TV3 emet l'espectacle "Vers la llum", una coproducció del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i el Festival Grec de Barcelona
Aquest dilluns, 20 de juliol, el Palau de la Música va ser escenari del muntatge "Vers la llum", resultat de la coproducció del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i el Festival Grec de Barcelona. I aquest dissabte, dia 25, els espectadors de TV3 en podran gaudir des de casa, amb l'emissió matinal que es farà d'aquest espectacle, en què s'interpreten dues obres cabdals de la història de la música, la "Júpiter" de Mozart i la Simfonia núm. 5 de Beethoven.
Amb paraules del director musical, Josep Pons, es tracta de "l'enllaç del Mozart crepuscular amb el Beethoven més poderós. Un programa que avança del dolor a l'esperança, a semblança del que hem viscut amb la pandèmia. Cims del pensament i de l'art, la modernitat en estat pur".
"Vers la llum" comença amb una peça d'una de les obres més conegudes de Mozart, la Simfonia núm. 41, en do major, KV 551, també coneguda amb el nom de "Júpiter", una al·lusió al caràcter triomfal, solemne i majestàtic d'una composició que porta el nom del déu de déus de la mitologia romana. Escrita l'any 1788, és l'última simfonia que va compondre el geni de Salzburg, considerada un paradigma de les simfonies clàssiques.
L'artista, mediadora i "performer" Eulàlia Valldosera, Premi Nacional de les Arts Visuals de la Generalitat el 2002, protagonitza la segona pàgina de l'espectacle. Membre indiscutible dels certàmens internacionals d'art contemporani més prestigiosos, aquesta artista de les percepcions humanes fa ús de la foscor i la llum, tot jugant amb l'arquitectura i els elements decoratius del Palau de la Música, per reflexionar sobre els moments que vivim, per connectar amb el passat i fer una lectura del futur a partir del comportament de l'espècie humana.
La tercera part de la sessió continua amb la interpretació d'una de les obres més conegudes de Beethoven, la Simfonia núm. 5, en do menor, op. 67, una peça estrenada a principis del segle XIX, de caràcter heroic i tempestuós. Les primeres notes de la composició s'han associat tradicionalment a la idea del destí que truca a la porta, encara que no hi ha cap prova que aquesta fos la intenció d'un compositor que va escriure la música quan els seus problemes d'audició es feien especialment severs. L'elecció de la peça coincideix amb la celebració de l'Any Beethoven, que commemora el 250 aniversari del naixement del compositor.
