Un policia acusa els Pujol d'haver ingressat a Andorra 5.000 milions de pessetes en 12 anys
L'Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns el judici als Pujol amb la declaració de més policies que van investigar la fortuna familiar a Andorra. Un dels inspectors de la Policia Nacional ha descrit una "coordinació" entre els germans Pujol Ferrusola per ingressar diners de forma sistemàtica a l'estranger.
A preguntes del fiscal Fernando Bermejo, aquest mateix policia ha xifrat en uns 5.000 milions de pessetes (30 milions d'euros) la quantitat de diners que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat en efectiu en comptes d'Andorra entre els anys 1992 i 2004, i tots "amb origen desconegut". Després d'aquesta data ha detallat més moviments en euros i dòlars.
L'agent en qüestió va investigar comptes d'un dels germans, Josep Pujol Ferrusola, a Andorra. De l'anàlisi ha afirmat que "no queda clar l'origen ni qui va fer els ingressos" en efectiu en un dels comptes, que entre el 1993 i el 2000 va tenir 25 ingressos en efectiu per valor de 204 milions de pessetes.
El policia va aconseguir totes les dades a través de la petició d'informació que es va fer als bancs andorrans. D'aquestes dades, n'ha destacat que va veure ingressos coordinats entre germans i amb quantitats iguals, amb l'excepció del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, "que rebia quantitats més altes".
"Crear capes per blanquejar diners"
En l'interrogatori del fiscal, l'agent ha explicat que bona part dels diners ingressats en efectiu es destinaven a inversions financeres, compravenda de moneda i dipòsits a tipus fix.
L'inspector ha atribuït aquesta acció a la voluntat de "crear capes per ocultar les transferències, blanquejar diners i integrar-los al sistema financer".
Sobre un dels comptes de Josep Pujol Ferrusola, el policia ha declarat que de juny a novembre del 1997 hi van haver ingressos per valor de 750.000 dòlars procedents de Suïssa i Mònaco.
També ha detallat un altre compte del mateix germà a la Banca Privada d'Andorra (BPA) entre 2016 i 2017 amb subcomptes en euros, dòlars, lliures, iens i francs suïssos amb ingressos d'origen desconegut per valor de 2 milions d'euros.
A més, el fiscal li ha preguntat per un préstec de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i un dels empresaris acusats, Jorge Barrigón, que el ministeri públic sospita que va ser fictici per facilitar el blanqueig de capitals. Les defenses ho neguen.
L'inspector ha desgranat com es va ingressar aquesta quantitat en efectiu: 400.000 euros en bitllets de 50, 100.000 euros en bitllets de 100, 300.000 euros en bitllets de 200 i 100.000 euros en bitllets de 500.
El "domini fàctic" del primogènit
En la sessió d'aquest dilluns ha acabat de declarar el policia que va liderar la investigació dels comptes de la família Pujol. El seu interrogatori s'ha allargat tres dies i més de 13 hores per respondre les acusacions i totes les defenses.
És el policia que el primer dia va admetre "animadversió personal" cap als acusats, expressió que va acabar matisant a petició del fiscal perquè el seu testimoni no quedi invalidat.
Alguns dels advocats que l'han interrogat aquest dilluns hi han tornat a fer esment, però el president del tribunal, José Ricardo de Prada, ho ha tallat d'arrel recordant que va ser "una manifestació desafortunada".
A preguntes de l'advocat d'uns dels empresaris acusats, el policia ha dit que el primogènit dels Pujol tenia "domini fàctic" sobre les institucions perquè afavorissin els negocis en què participava, malgrat que estiguessin governades per partits que no eren Convergència.
Tot i això, no ha pogut detallar com es va "concretar" aquesta influència política. De fet, en una de les intervencions, el magistrat ha admès que el testimoni "arriba fins on arriba" i que el tribunal ja ha constatat que "potser no ens està aportant dades gaire concretes".
