Un any de la tragèdia de la Marmolada: alerta per l'aigua que hi ha a la glacera
El gruix de neu a la Marmolada és actualment més important del que hi havia l'any passat a aquestes alçades. De tota manera, els sensors encara detecten molta aigua escolada a la glacera.
Durant aquest hivern, la glacera alpina ha estat oberta i s'hi ha pogut practicar bé l'alpinisme i l'esquí. Però, ara que ve l'estiu, es plantegen tancar algunes vies d'accés.
L'alcalde de Canazei, Giovanni Bernard, explica a TV3 que manté reunions amb guies de muntanya i membres de la comissió d'allaus per decidir quins espais tanquen i quins no.
Entre les tasques que fan, hi ha la de "verificar que alguns senders es poden resseguir amb seguretat i, així, garantir-ne l'accés".
Precisament aquest dilluns fa un any de l'allau a la glacera de la Marmolada, als Alps italians, en què van morir 11 persones. El dia en què hi va haver el despreniment, al cim de la muntanya, a més de 3.300 metres d'altitud, s'hi van registrar 10ºC, quan el normal és que la temperatura fos al voltant dels zero graus.
El cap de Protecció Civil de les Dolomites, Sergio Benigni, alerta que el contingut d'aigua líquida a l'interior de la massa de gel va ser molt probablement un dels elements que van provocar el col·lapse:
Controlarem i monitoritzarem aquest contingut d'aigua amb nous sensors d'última generació per entendre millor com són les dinàmiques de l'aigua a l'interior de la massa de gel.
Es creu que, abans que s'acabi el segle XXI, l'augment de les temperatures pot causar l'extinció de la majoria de les glaceres dels Alps que estan situades per sota dels 3.600 metres d'altitud.
El risc del permagel al Pirineu
Al Pirineu hi queden una quinzena de glaceres, però cap és a Catalunya. L'última que hi va haver, la de Feixant o la Tallada, a la Vall d'Aran, va desaparèixer als anys 90.
Els científics alerten que el que sí que hi ha al subsòl del Pirineu català és permagel, o permafrost, és a dir, el conjunt de roques i terra congelades que podria veure's afectat per les altes temperatures.
El geomorfòleg expert en glaceres i professor de la UB Marc Oliva creu que també aquí hi haurà despreniments i que, per tant, caldrà plantejar-se tancar algunes rutes i camins molt freqüentats:
No ens afecta el tema de les glaceres perquè malauradament no en tenim, però sí que ens afecta la degradació d'aquest permafrost residual que encara és a les parts més altes de les muntanyes.
Els científics pronostiquen que, durant la pròxima generació, les poques glaceres que encara queden als Pirineus de l'Aragó i a França acabaran desapareixent.
