Ucraïna obre un nou front al mar d'Azov i ataca 116 vaixells russos en nou dies
Robert Brovdi, àlies Magyar, és el comandant de les Forces de Sistemes no Tripulats d'Ucraïna i un dels militars més populars i admirats del país. Sota la seva batuta, l'exèrcit ucraïnès ha construït una formidable força de drons de curt, mitjà i llarg abast que està posant contra les cordes l'enemic rus, tant al camp de batalla com dins de Rússia o a les zones que l'ocupa.
Magyar és també molt actiu a la xarxes socials i constantment penja les gestes dels seus homes i els drons que piloten. Des de fa poc més d'una setmana, penja gairebé cada dia un vídeo molt semblant on es veu un dron ucraïnès acostant-se sense oposició a un grup de vaixells russos al mar d'Azov. Segons després, l'aparell impacta contra la coberta d'un dels vaixells.
A la cantonada superior del vídeo hi apareix una xifra, en vídeo d'aquest dimarts el 106. Poc després, un altre curt vídeo amb un altre dron i un altre vaixell atacat, el 107. I així successivament fins al 116, que és la xifra de vaixells atacats els últims nou dies.
Les escenes resumeixen el canvi de dinàmica en aquest mar interior, controlat per Rússia des del 2022. Abans compartit amb Ucraïna, el mar d'Azov s'ha convertit aquest juliol en un escenari de la guerra, on Kíiv intenta fer inviable la navegació russa i colpejar un dels pilars logístics de l'economia del Kremlin.
Els objectius dels atacs ucraïnesos no són vaixells militars, sinó majoritàriament petrolers, vaixells mercants i remolcadors. Fonts del sector citades per l'agència Reuters asseguren que alguns vaixells carregats de gra també han estat afectats i fins i tot s'han incendiat.
És materialment molt difícil protegir centenars de vaixells d'atacs de drons com els d'aquests dies. Rússia ha de concentrar les defenses antiaèries ja desbordades pels continus atacs ucraïnesos en objectius militars i d'alt valor estratègic, econòmic o social cosa que no serien aquestes embarcacions civils.
"Són allà com a objectius davant d'un escamot d'afusellament. En pocs dies no quedarà cap vaixell intacte al mar d'Azov", explicava una d'aquestes fonts.
Una ruta clau sota pressió
El mar d'Azov és una peça estratègica per a Rússia, ja que canalitza aproximadament una quarta part de les exportacions russes de cereals que es conreen al sud-oest del país. Pel mar d'Azov també sortien moltes exportacions del mar Caspi, a través d'un canal que connecta el riu Volga amb el riu Don, que desemboca la mar d'Azov.
La major part del trànsit correspon a vaixells de mida petita o mitjana, que operen en rutes costaneres de poca profunditat i un cop al mar Negre, traspassen la càrrega a vaixells més grans.
Però aquest juliol tota aquesta activitat s'ha vist greument afectada. Fonts del sector indiquen que des del 10 de juliol la navegació està pràcticament aturada al mar d'Azov. Els vaixells comercials no poden entrar ni sortir a través de l'estret de Kertx que el connecta amb el mar Negre.
Tot i que el Kremlin no ha confirmat oficialment aquestes limitacions, el Ministeri d'Agricultura rus ha admès que caldrà redirigir exportacions si la situació persisteix. Les alternatives passen pels ports del mar Negre o del mar Bàltic, tot i que alguns també han estat objecte d'atacs ucraïnesos.
Rússia denuncia "terrorisme"
La intensificació dels atacs al Mar d'Azov ha portat el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, qualificar l'estratègia ucraïnesa de "terrorisme pur". El veterà diplomàtic s'indigna quan castiguen a Rússia amb una moneda amb què ha pagat Ucraïna des del primer dia de guerra.
"El que fa el règim ucraïnès va més enllà fins i tot de la pirateria. Els pirates, almenys, saquegen i es queden el botí. Aquí no hi ha benefici per a ningú: l'objectiu és simplement causar dany i intimidar. És terrorisme pur", ha declarat.
Kíiv rebutja aquestes acusacions i assegura que només ataca objectius vinculats a l'esforç de guerra rus. "Les Forces Armades ucraïneses colpegen únicament objectius militars o que contribueixen a reforçar la capacitat de combat de Rússia", ha afirmat una font militar a Reuters.
Crimea, cada cop més aïllada
L'ofensiva al mar d'Azov té també un impacte directe sobre Crimea, la península annexionada per Rússia el 2014. La regió depèn en gran manera de les connexions marítimes i del pont de Kertx, el cordó umbilical que la connecta amb Rússia, que Putin va inaugurar amb gran fanfàrria el 2018 i que és clau per al subministrament de béns essencials.
Amb les rutes terrestres cap a Crimea gairebé tallades per atacs de drons ucraïnesos, els vaixells del mar d'Azov transportaven un combustible i altres recursos molt necessaris per a la península.
Amb el mar d'Azov pràcticament inutilitzable i el pont sota amenaça constant, la situació a la península es continua deteriorant. Informes locals apunten a problemes greus, especialment al nord de Crimea, amb talls prolongats d'electricitat i dificultats en el subministrament de combustible.
Algunes veus adverteixen que, si la situació no millora, la vida a Crimea podria esdevenir insostenible per a bona part dels residents, especialment davant la falta de recursos bàsics com aigua, energia o aliments.
Estratègia d'erosió
La campanya al mar d'Azov s'emmarca en una estratègia més àmplia d'Ucraïna per debilitar Rússia lluny dels fronts terrestres. En els últims mesos, Kíiv ha intensificat els atacs contra refineries, dipòsits de combustible, ports i altres infraestructures energètiques dins de Rússia.
Aquestes operacions han provocat escassetat de combustible en diverses regions russes i han alterat les exportacions d'hidrocarburs, la principal font d'ingressos per al govern rus.
Alhora, Rússia ha respost amb un increment dels atacs contra ports ucraïnesos del mar Negre, especialment a la regió d'Odessa. Segons autoritats ucraïneses, aquesta pressió podria reduir fins a un terç la capacitat mensual d'exportació de gra del país.
El mar d'Azov, fins fa poc una rereguarda força segura per a Rússia, s'ha convertit en un front actiu on les defenses no poden garantir la protecció davant els drons enemics.
Per a Moscou, la necessitat de redirigir exportacions cap a altres rutes implica més costos, més vulnerabilitats i més incertesa. Per a Kíiv, cada atac és una manera de compensar la inferioritat militar convencional amb operacions asimètriques cada cop més exitoses.
L'estratègia ucraïnesa sembla clara: ampliar els fronts perquè la guerra surti cada cop més cara als russos amb l'esperança, per ara sense resultats, que Putin se'n cansi i s'assegui de veritat a negociar un alto el foc.
