"Un desert amb reixes", el camp grec on poden acabar els afganesos fugint dels talibans
Grècia no es pot escapar de la seva geografia. La seva posició al mapa la converteix en un punt clau que pivota entre el sud d'Europa, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.
En les últimes dècades, a més, s'ha erigit en la porta d'entrada a la Unió Europea més utilitzada pels milers de refugiats que creuen l'Egeu des de Turquia, tot i que venen de força més enllà.
L'arribada dels talibans al poder a l'Afganistan no farà sinó agreujar aquesta crisi de refugiats. Tot i que, de moment, la majoria de desplaçats a l'Afganistan han marxat a la capital, Kabul, o al país veí, el Pakistan, la seva arribada al límit occidental de Turquia és tan sols una qüestió de temps.
Davant l'onada de refugiats que es preveu, Grècia ha decidit blindar-se amb la costrucció d'un nou camp amb capacitat, oficialment, per a 3.000 persones.
No és casualitat que el recinte s'hagi construit a l'illa de Samos. Cap illa grega de l'Egeu està tan pròxima a la Turquia continental: 1,6 quilòmetres de distància, els que fa d'ample l'estret de Mícala.
"Un desert amb reixes"
El nou camp de refugiats es va començar a construir l'abril del 2019 i consta de polígons prefabricats. Està situat al mig del no-res; la ciutat de Samos, la més pròxima, queda a dues hores caminant.
Dimitris Choulis, advocat a l'illa, creu que aquest recinte no reuneix les millors condicions: "Hi ha reixes a tot el voltant, fins i tot al pati per als infants. Està apartat, no el veus. No hi ha ombra, no hi ha arbres... No hi ha res. És un desert amb reixes".
Si el veus de lluny, et recorda una presó, i no pas una de bona.
El que més impacta de la construcció són les quatre línies de tanques, aixecades una rere l'altra, per impedir que ningú surti del camp.
Un bucle burocràtic
El passat 7 de juny, el Ministeri de Migracions i Asil de Grècia va aprovar un decret segons el qual considera Turquia un país segur per als refugiats que venen de Síria, el Pakistan, Somàlia, Bangladesh i l'Afganistan.
Grècia no pot deportar-los als seus països d'origen, però amb aquesta mesura sí que pot enviar els refugiats provinents d'aquests països -que són la gran majoria dels que rep- cap a Turquia.
L'inconvenient, però, és que Turquia no forma part del Conveni de Ginebra, i per tant no està obligada a donar asil als refugiats.
A la pràctica això suposa un llimb jurídic que manté estancats els refugiats, que es dirimeixen entre dues opcions gens estimulants: o quedar-se tancats en camps grecs durant anys, o quedar-se a Turquia sota el risc de ser retornats als seus països d'origen.
