Un estudi conclou que Lucy va conviure amb una altra espècie d'australopitec
Un equip internacional d'investigadors han confirmat per primera vegada que dues espècies d'australopitec, homínids ancestres dels nostres avantpassats, van conviure al mateix espai i en el mateix moment.
El paleoantropòleg Yohannes Haile-Selassie, de la Universitat Estatal d'Arizona (EUA), ha dirigit la recerca que s'ha publicat a la revista Nature.
La descoberta ha estat possible perquè han pogut relacionar fòssils d'"Australopithecus deyiremeda" --una nova espècie d'australopitec identificada el 2015-- amb restes d'un peu localitzat a la mateixa zona d'Etiòpia, però que encara no s'havia pogut vincular a cap homínid.
A més, la recerca ha permès saber més coses sobre aquest nou homínid, com ara que vivia als arbres i que tenia una dieta diferent de la de l'"Australopithecus afarensis", la famosa Lucy, cosa que va facilitar la seva convivència.
Una dieta diferent, clau de la convivència
Lluís Gibert, professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i l'únic científic europeu que ha participat en la recerca, ha explicat a 3CatInfo que com que tenien una "dieta molt diferent, van poder tenir una convivència pacífica".
"L'australopitec deyiremed menjava fulles i fruits dels arbres mentre que l'afarensis menjava herbes i gramínies de terra i no eren excloents l'un amb l'altre", ha explicat Gibert. "És el primer cop que es pot constatar a l'Àfrica la coexistència de dues espècies en el mateix moment i en el mateix espai", ha conclòs.
Un homínid més primitiu
Aquest nou homínid tenia trets i comportament més primitius que Lucy: per exemple, tenia més morro, però fins ara no se sabia res de la seva vida.
"És una espècie una mica més primitiva perquè tenia, per exemple, els canins una mica més grans que els afarensis i tenia una mica més de pragmatisme facial, una mica més de morro, i això són caràcters primitius", ha subratllat el professor Lluís Gibert.
La recerca també és important, perquè incrementa el coneixement sobre la nostra pròpia evolució, sobre la qual només tenim peces aïllades, com una mena de trencaclosques incomplet.
"Si no entenem el nostre passat, no podem entendre completament el present ni preveure el futur", explica Yohannes Haile-Selassie, el director de la recerca.
"En molts sentits, el canvi climàtic que veiem avui va passar moltes vegades durant l'època de Lucy i l'australopitec deyiremeda. El que aprenem d'aquella època podria ajudar-nos a mitigar algunes conseqüències del canvi climàtic actual", conclou Haile-Selassie.
