Un de cada quatre joves rebutja la democràcia com a millor sistema: "El dubte s'ha instal·lat"

Les tendències ideològiques dels joves catalans estan virant cap a posicions associades a l'extrema dreta, segons ha confirmat l'enquesta "Convivència i seguretat a Catalunya" de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

L'enquesta planteja un escenari preocupant en relació amb els valors d'una part dels nois joves catalans, especialment amb la confirmació d'un viratge ideològic on creix l'adopció de tesis defensades per l'extrema dreta i també la constatació d'una tendència a l'alça del masclisme, sobretot entre els homes. 

Toni Rodon, politòleg, professor de ciències polítiques de la UPF i coordinador de l'estudi, assegura que "un còctel de factors" ha contribuït a aquesta deriva, I en cita alguns, com les percepcions econòmiques i culturals, i també les polítiques. "Els joves interioritzen bona part de discursos polítics de canals on predominen notícies falses, ells més que elles", assegura.

Hi ha un pessimisme general sobre el futur de les noves generacions. A la pregunta de si creuen que els joves d'ara viuran pitjor que els seus pares i mares, el 71% ha dit que sí. 

Els nois joves, especialment, tenen més pessimisme respecte al futur: "Els sous són més baixos quan acaben els estudis, abandonen abans l'escola...", explica Rodon.

L'element cultural també hi té certa incidència, continua Rodon: "Els nois joves són més individualistes, volen pagar menys impostos i han interioritzat aquesta idea que, si vols, pots". I quan no poden, s'expliquen el fet de no assolir els objectius com un fracàs personal i una fallada de la societat:

Els joves actuals perceben aquesta idea que són els perdedors del nou ordre.

És precisament aquest conjunt de percepcions, en l'àmbit econòmic, polític i cultural, el que, segons els experts, explica l'adopció creixent de molts homes joves de missatges masclistes i d'extrema dreta. 

El sistema, en entredit

Segons l'enquesta, una quarta part dels joves enquestats rebutja que la democràcia sigui la millor forma de govern. Una dada sorprenent en una franja d'edat amb poca participació en les eleccions i que, segons Rodon, s'explica pel distanciament afectiu que tenen les noves generacions respecte a les persones que van viure la dictadura:

Els joves tenen una concepció democràtica més basada en el seu rendiment, és a dir, en què li està donant la democràcia en el seu dia a dia.

El dubte s'ha instal·lat, explica Toni Rodon, en la concepció actual que tenim de la democràcia. El 9% de la població rebutja que la democràcia sigui la forma preferible de govern, un percentatge que creix fins al 24% en el cas dels nois, un de cada quatre. Pràcticament, un 40% dubta sobre el tema o prefereix no posicionar-se.

A més, les conclusions de l'enquesta apunten una clara desconfiança en totes les institucions, tot i que la majoria rebutja els líders autocràtics (amb una mica menys de consens entre els nois joves). 

En general, no es vol una dictadura, però tampoc hi ha confiança cega en la democràcia, perquè "perceben que el sistema no és bo per al seu benestar general". 

Una societat menys acollidora

Dades com que el 70% dels catalans consideren que la convivència en els seus pobles i barris és bona coincideixen, en l'enquesta, amb l'augment de persones contràries a la immigració.

Els posicionaments contraris a la immigració creixen respecte de les anteriors enquestes de l'ICIP. Per exemple, augmenta el percentatge de persones que creuen que el país és pitjor per culpa de la gent que ve de fora. Ara és un 44% dels enquestats, quan l'any passat era del 24%. De fet, prop de la meitat de la població enquestada creu que les persones immigrants delinqueixen més que les autòctones.

També pràcticament la meitat dels ciutadans són partidaris d'endurir les penes per als delictes comuns i donen suport a expulsar les persones migrants que delinqueixin. 

Tot i això, s'imposa la percepció positiva pel que fa al seu impacte econòmic: el 58% dels entrevistats defensen que la immigració és bona per a l'economia.

Masclisme en augment

El col·lectiu de nois joves expressa actituds preocupants pel que fa al feminisme i la lluita per la igualtat entre gèneres. De fet, prop del 30% considera que hi ha desigualtat en perjudici dels homes.

Les dades consoliden enquestes anteriors i la tendència [masclista] és creixent.

Un de cada tres catalans considera que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones, mentre que si ens fixem en els nois joves, el percentatge ja és del 60%. 

Una altra dada preocupant és que el 12% dels enquestats consideren que la violència de gènere és un invent del feminisme, un percentatge que puja fins al 27% quan ens fixem en l'opinió de nois d'entre 18 i 24 anys. 

Brots verds en termes generals

La sisena enquesta ICIP 2025 "Convivència i seguretat a Catalunya" demostra que entre la ciutadania prevalen les emocions positives, com el respecte, l'empatia i la confiança, actituds favorables a la immigració i a les llibertats sexuals, o la defensa de pagar impostos per garantir els serveis públics; però, alhora, torna a empitjorar la valoració de la convivència al conjunt de Catalunya, que continua alta però amb tendència a la baixa, i la sensació de seguretat, també pitjor que fa un any. 

La majoria de la ciutadania, un 70%, percep que la convivència és en general bona, sobretot en el municipi de residència o al barri, i considera que la societat catalana és pacífica. Alhora, una majoria aposta per ajudar les persones vulnerables per tal d'avançar cap a una societat en pau. 

Segons l'enquesta, la societat rebutja majoritàriament perdre llibertats a canvi de més seguretat, defensa la democràcia com a forma preferible de govern i pagar impostos per garantir els serveis públics. 

Per tal de garantir la pau i la seguretat global, es prioritzen mesures no violentes, com la cooperació entre països, les sancions o l'ajuda a països empobrits, per sobre de les intervencions militars i l'augment de la despesa militar.

De fet, hi ha força més rebuig que suport a augmentar la despesa militar: dos de cada tres enquestats, especialment entre les persones grans. Una gran part de la població destinaria els impostos de polítiques de defensa a forces civils no violentes i als Cascos Blaus de Nacions Unides. Les persones grans es decanten més per invertir en la cooperació internacional.