Un estudi apunta que la llet i els iogurts sencers redueixen el risc cardiovascular

Consumir tres racions diàries de llet i iogurts sencers -no desnatats ni semidesnatats- estaria relacionat amb un menor risc de malalties cardiovasculars, segons suggereix un ampli estudi internacional. La conclusió xoca amb les actuals recomanacions de consumir làctics desnatats o amb baix contingut en greixos per prevenir aquestes malalties.

L'estudi PURE -acrònim, en anglès, de prospectiva epidemiològica rural i urbana- s'ha fet amb una mostra molt àmplia: més de 136.000 persones de 21 països de cinc continents. S'ha publicat a la revista The Lancet.  

La recerca es basa en les declaracions dels participants sobre la seva dieta i en el seguiment de la seva salut. Els autors van fixar com a ració mitjana 244 grams de llet o de iogurt, quinze grams de formatge o cinc de mantega. Els resultats indiquen que en el grup que més làctics prenia -3,2 racions diàries- la mortalitat al cap de nou anys era del 3,4%. En canvi, en el que menys làctics consumia era del 5,6%. El primer grup també presentava menys morts per causes cardiovasculars i menor incidència de malaltia cardiovascular i d'ictus. En canvi, no hi havia diferència en els percentatges d'infart de miocardi. Més d'una ració diària de llet també representava una menor puntuació en un índex que combinava la mortalitat total i la incidència de malaltia cardiovascular.

Però els resultats que més poden sorprendre es refereixen al tipus de làctic. Entre els que prenien 2,9 racions només de llet i iogurts complets també s'ha produït menys mortalitat per malaltia cardiovascular o per qualsevol causa que la que hi va haver entre els consumidors de només 0,5 racions d'aquests productes.

Segons els autors, les directrius sobre la reducció de productes làctics perquè contenen greixos saturats obvien que també tenen altres greixos beneficiosos, aminoàcids, vitamines K1 i K2 i calci, entre altres compostos. I això en podria explicar l'efecte.

El consum més elevat de llet i derivats làctics passa Europa i a Nord-amèrica, amb més de quatre racions diàries. El menor consum es troba a l'Àsia, al Sud-est Asiàtic, a la Xina i a l'Àfrica, amb menys d'una ració diària de mitjana. Per això, la investigadora principal de l'estudi, Mahshid Dehghan, de la Universitat McMaster (Canadà), ha cridat l'atenció sobre els beneficis d'augmentar-ne el consum en certes zones:

"Les nostres troballes donen suport al fet que el consum de productes làctics pot ser beneficiós per a la mortalitat i les malalties cardiovasculars, especialment a països d'ingressos baixos i mitjans on el consum és molt menor que a Nord-amèrica i a Europa."

L'estudi estableix una correlació, és a dir, una relaicó estadística. Però això no significa que hi hagi una relació causa-efecte. Hi podria haver altres factors o hàbits que influïssin en els resultats. Els autors reconeixen que ara cal més investigació per esbrinar la raó per la qual el consum de làctics s'associa a menor mortalitat i a menys incidència de malalties cardiovasculars. 

La recerca també té les seves limitacions, com assenyalen en un comentari que acompanya l'article Jimmy Chun Yu Louie, de la Universitat de Hong Kong, i Anna M. Rangan, de la Universitat de Sydney. Així, destaquen que només es va preguntar sobre el consum de làctics a l'inici de l'estudi i que els hàbits dietètics podrien haver canviat. També destaquen que els participants tenien, a l'inici, entre 35 i 70 anys, i que les malalties cardiovasculars no solen aparèixer abans dels 55 anys. 

Els dos autors del comentari reconeixen que l'estudi suggereix un benefici del consum diari de làctics, especialment els complets. Però que els mateixos investigadors destaquen que el consum de làctics no s'hauria de desincentivar. I que fins i tot hauria de promoure's als països on se'n prenen menys. I conclouen:

"No és la paraula definitiva per recomanar els làctics complets per damunt dels baixos en greix o dels desnatats. Els lectors haurien de ser cautes i de tractar aquest estudi com una altra peça -si bé, molt àmplia- de les que hi ha en la literatura mèdica."

En un article publicat el mes de març a la revista Foods, investigadors irlandesos revisaven diversos articles. La seva conclusió era que, en general, la llet no influeix en el risc cardiovascular i que productes fermentats, com iogurt, quefir i formatge poden tenir un efecte positiu o neutre.