrir-los al públic el 2027. La remodelació planteja revestir les aspres sales cilíndriques amb pantalles gegants i crear experiències immersives d'última tecnologia.

De refugi de la Segona Guerra Mundial a cau d'espies

Oficialment, se'ls coneix com a "Kingsway Telephone Exchange", un nom intencionadament enganyós per ocultar la seva ubicació real sota l'estació de metro de Chancery Lane.

Van ser concebuts el 1940 com a refugis antiaeris durant la Segona Guerra Mundial, tot i que no van arribar a operar mai amb aquest propòsit. 

En canvi, el 1944 van adoptar una altra funció estratègica en temps de guerra: albergar la secreta Direcció d'Operacions Especials, una branca de l'MI6 el propòsit de la qual era ajudar a la resistència de les regions ocupades nazis d'arreu d'Europa.

En aquell moment van arribar a treballar-hi més de 1.000 persones, inclòs el novel·lista Ian Fleming, autor de les novel·les de James Bond. L'experiència als túnels li va servir d'inspiració per idear la divisió Q de l'agent 007.

Un emplaçament clau durant la guerra freda

Després de la Segona Guerra Mundial, el govern britànic va voler reforçar les telecomunicacions i va traslladar sota terra les seves línies telefòniques clau.

És així com aquests túnels van passar a acollir una xarxa de 5.000 cables, capaços de rebre molts milers de trucades cada dia. En particular, això incloïa el famós "telèfon vermell" que connectava el Kremlin, a Rússia, amb la Casa Blanca, a Washington, durant la guerra freda. 

Se n'ocupava una comunitat de 200 treballadors, equipats amb un sistema autònom d'aigua, aire condicionat i un sistema d'emergència per generar energia a través de quatre generadors dièsel.

El bar amb llicència més profund del Regne Unit

Els túnels encara amaguen més dades sorprenents i fins i tot un espai per al glamur. Als anys vuitanta, British Telecom es va fer càrrec de les instal·lacions i va decidir crear-hi el bar amb llicència més profund del Regne Unit, per a gaudi del personal del govern.

No va escatimar en detalls: el local disposava d'una sala de jocs amb taules de billar i una peixera tropical, una excentricitat que a l'època representava el súmmum del luxe.

Si el projecte tira endavant, els antics túnels d'espionatge seran remodelats per un equip d'arquitectes estel·lars, entre els quals hi ha els responsables dels Jardins de la Badia de Singapur i la Central Elèctrica de Battersea. Pirotècnia per promocionar un indret amagat durant anys.