Un any de guerra a Gaza: les xifres d'un conflicte devastador que s'ha estès al Pròxim Orient

Des de l'atac de Hamas del 7 d'octubre del 2023, l'ofensiva d'Israel a la Franja de Gaza ha provocat prop de 42.000 morts i ha obligat a fugir de casa al 90% de la població

Sergi Pont Sànchez

07/10/2024 - 07.18 Actualitzat 07/10/2024 - 08.22

Aquest dilluns fa un any del 7 d'octubre, la data de l'atac massiu de Hamas a Israel i de l'inici de l'ofensiva israeliana sobre Gaza. El conflicte, tal com es temia, s'ha acabat estenent i avui situa el Pròxim Orient a les portes d'una guerra regional, amb els fronts que Israel manté actius a la Franja, al Líban i a Cisjordània. Davant d'aquesta agressió, l'Iran ha intensificat represàlies amb el llançament de míssils contra Israel, que ara amenaça amb un contraatac.

Però malgrat l'escalada del conflicte, l'epicentre i el càstig més intens de l'exèrcit israelià continua sent a la Franja de Gaza. Un any després, es manté l'infern per als més de dos milions d'habitants palestins que encara hi malviuen.

Des d'aleshores i fins dissabte passat, han mort almenys 41.825 persones --16.891 de les quals són infants-- segons el Ministeri de Salut de Gaza. La xifra de ferits tampoc ha parat de créixer des de l'inici del conflicte i ja se n'han comptabilitzat 96.910.

Un informe d'Oxfam estima que hi ha més de 10.000 cossos sota la runa, a conseqüència dels bombardejos a Gaza. Les Nacions Unides estimen que el volum de runa que s'acumula a Gaza és catorze vegades superior a la suma de la generada en tots els conflictes des del 2008.

A banda de les xifres de víctimes, la vida a la Franja s'ha vist totalment condicionada per l'ofensiva d'Israel, que ha causat devastació. Ho demostren les dades de l'Organització Mundial de la Salut i de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides.

L'ofensiva d'Israel a Gaza ha rebut condemnes per part de la comunitat internacional. El Tribunal Internacional de Justícia ha alertat del risc d'un genocidi a Gaza i ha reclamat, sense èxit, que Tel-Aviv faciliti l'ajuda humanitària. El fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, ha demanat ordres d'arrest contra Netanyahu, membres del seu govern i líders de Hamas, però els jutges encara no han decidit fer el pas.

Les denúncies públiques també han arribat per part del secretari general de l'ONU, António Guterres, que ha denunciat el cost civil de l'escalada bèl·lica del Pròxim Orient i avisa que el Líban està "al límit de l'abisme". En resposta, Israel l'ha declarat persona non grata. Malgrat tot, els Estats Units mantenen el suport al govern de Netanyahu alhora que pressionen, sense èxit, per un alto el foc.
 

Els efectes de la guerra a Gaza, a vista d'ocell

Les conseqüències devastadores de la guerra a Gaza es veuen en les xifres, als carrers de les principals ciutats de la Franja, en el dia a dia dels ciutadans palestins però també a vista de satèl·lit.

Imatges del Sentinel-2 del programa Copernicus de la UE, obtingudes per l'ACN, testimonien la degradació i, en molts casos, la destrucció de zones urbanes de la Franja en els últims dotze mesos.

La petjada del conflicte també s'ha fet palesa en els camps de cultiu i en la vegetació, que pràcticament ha desaparegut als afores de Ciutat de Gaza i de Jabalia. Les imatges mostren, en canvi, com al costat israelià pràcticament no hi ha hagut diferències en el darrer any.

L'atac de Hamas a Israel, desencadenant del conflicte a Gaza

L'actual ofensiva d'Israel contra Palestina va començar ara fa un any després d'un atac de Hamas sense precedents, amb el llançament de milers de projectils --2.500, segons Israel; 5.000, segons la milícia palestina. 

Centenars de combatents de Hamas van perpetrar una massacre que es va saldar amb 1.139 morts: 695 civils israelians, inclosos 36 nens, 373 militars i 71 estrangers. El grup armat palestí també va capturar 240 ostatges.

El retorn dels segrestats ha estat un dels principals pretextos del govern de Netanyahu per mantenir l'ofensiva a Gaza. De moment, Israel ha aconseguit recuperar 117 ostatges, 105 dels quals en acords d'intercanvis de presoners. Israel també ha repatriat els cossos de 37 persones segrestades per Hamas. Però fins a l'1 de setembre del 2024, encara hi havia 101 ostatges israelians a Gaza, 97 dels quals segrestats en els atacs del 7 d'octubre, segons dades de l'exèrcit israelià.

Des del 7 d'octubre, i incloent-hi les víctimes dels atacs d'aquell dia, han mort almenys 1.550 israelians i més de 5.000 han resultat ferits. 140.000 ciutadans israelians han hagut de marxar de casa seva.
 

Nou front al Líban

El front de Gaza ha estat de llarg el més mortífer i devastador, però en les últimes setmanes un altre punt centra bona part de l'atenció militar d'Israel. Fa poc més de dues setmanes, Israel va fer explotar milers de busques al Líban, acció que va matar almenys 12 persones i va provocar prop de 3.000 ferits. L'atac va desfermar una guerra contra Hezbollah, amb qui l'exèrcit israelià ja mantenia enfrontaments des de feia mesos. 

El 28 de setembre Israel va matar el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, abans d'iniciar una ofensiva terrestre al sud del Líban. L'exèrcit israelià titlla l'operació de "limitada", però en els darrers dies s'ha ampliat.

Però més enllà dels resultats militars, les autoritats del Líban calculen que ja han mort en el seu territori prop de 2.000 persones --almenys 127 nens--, la majoria a l'entorn de la ciutat de Beirut. A més a més, hi ha hagut més d'1,2 milions de desplaçats i prop de 280.000 de refugiats en altres països.

També des del 7 d'octubre del 2023, al front de Cisjordània hi han mort més de 700 persones, 160 dels quals són nens, i 5.700 han resultat ferides a causa dels atacs de les Forces de Defensa d'Israel.