Un diamant revela que hi ha grans quantitats d'aigua a més profunditat del que es creia
Ha estat com rebre un missatge geològic des de les profunditats de la Terra. Uns minerals incrustats en un petit diamant han permès deduir la presència de grans quantitats d'aigua a 660 quilòmetres de profunditat.
L'estudi del diamant l'ha fet un equip encapçalat per Tingting Gu, de l'Institut Gemmològic d'Amèrica, amb seu a New York, i de la Universitat Purdue d'Indiana. S'ha publicat a Nature Geoscience.
Com s'acostuma a dir sovint... el planeta Terra més aviat s'hauria de dir planeta Aigua, perquè aquest líquid ocupa el 70% de la superfície terrestre. A més, ha estat clau perquè s'hi desenvolupés la vida.
L'aigua viatja de la superfície fins a zones profundes de la Terra i torna a emergir al cap d'un temps, potser milers d'anys.
Aquest recorregut és el que s'anomena cicle profund de l'aigua i conèixer-lo a fons té molta importància tant per disponibilitat d'aigua com per estudiar els fenòmens sísmics i volcànics.
Però estudiar aquestes profunditats és molt difícil. Les perforacions des de la superfície tot just han arribat a uns 12 quilòmetres de fondària. Afortunadament, des de l'interior de la Terra arriben materials amb una composició que indica com són aquestes zones inaccessibles. Però aquestes mostres són escasses i poden tenir informació parcial.
Un diamant petit però excepcional
Entre aquests materials hi ha els diamants, que en els seus cristalls poden contenir inclusions de minerals que s'han pogut preservar en el trajecte des d'aquestes profunditats fins a la superfície.
I un diamant amb unes característiques excepcionals ha donat algunes claus als investigadors. Un col·lega de TingTing Gu li va donar un diamant de 1,5 quirats (uns 300 mil·ligrams) procedent de la mina Karowe, situada a Botswana. Li va dir que contenia unes inclusions minerals que podien ser interessants.
La zona d'on devia provenir és molt singular per als geòlegs. La discontinuïtat situada als 660 quilòmetres de profunditat està caracteritzada per canvis molt abruptes en la densitat i en la velocitat amb què es mouen les ones sísmiques. És una estructura important, perquè controla intercanvis de matèria i energia entre l'interior de la Terra i la superfície.
Les observacions fetes fins ara permeten deduir que hi ha una zona de transició que comença cap als 410 quilòmetres de profunditat i que bàsicament conté uns minerals anomenats wadsleyita i ringwoodita, que tenen capacitat elevada d'acumular aigua. Més avall hi ha altres minerals que emmagatzemen menys aigua.
Amb l'ús de tècniques no invasives, com la difracció de raigs X, Gu i el seu equip van poder caracteritzar les inclusions en el diamant. I van observar que contenia ferropericlasa, enstatita i ringwoodita. És el primer cop que tots tres minerals es troben en un mateix diamant. I això indica, segons els autors, que a la zona d'on procedeix s'hi troben tots tres.
La deducció és que si en aquella zona hi ha, entre altres, un mineral com la ringwoodita, que pot acumular molta aigua, aquella regió conté grans quantitats d'aquest líquid. I que aquestes condicions s'estenen en una franja de profunditat molt més àmplia del que es creia.
Això ajudarà, segons els autors, a conèixer millor com es produeix el transport del fluid en aquesta zona essencial en el cicle de l'aigua. Una dada obtinguda gràcies a aquests missatges de les profunditats, que envien informació de llocs on és impossible anar a recollir mostres.
