Ucraïna: quan l'evacuació amaga un crim de guerra

La retirada russa de Kherson, al sud d'Ucraïna, ha anat precedida del que Moscou ha anomenat "evacuació" de milers de civils. Oficialment, les autoritats russes han explicat que era per traslladar-los a un lloc segur, sempre cap a altres zones ocupades per ells o a Rússia mateix. Però la realitat no té res a veure amb això.

Segons Amnistia Internacional, hi ha proves per denunciar que és un procés forçós que viola el dret internacional humanitari i constitueix un crim de guerra i, probablement, de lesa humanitat.

El filtratge, primer abús

L'aparent bona intenció busca reforçar el relat que justifica la invasió: salvar gent russa. Ara bé, segons revela un informe de l'ONG, la veritat és ben diferent. Ja sigui en l'ocupació de territori o en la retirada, les tropes russes sotmeten la població a un procés de selecció, conegut com a "filtratge", en què se l'escorcolla, es registren els mòbils, es despulla parcialment els homes i se'ls sotmet a interrogatoris llargs.

De la humiliació es passa a la violència, segons explica el director d'Amnistia a l'estat espanyol, Esteban Beltrán.

"Aquesta és la situació en què Amnistia ha denunciat més casos de maltractaments, incloent-hi cops i ús d'electroxocs, i aquest és el moment en què se separa nens i nenes de les seves famílies i van a llocs diferents."

Alguns adults fins i tot desapareixen. Per a la resta es tracta, segons aquest responsable, d'aplicar un doble càstig: allunyar la població de la seva terra i "robar" els infants, com va passar en el setge a Mariúpol.

"A mesura que ocupaven la ciutat, anaven traslladant els habitants cap a Rússia, o Donetsk, o Lugansk, en un intent de castigar-los perquè no tornin amb els seus familiars a Ucraïna, però també, en el cas de nens i nenes, s'ha agilitzat els tràmits a Rússia per adoptar-los."

Rentat d'imatge

Les víctimes principals d'aquesta operació són els menors, la gent gran i els discapacitats. El Kremlin difon les imatges d'autocar plens cap a Rússia, unes imatges que, segons Beltrán, tenen una intencionalitat política molt clara.

"Hi ha una política d'intentar fer veure que milers de refugiats marxen de manera voluntària perquè volen ser russos, però és part d'una política encaminada al trasllat forçós de la població i a enganyar l'opinió pública internacional."

Quan arriben a destí,els donen 165 euros per família i els empenyen a la marginalitat si es neguen a agafar el passaport rus.

"Hi ha un treball encaminat a fer les seves condicions de vida difícils perquè acabin acceptant la nacionalitat russa."

La demostració que és un muntatge és que després molts intenten fugir de Rússia i, segons l'entitat prodrets humans, els voluntaris que ajuden aquests ucraïnesos a dur-los a la frontera acaben sent investigats.

El document d'Amnistia recull un centenar de testimonis, la majoria de Mariúpol, però també de les regions parcialment ocupades de Khàrkiv, Zaporíjia i Kherson.

En aquesta última, on hi ha el front de batalla més actiu ara mateix, admeten que els precedents els fan ser pessimistes.