Un exdirectiu de la BPA relata coaccions de policies per informar dels Pujol: "Si no, el banc morirà"

Directius i exresponsables de bancs andorrans han pres el protagonisme aquest dimarts en el judici que es fa a l'Audiència Nacional a la família Pujol, acusada d'associació il·lícita i blanqueig de capitals.

Davant del tribunal ha declarat Manel Cerqueda, president no executiu d'Andbank, i també Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), entitat a la qual els germans Pujol Ferrusola van transferir el 2010 els diners pels quals se'ls investiga.

A preguntes de la defensa, Miquel ha relatat coaccions per part de policies espanyols el 2014 per aportar informació de comptes de la família Pujol amb l'amenaça d'aplicar-los "una destralada" al banc si no ho feien.

Per la seva banda, el president d'Andbank ha explicat, a petició del fiscal, que els Pujol van demanar el 2010 destruir informació dels seus comptes, però que l'entitat s'hi va negar:

Cerqueda, que ha declarat per videoconferència des d'un jutjat d'Andorra, ha dit que no va saber que tota la família Pujol tenia comptes a Andbank fins que va sortir publicat a la premsa.

Trobades a Andorra i Madrid amb policies espanyols

L'exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, va ser condemnat per blanqueig de capitals amb altres gestors del banc per un tribunal andorrà l'estiu passat, una sentència pendent de recurs. L'entitat va ser intervinguda el 2015.

Al judici, ha detallat una trobada el juny del 2014 amb un policia de l'ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, que li va dir que si no col·laboraven amb l'estat, "el banc moriria" perquè "tenien influència suficient".

També ha relatat trobades a l'hotel Villa Magna de Madrid amb Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional. Miquel ha recordat el que deia un paper que li va fer llegir:

L'exdirectiu de la BPA va explicar aquesta escena en un "30 minuts" sobre els Pujol i Andorra. Al judici, Miquel ha dit que es va negar a oferir informació a Martín Blas i que llavors va ser "més violent verbalment".

La declaració de Joan Pau Miquel contrasta amb la dels agents de l'anomenada "policia patriòtica", que al judici van negar cap mena d'espionatge o gestió per investigar els comptes dels Pujol a Andorra.

Miquel sí que ha revelat que va acabar donant un recull de premsa amb "possibles operacions vinculades al nacionalisme català que aparentaven escenaris de corrupció", però res relacionat amb comptes.

El fiscal li ha preguntat si el 2014 va posar alguna denúncia formal per coaccions. Miquel li ha dit que no ho van fer fins al 2016 perquè "no és tan habitual que et sentis coaccionat per un Estat tan poderós com l'espanyol".

El cas s'està investigant a Andorra i ja hi va declarar l'excomissari José Manuel Villarejo.

Fundacions al Panamà

Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat han centrat els interrogatoris als excàrrecs de la BPA en fundacions al Panamà que es van crear des d'aquest banc amb membres dels Pujol com a beneficiaris i que sospiten que van servir per ocultar diners.

Joan Pau Miquel ha explicat que aquestes fundacions eren "un instrument habitual" en un entorn offshore com l'andorrà amb la finalitat d'assegurar confidencialitat interna dels comptes i ha negat que es fes per ocultar diners.

Una exdirectiva de la BPA, Cristina Lozano, ha relatat que aquestes fundacions al Panamà van ser una solució per respondre a la inquietud d'alguns clients, entre els quals Jordi Pujol Ferrusola, perquè treballadors de l'entitat poguessin vendre dades bancàries.

Un dels advocats de l'Estat ha preguntat a Joan Pau Miquel sobre els ingressos en efectiu a un compte de Josep Pujol Ferrusola. L'exdirectiu de la BPA ha dit que era "un model habitual" d'aportació de saldos.

En la sessió d'aquest dimarts han declarat també altres policies que van investigar els comptes dels Pujol a l'estranger. Com ja ho va fer un agent dilluns, un dels testimonis ha tornat a parlar d'ingressos en efectiu amb grans quantitats que es repartien entre els germans.

Un altre dels policies ha explicat que en el registre al domicili de Jordi Pujol van trobar el testament dels seus pares, en el qual no hi havia cap al·lusió a comptes d'Andorra o altres països. La defensa sosté que l'origen de la fortuna és una deixa de l'avi Florenci Pujol.

Declara un testimoni "ressuscitat"

Una de les anècdotes de la jornada l'ha protagonitzat un testimoni que ha declarat des d'Andorra, Antoni Zorzano, que ha reconegut tenir amistat amb Jordi Pujol Ferrusola.

El seu nom l'ha pronunciat el fiscal diverses vegades durant el judici quan es referia a moviments de diners a comptes dels Pujol, perquè sospita que va actuar de testaferro.

Tot i la petició dels metges de no declarar, Zorzano ho ha volgut fer, però ha explicat que té "buits a la memòria" perquè "va tenir una mort sobtada de 9 minuts" i després "vaig ser ressuscitat".

El fiscal li ha preguntat si va fer ingressos simultanis amb el seu nom a comptes dels germans Pujol Ferrusola, però Zorzano ho ha negat.

El testimoni sí que ha reconegut que Jordi Pujol Ferrusola li hauria demanat ingressar diners "si venia un cap de setmana i el banc estava tancat", però ha descartat que mai fes negocis amb el primogènit ni que tingués una firma autoritzada als seus comptes.