Un nou protocol per al càncer de recte manté la taxa de supervivència amb més qualitat de vida

El primer és sobreviure al càncer, evidentment. Però preservar també la qualitat de vida cada cop és més important tant per als pacients com per als metges. 

La bossa abdominal per evacuar femta és la gran temuda dels pacients amb un tumor al recte, el petit receptacle al final de l'intestí, on s'acumula la femta líquida, es consolida i finalment, quan assoleix cert volum, s'expulsa.

El recte representa només el 10% del budell gruixut, però s'hi localitzen un de cada tres tumors colorectals. La bona notícia és que, quan es detecten en fases inicials, la supervivència és del 90%.

Però també hi ha una mala notícia: sovint el preu són seqüeles importants que afecten els àmbits més íntims de la persona.
 

Protocol estàndard

Quan el tumor al recte està localitzat, sense metàstasi, el tractament és molt clar: s'ha de treure. El que fan habitualment és extirpar tot el recte. 

Quan els esfínters es poden mantenir, hi empalmen una mena de mànega des de la resta de l'intestí. Però no sempre es pot i aleshores han de posar una bossa a l'abdomen per poder evacuar. Aquesta bossa pot ser temporal o permanent.

 Tot plegat, és un procés que no està exempt d'efectes secundaris: "Pèrdues de femta, de gas i la urgència, perquè ja no hi ha cap receptacle i, directament, quan arriba la femta, tens ganes d'anar al lavabo", enumera el cirurgià del Parc Taulí Xavier Serra-Aracil.  

A més a més, tot i que les tècniques quirúrgiques han millorat molt, de vegades queden afectats els nervis que hi passen a prop, els que regulen la bufeta de l'orina i la funció sexual: "En els homes, implica problemes d'erecció i en les dones sequedat vaginal".
 

Fort impacte en els pacients

A Visi Ocaña Paulano li van diagnosticar càncer de recte en plena pandèmia. Malgrat tot, es pot dir que va tenir sort perquè, gràcies al programa de cribratge que hi ha a Catalunya, li van detectar de forma molt precoç.

Però la sola idea que li haurien de posar una bossa abdominal li feia perdre la son:

"Era una angoixa constant i em repetia que no podia ser, no podia ser"

Al Parc Taulí li van oferir l'oportunitat de participar en l'assaig clínic d'un nou protocol que, si sortia bé, li evitaria la bossa. No s'ho va pensar.
 

Un protocol innovador

Aquest protocol consisteix a fer radioteràpia i quimioteràpia cada dia durant gairebé un mes. El tractament és força ben tolerat perquè la químio no és endovenosa sinó en pastilles. L'objectiu: que el tumor es redueixi el màxim possible abans de la cirurgia.

En el 44% dels casos van aconseguir que fins i tot desaparegués del tot i no quedés cap cèl·lula maligna. El problema és que no tenen manera de saber en quins pacients passa i en quins no, fins que no els operen.

Per tant, després de químio i ràdio, els fan a tots una intervenció quirúrgica localitzada i mínimament invasiva. El Parc Taulí, precisament, és pioner en cirurgia a través de l'anus: sense incisions ni cicatrius.

És una operació de 40 minuts, amb menys risc d'infeccions, i a les 24 hores el pacient ja pot anar cap a casa. En contrast amb l'operació per extirpar el recte: quatre o cinc hores a quiròfan i un ingrés d'una setmana a l'hospital, a banda de totes les seqüeles posteriors.

"Quan em van dir que havia sigut tot un èxit, que no calia més tractament, va ser un autèntic descans"

La Visi és de les afortunades a qui va desaparèixer el tumor abans de passar per quiròfan. D'això ja fa quatre anys i el pronòstic no pot ser millor.
 

Resultats de l'assaig clínic

Xavier Serra-Aracil, és el coordinador de la Unitat de Coloproctologia de l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell, i investigador del seu Institut d'Investigació i Innovació:

"Cada vegada guanyem més terreny a la supervivència del càncer, en general, però a un cost important."

Amb aquest estudi, era important demostrar -i ho han fet- que el nou protocol preserva la qualitat de vida, alhora que assoleix els mateixos nivells de supervivència que l'anterior. Seria inacceptable baixar del 90%. 

Amb aquests resultats a la mà, es fa un pas important que pot canviar les guies clíniques internacionals del tractament del càncer de recte. Això sí, sempre que es detecti en fases inicials.
 

Pobra participació en els cribratges

El diagnòstic precoç ha fet molts avanços, gràcies precisament al cribratge. Però encara s'està lluny del desitjable i del que seria possible.

A Catalunya existeix un programa de cribratge que es vehicula a través de les farmàcies. Es dirigeix a tots els habitants entre 50 i 69 anys, amb una prova molt senzilla per detectar sang oculta en femta. Però no hi participa ni la meitat dels candidats.

"És una pèrdua d'oportunitat enorme", assegura Serra-Aracil, que recorda que "si fem cas als cribratges, detectem les malalties molt abans, permet fer tractaments molt menys agressius, amb curacions més altes i amb qualitats de vida més altes".

La Visi té clar què va representar el cribratge en el seu cas: "Segurament no m'hauria mort per aquest càncer, no, però mantenir la qualitat de vida per mi és fonamental".