Decretat l'estat d'alarma, els carrers de Barcelona van quedar deserts i els turistes que encara eren a la ciutat s'afanyaven per tornar a casa. Òscar Corrall, tècnic de convencions en un hotel, va entrar llavors en un ERTO del qual encara no ha sortit. "Treballo en el departament de grups i convencions i ens encarregàvem d'organitzar grups que venien de visita a fer reunions de treball o fer banquets, i tot això s'ha aturat".
Hostaleria, restauració, oci... els sectors relacionats amb el turisme han estat els més colpejats per la crisi i on s'han concentrat bona part dels ERTO.
Lorena Palomino, dependenta d'una botiga en un centre comecial de Reus, va entrar també en un ERTO coincidint amb la declaració de l'estat d'alarma: "M'enrecordo perfectament d'aquell dia, que estava treballant i de cop van dir de tancar; ens van dir això dels ERTO i no sabíem què era, si cobraríem o no, quant trigaríem..."
Els protagonistes de la crisi
Els ERTO (expedient de regulació temporal de l'ocupació) ja fa temps que funcionaven i eren una fórmula a la qual recorrien algunes empreses davant caigudes puntuals de la producció. La pandèmia, però, havia de catapultar els ERTO com una de les mesures que més recordaríem d'aquesta crisi, com va passar amb la prima de risc en l'anterior crisi hipotecària.
Calia, però, agilitzar-ne la tramitació, i aquest era l'objectiu del reial decret aprovat fa un any. D'aquesta manera els treballadors han pogut conservar el 70% del sou, i les empreses, per la seva part, s'han pogut estalviar el gruix de les cotitzacions a la Seguretat Social d'una plantilla que, tot i estar-se a casa, no perd la feina.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'esforçava a aclarir-ho durant les primeres setmanes de la seva implantació massiva: "Bé, em quedo perplexa perquè hi ha un gran desconeixement de com funcionen els ERTO. Els ERTO no engreixen les llistes de l'atur, serveixen per evitar la destrucció de l'ocupació". I a la roda de premsa del 2 d'abril, quan es presentaven les primeres dades d'atur i de l'impacte del coronavirus al mercat laboral, encara afegia: "Els nens i les nenes a partir d'ara ja sabran el que és un ERTO, permetin-me aquesta consideració."
Ho van aprendre de seguida els milers de treballadors que quedarien atrapats, com l'Òscar, en un ERTO que encara dura, o els que, com la Lorena, entrarien en una autèntica gimcana d'ERTO.
Vam començar el 14 de març, com tothom; hi vam estar fins a fnals de maig. Llavors, vam sortir de l'ERTO parcialment durant uns dos mesos. Es va estabilitzar una mica fins a finals d'octubre, que ens tornen a tancar. Entrem de nou en Erto total fins a la campanya de Nadal, que ens en van tornar a treure. I després de la campanya de Nadal, vam tornar a entrar a l'ERTO durant uns quasi dos mesos fins a finals de febrer. I a dia d'avui fa una setmana que estem oberts.
En total, 284 dies sota un ERTO, total o parcial. Un any sencer en el cas de l'Oliver, que reconeix l'alleujament que li ha suposat: "Crec que aquest sistema d'ERTOs del govern d'Espanya ha estat bastant important per mantenir una calma tensa. Ara mateix tenim recolzament, 70% de la nòmina, estem coberts; però això no durarà per sempre."
Els ERTO van irrompre al març i van arribar al seu punt àlgid a Catalunya al maig. La campanya d'estiu va permetre a molts treballadors reincorporar-se a la feina, i des de llavors el nombre puja o baixa al compàs de les restriccions.
A Espanya, el pic arribaria una mica abans. Ja a l'abril se superaven els 3 milions i mig i encara ara queden 900.000 treballadors afectats per un ERTO.
Treballadors del SEPE desbordats
L'allau de sol·licituds va desbordar completament les oficines del SEPE. Per a molts, aconseguir una cita i començar a cobrar ha estat una carrera d'obstacles. "He passat un any per mi molt difícil econòmicament, perquè amb tots els endarreriments... Jo visc al dia, no tinc estalvis", explica la Lorena. La tramitació d'ERTO va marcar el col·lapse durant els primers mesos, però ara ja són les tramitacions d'atur les que generen un coll d'ampolla al SEPE.
El gran dubte ara és saber si els ERTO que queden acabaran convertint-se en ERO, és a dir, en acomiadaments. Pel catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, "tenim un milió d'assalariats en ERTO i hem perdut 'grosso modo' un milió de llocs de treball; per tant, jo intueixo que el gruix d'aquests ERTO són llocs de treball relativament sòlids, solvents, que les empreses esperen poder mantenir un cop la situació es recuperi."
Govern, sindicats i patronal coincideixen en l'èxit d'una mesura que ja han prorrogat tres vegades. Algunes organitzacions, com el Banc d'Espanya, alerten que aquesta mesura podria perdre eficàcia si s'allarga massa en el temps, però Josep Oliver defensa que ha estat una manera eficaç d'injectar diners a l'economia.
"Quin és el problema que probablement algunes institucions econòmiques comencen a veure? Home, les empreses zombis. Des de l'octubre-novembre, l'OCDE, el Banc Central Europeu, el Banc d'Espanya diuen: 'al tanto, que no estiguem aguantant empreses que han de tancar i que, per tant, aquests diners que s'estan aportat sigui que els estem tirant al mar".
Això pot passar, però també, explica el professor, és cert que aquesta renda arriba a famílies amb ingressos molt baixos, que destinen un percentatge molt elevat de la renda al consum, i aquests diners arriben al circuit econòmic al dia següent; aquests diners s'acaben traduint en compres als supermercats, pagaments d'hipoteques, pagaments de lloguers, de serveis de la llar..."
L'evolució de la pandèmia durant els pròxims mesos marcarà el ritme d'una recuperació que ara per ara avança a batzegades, al ritme que marca la vacunació a Europa. Per això no es descarta una quarta pròrroga dels ERTO.
