Un any sense casa: la nit que la vida es va parar per la dana a Paiporta i Catarroja
La casa de la M. Àngels, a tocar del barranc de Poio, a Paiporta, s'està reconstruint gràcies a donacions del voluntariat i a la tasca del Toni, un veí que treballa de cuiner i en les seves hores lliures fa obres de manera desinteressada a casa de famílies que no es poden permetre les obres. És el tercer habitatge que reforma.
"No hi ha una altra manera de fer-ho," explica el Toni. A pocs metres de la casa, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està construint un mur de pedres per protegir la casa. Les habitacions que donen aquesta zona són les que costarà més de reformar. "No podrem pagar mai la solidaritat que han tingut amb nosaltres gent que no coneixem de res," reconeix la M. Àngels.
El pas del temporal va deixar 1.458 vivendes en tan mal estat que es va decretar que no s'hi podia viure. En alguns casos, els veïns encara mantenen l'esperança de reconstruir-les i de poder-hi tornar a viure. Però n'hi ha hagut 305 que han quedat en tan mal estat que no hi ha hagut més remei que enderrocar-les.
A Catarroja, en Juan Ángel i la seva família van haver d'abandonar casa seva perquè les esquerdes amenaçaven que s'esfondrés completament. Al gener la van enderrocar. "Estem sense llar, sense casa," diu. Per ells, la vida es va parar la nit de la dana.
Per poder tornar a tenir una llar, l'han de reconstruir des dels fonaments fins al sostre, però no s'ho poden permetre. Encara paguen la hipoteca de quan la van comprar. L'assegurança no ho cobreix tot i no han rebut cap ajuda.
Mentrestant, han viscut en pisos que els han cedit gratuïtament per un temps. Estan a punt de marxar al quart. "No entenc per què se'ns han tret de sobre. Som moltes les famílies a tots els pobles que ens hem quedat sense casa", lamenta el Juan Ángel.
La Nathalie és una voluntària barcelonina que va ajudar a reconstruir la casa de la Maria, una veïna de Paiporta de 92 anys que va veure com quedava destrossada pels efectes de la dana. Gràcies a la tasca dels voluntaris, l'habitatge s'ha pogut reformar.
"No li vull robar el protagonisme a ningú. Aquí ha vingut moltíssima gent a deixar-se la pell," comenta la Nathalie, que afegeix que perdre la casa és una cosa "que ningú de nosaltres ha viscut ni espera haver de viure".
La Maria, per la seva part, relata haver viscut un trauma: "un trauma tan gran que encara no n'he eixit", remarca. La voluntària ho entén i explica que, per força, les conseqüències del que van viure els veïns ha de comportar "unes seqüeles psicològiques a les quals no s'ha donat prou importància".
Totes dues han creat un vincle molt estret, fins al punt que la Nathalie diu que la Maria és la seva "àvia valenciana".
