Recupera la mirada dels nostres enviats especials a Ucraïna

"Qui vol te? Qui vol te?" És el poc que poden oferir els voluntaris a la filera de persones que volen tornar a Ucraïna. Són uns 120, la majoria dones, i una desena de criatures.

Przemysl, a Polònia, és a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, una de les vies més accessibles per entrar i sortir del país.

Els primer mesos de la guerra aquesta població es va convertir en una màquina d'ajuda. Ara, la nit és més tranquil·la i el flux s'ha invertit. Hi ha més ucraïnesos que tornen que no pas que marxen.

L'últim tren del dia arriba via Lviv i en baixen una cinquantena de dones i infants. Els ajuden a descarregar les maletes i donen als petits caramels i braçalets lluminosos.

El tren marxa cap a Ucraïna a dos quarts de dotze de la nit, després de dues hores esperant en el fred.

Quan ens aturem a Lviv, sentirem les sirenes d'alarma. Poc després caurà un míssil als afores, però el tren ja s'haurà allunyat, camí de Kiív.

El centre de Kíiv --a tocar de la coneguda plaça Maidan-- hi ha una filera de tancs, carros de combat, camions i míssils russos. Tots rovellats i inservibles, però plens de missatges d'exaltació a la defensa d'Ucraïna.

Són un símbol de la resistència, però just pocs metres darrera, hi ha el convent de Sant Miquel, amb una de les principals esglésies de la ciutat. Aquí, s'hi fan funerals per als soldats morts. L'orgull dels ciutadans que venen admirar les desferres es barreja amb el dolor de les famílies i amistats.

Només arribar a la capital ens hem trobat un funeral. En Pavlo, de 31 anys, fa nou dies que va morir al front:

Uns metres més enllà de Sant Miquel i dels tancs hi ha el monument a la princesa Olga, una figura històrica per a Ucraïna. Ara està cobert de sacs de sorra per protegir-la. Hi destaca un missatge: "Mon, ajudeu-nos."

Què hi fa un munt de cotxes amuntegats al costat de la carretera?

Són a la via que uneix Irpin i Kíiv i fan de recordatori del passat.

El 6 de març de 2022, l'artillera russa va bombardejar durant mes de cinc hores les vies principals que els ciutadans feien servir per escapar.

L'exèrcit ucraïnès va enfonsar l'únic pont que connectava la ciutat amb la capital per frenar les tropes russes. Encara ara l'estan reconstruint.

La ciutat d'Irpin quedarà com una de les icones de la guerra d'Ucraïna. Com a Butxa i a Izium, s'hi investiguen crims contra la humanitat.

Però, en una mostra de l'estranya "normalitat" que es viu en algunes parts d'Ucraïn, ara aquest cementiti de cotxes s'ha convertit també en un espai per fer pràctiques del carnet de conduir. Mentre érem al lloc, una noia arrencava per primer cop el cotxe i aprenia a esquivar les restes dels combats.

La invasió russa ha enfonsat l'economia ucraïnesa, però de la mateixa manera que Kíiv ha demostrat més resistència militar de l'esperada, també ha vençut les pitjors previsions econòmiques. L'enviat especial de TV3 Xesco Reverter ens explica en aquest article la sorprenent resiliència de l'economia de guerra d'Ucraïna. 

Com s'ho ha fet Ucraïna per resistir econòmicament o fins quan Occident continuarà donant-li suport són algunes de les preguntes clau que Reverter intenta respondre. 

Com és tornar a casa? Com és desfer el camí que un any enrere et van obligar a prendre? Ho expliquen els enviats especials a Ucraïna, Sergi Roca i Josep Plazas, des del tren nocturn entre Przemysl, a Polònia, i Kíiv, la capital ucraïnesa.

Felip Gordillo ens explica en aquest article la història de la Galina i l'Anastasia, que lluiten per refer les seves vides a la ciutat d'Irpín, primer front de batalla de la guerra a Ucraïna.

Ara tornen a viure a Irpín i diu que no en pensa marxar: "El meu lloc és aquí." És psicòloga i part de la seva feina consisteix a tractar persones amb estrès posttraumàtic. Un trastorn que afecta cada cop més població.

L'Anastasia, per exemple, reconeix que un any després encara no creuen el que viuen:

En un article d'ànàlisi, el subcap d'Internacional de TV3, Lluís Caelles, reflexiona sobre els canvis que ha patit Ucraïna des del 2014, quan va cobrir la caiguda del president Ianukóvitx, fins avui, passant per l'inici de l'ofensiva russa a Ucraïna, el febrer del 2022. 

Caelles recorda el so estrident de les sirenes antiaèries a Kíiv, la fugida de milers de persones del país i la resistència dels ucraïnesos a la invasió russa, i analitza com ha canviat l'escenari en aquest gairebé primer any de guerra.

Caelles, amb David Bou i Hanneke van Spaandonk, també és autor del documental "Ucraïna, viatge als altres fronts", que TV3 ha avançat digitalment i s'emetrà diumenge a "30 minuts". El pots veure en aquest enllaç.

L'equip de TV3 desplaçat a Ucraïna és a Khàrkiv per copsar quina és la situació sobre el terreny, quan ara farà un any que va esclatar el conflicte. La gran pregunta és que pot passar els pròxims dies. Si Putin té un as amagat a la màniga per capgirar el tauler militar.  

