Un any separada del fill, esperant el judici de divorci: "Ha deixat de dir-me mami"
Fa catorze mesos que la Dikra Ouguider no pot abraçar el seu fill de quatre anys ni jugar amb ell. Espera un judici de divorci que no arriba, i com que el jutjat no va decretar cap règim de visites provisional, no té on agafar-se legalment per exigir al pare que li deixi veure el nen.
Fa més d'un any que el seu fill només la veu a través d'una pantalla de mòbil:
Truco i truco, i acabem fent una videotrucada de mig minut cada tres dies.
Aquesta situació està afectant la relació entre mare i fill, fins al punt que el nen ha deixat de dir-li "mami" i ha començat a anomenar-la pel seu nom.
Règim de visites provisional
Quan la Dikra va demanar el règim de visites provisional, el jutjat de Santa Coloma de Farners ho va desestimar al·legant que la vista del procés de divorci era imminent. D'això fa deu mesos i encara no s'ha fixat cap data.
Segons explica la seva advocada, Margarita Fàbrega, la jutge va decidir que com que el nen ja estava de facto amb el pare, doncs que continués amb ell mentre no hi hagués resolució "pels perjudicis que podia suposar un canvi en la rutina del menor". I no va decretar règim de visites per a la mare.
Sense informació de l'escola
Mentre el cas segueix encallat als jutjats, la indefensió de la Dikra ha anat més enllà. A l'escola s'han negat fins ara a donar-li cap reunió ni informació relacionada amb el seu fill, i quan dilluns hi va anar per demanar una tutoria, el director va trucar a la policia local i els Mossos d'Esquadra.
Fàbrega ha posat una queixa al Departament d'Educació per vulneració del seus drets com a mare:
La tracten com si fos una delinqüent i no ha fet res.
La queixa ja ha tingut la primera resposta: Inspecció ha exigit a l'escola que li donin tota la informació acadèmica i de seguiment del nen, i des del centre ja han trucat a la Dikra per concertar una reunió amb la seva tutora per a dilluns que ve.
Demores als jutjats
L'acumulació de casos als jutjats fa que cada cop triguin més temps a dictar sentències. Aquesta situació és especialment dramàtica en els divorcis o separacions sense acord per la custòdia dels fills.
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 2005 els jutges trigaven sis mesos a prendre una decisió sobre custòdies; ara el temps s'ha doblat i ja sobrepassa els tretze mesos.
Per Fàbrega, però, aquesta sobrecàrrega de feina "no hauria de ser excusa quan hi han menors pel mig, i més quan no s'ha regulat res respecte a la vida del menor, això no pot influir."
