Un estudi sobre l'oïda dels neandertals aporta noves pistes dels seus orígens enigmàtics
Fa més de 250.000 anys, una espècie d'homínid anomenada neandertal es va escampar per Europa i l'Àsia. Durant molt de temps, els científics han cregut que aquests avantpassats humans havien sorgit d'un procés de pèrdua de població de les espècies anteriors, els preneandertals. Però i si aquesta teoria fos errònia? Un nou estudi publicat a Nature Communications ha sacsejat les bases del que creien saber els científics sobre l'origen d'aquests homínids.
Un viatge al passat a través de l'oïda interna
Un equip internacional d'investigadors, liderat per Alessandro Urciuoli, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i Mercedes Conde-Valverde, de la Universitat d'Alcalá, ha decidit mirar els neandertals d'una manera diferent: a través de l'oïda. Més concretament, han estudiat els canals semicirculars, una part de l'oïda interna que actua com un giroscopi natural i ens permet mantenir l'equilibri.
Aquests canals tenen formes lleugerament diferents en cada individu i espècie, i el seu estudi permet mesurar la diversitat morfològica d'una població. És com mirar una col·lecció de claus antigues i adonar-se que, com més diferents són entre elles, més variada era la població.
L'estudi ha analitzat els fòssils de dues col·leccions excepcionals: una de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, amb 430.000 anys d'antiguitat i considerada la mostra més gran de preneandertals coneguda; i una altra de Krapina, a Croàcia, amb fòssils d'uns 130.000-120.000 anys d'antiguitat d'alguns dels primers neandertals.
Quan van comparar les formes dels canals semicirculars d'aquests grups amb les dels neandertals clàssics posteriors, van descobrir un fet sorprenent: mentre que la diversitat morfològica es reduïa clarament en els neandertals clàssics, els individus més antics, tant de la Sima de los Huesos com de Krapina, presentaven una variabilitat morfològica elevada.
Adeu a la teoria del coll d'ampolla en l'origen neandertal
Aquest descobriment sacseja una de les grans hipòtesis sobre l'evolució neandertal. La teoria tradicional suggeria que, en els seus orígens, els neandertals havien passat per un coll d'ampolla evolutiu, un procés mitjançant el qual es redueix dràsticament la població i, per tant, la diversitat genètica. Però aquest nou estudi apunta en una altra direcció: no hi ha indicis d'aquesta pèrdua de població i, per tant, genètica, en els primers neandertals.
Això no vol dir que els neandertals no experimentessin un coll d'ampolla en algun moment de la seva història. De fet, les proves genètiques ja havien confirmat una pèrdua dràstica de diversitat fa uns 110.000 anys. Però el nou estudi suggereix que aquest esdeveniment va passar més tard del que es pensava, afectant només els neandertals clàssics, els més tardans, i no els seus avantpassats preneandertals.
Per tant, els neandertals no van aparèixer després d'un "embús genètic" amb una població petita i poc diversa, sinó que tenien molta varietat genètica en els seus inicis. Més endavant, per algun motiu, van perdre aquesta diversitat.
Aquestes troballes obliguen a replantejar les hipòtesis sobre l'evolució dels neandertals i suggereixen que els seus orígens podrien ser encara més complexos del que es pensava, com assenyala Urciuoli:
Ens va sorprendre trobar que els preneandertals de la Sima de los Huesos mostraven un nivell de diversitat morfològica similar al dels primers neandertals de Krapina. Això desafia la suposició comuna d'un esdeveniment de coll d'ampolla a l'origen del llinatge neandertal.
Un nou capítol en la història dels neandertals
Aquestes troballes obren la porta a noves preguntes. Si no hi va haver un coll d'ampolla en els orígens dels neandertals, què va modelar la seva evolució? Potser van ser altres factors, com migracions i intercanvis genètics amb altres poblacions?
Fins fa ben poc, els neandertals se'ns presentaven com a éssers salvatges, molt semblants als simis i allunyats de nosaltres, que van perdre la batalla genètica amb l'"Homo sapiens" per la seva escassa intel·ligència. Així i tot, els nous estudis, com aquest darrer, no fan més que deslligar aquest discurs de la realitat.
Van ser els primers artistes, uns caçadors especialitzats i els iniciadors de les tradicions i rituals. Ara, a més, lluny de començar amb una població petita i genèticament limitada, els seus primers representants eren sorprenentment diversos.
