Un petit poble de Burgos organitza una trobada de persones amb noms estranys

Sindulfo, Aniceto, Marciana, Alpidia, Ercilio, Canuta o Onesiforo. Són només una mostra dels noms tan peculiars i poc comuns que han desfilat pel petit poble de Huerta del Rey, a la província de Burgos. El motiu, la celebració de la Primera Trobada Internacional de Noms Rars, convocada per l'ajuntament de la població amb la col·laboració de veïns i associacions culturals amb el lema "amb nom propi". El lloc triat no és casualitat. Huerta del Rey té un vincle especial amb els noms estranys des que a finals del segle XIX el secretari del consistori va suggerir als veïns que podien tirar del santoral per batejar els seus fills i evitar d'aquesta manera coincidències, tenint en compte que molts dels cognoms de la vila eren repetits.
2 min

La concentració de persones amb noms poc habituals serà portada fins i tot al "Llibre Guiness dels rècords". L'objectiu és inscriure la iniciativa, que per als assistents ha suposat una ocasió molt especial, atès que molts tenen noms tan estranys que fins ara no s'havien trobat mai amb cap persona que es digués igual.

És clar que no tots estan satisfets de tenir un nom tan especial. Per a molts, la característica és més aviat un llast que hauran de portar tota la vida tan sols perquè l'excentricitat iniciada pel secretari de l'ajuntament fa tants i tants anys s'ha mantingut fins a la data. De fet, molts no s'expliquen com en aquella època la gent va acceptar batejar els seus fills amb noms tan peculiars.

El regidor de Cultura de Huerta del Rey, Ercilio Núñez, té la seva pròpia teoria. Diu que en l'època en què tot va passar, l'assignació d'aquest tipus de noms "tan originals i propis" no era tan cridaner com en l'actualitat i que, "potser per això, va ser acceptat com una cosa natural pels veïns".

A banda de conèixer altres persones amb noms poc comuns, els assistents a la trobada han rebut un diploma acreditatiu de la seva participació, a més d'un llibre amb tots els noms estranys inscrits a Huerta del Rey fins l'any 1918. El llibre ha estat escrit pel filòleg Josep Albaigés i Olivart i ha comptat amb un pròleg del també filòleg i natural de Huerta del Rey, Hermógenes Perdiguero.

Avui és notícia