I és que la guerra es juga sobretot a l'est d'Ucraïna, per bé que les conseqüències i les seqüeles se senten a tot arreu. Xesco Reverter ho ha comprovat en un poble al nord de Kíiv, dels primers que Rússia va assaltar ara farà un any. Aquesta és la crònica:

Una pista de patinatge gegant, un cinema 9D, un gimnàs, un parc per als més petits... tot reunit en un centre d'oci a la part est de Kíiv. És el Dream Town Mall. Ells mateixos es defineixen com l'espai d'entreteniment més gran de la ciutat.

Però és lícit divertir-se quan a bona part del país sonen les sirenes i els trets? És el que vam anar a preguntar als joves que s'hi reuneixen per passar la tarda.

"És important distreure's de la guerra", ens explica el Rotislav, de 17 anys.

La Kàtia té 21 anys i va haver de fugir de Kherson, on encara té família: "És complicat passar-s'ho bé perquè saps que hi ha gent que ho està passant malament".

L'Aleksandr és un noi tímid però contundent: "Des de la invasió, vull sortir més. És avorrit seure cada dia a casa", diu amb un fil de veu. Té 18 anys, però encara no ha rebut la carta de l'exèrcit per allistar-se: "Hi aniria, però la mare no em deixa".

A la nit, toc de queda

I com es diverteixen? A l'estiu fan més vida al carrer i a l'hivern patinen o van al cinema... creuant els dits perquè no sonin les sirenes antiaèries. Quan salta l'alarma, aturen la pel·lícula, tot i que a Kíiv la majoria de gent ja no acostuma a córrer al refugi.

Sigui com sigui, la diversió acaba entre les nou i les deu de la nit. A les onze hi ha toc de queda i bars i restaurants tanquen una hora abans perquè els treballadors puguin tornar a casa.

L'oci nocturn queda descartat. "Fem algunes festes a casa, però és complicat", lamenta en Rostislav. A més, a la capital no es pot comprar alcohol més enllà de les set de la tarda.

No poden sortir de festa, però els encanta ballar. Tots ens ho diuen. La Daixa és professora de dansa i té les classes plenes: "Ens hem de carregar d'energia positiva".

Primer la pandèmia, després la guerra

Els joves ucraïnesos han enllaçat les restriccions per la pandèmia amb la llei marcial.

Bona part de la vida ha passat a fer-se en línia. "Els nens i joves estudien per internet, necessiten passar-s'ho bé i compartir", defensa la Dasha.

D'alguna manera, és com si l'oci i la diversió formessin part d'una teràpia. "Aquesta generació són els fills de la guerra, els hem de donar suport".

Són petits, lleugers i es poden fabricar per menys de 500 dòlars... però tenen capacitat per ser mortals.

Els dissenyen i fabriquen cinc joves enginyers i programadors en un petit taller als suburbis de Kíiv. Hi entrem pujant dos trams d'escala amb les parets escrostonades. Ens rep un gran grafiti amb l'emblema d'Ucraïna, el trízub, un trident daurat.

Darrere la porta hi ha una sala plena de cables, aletes, prototips i ordinadors. Creen drons de monitoratge i drons kamikaze. Reciclen peces i les que no troben les compren a la Xina, per internet. Algunes les reben com a donatiu: "Aquest monitor que veieu, va arribar ahir d'Espanya".

Els aparells són petits. Amb prou feines quatre hèlixs, una bateria, l'estructura metàl·lica, l'antena i, el més important, la càmera. Amb unes ulleres i un comandament, els soldats els poden fer anar per on volen, veure què hi ha a les files enemigues i fer-los esclatar on considerin.

L'únic que no va inclòs en el kit són els explosius. "No tenim permís". Els soldats els afegeixen a l'últim moment.

Són petits i tenen una autonomia d'uns nou quilòmetres. Poden portar un quilo d'explosius, prou per danyar vehicles blindats. "I les forces enemigues", és a dir els soldats russos, ens explica un dels enginyers. No volen ser identificats, ni tampoc que se'ls vegi la cara.

Els fabriquen gràcies a donacions i, asseguren, la majoria els entreguen directament als soldats. Els mateixos militars els demanen, al marge del govern: "Així hi ha menys burocràcia".

Els que estan fent ara tenen una destinació: Kherson. Un dels enginyers és d'allà. Va estar treballant 10 anys a Dubai, i va tornar un any abans de la invasió. "Vaig tornar per començar una nova vida... i, d'alguna manera, així ha estat".

La batalla dels drons

Drons com aquests expliquen part de l'èxit que ha tingut l'exèrcit ucraïnès fins ara. Els russos també en fan servir. Un soldat que acaba de tornar de Bakhmut ens explicava que una de les coses que més el van impactar eren els drons --armats amb granades-- sobrevolant i espiant les seves posicions: "No et podies amagar d'ells".

L'equip d'enginyers demana als soldats que els portin els drons russos que trobin. N'estan estudiant un que és similar als que es poden comprar per internet. "Però té un xip customitzat", ens alerta, "volem saber què fa i per què els russos l'han posat aquí".

També treballen en nous models, que puguin arribar més lluny i portar més material explosiu. Orgullosos, ens mostren un xip que permetrà accionar les càrregues a distància.