Un problema estancat: gairebé la meitat de fonts d'Osona i el Lluçanès, contaminades per nitrats

Fa 25 anys que el Grup de Defensa del Ter analitza les fonts de les comarques d'Osona i el Lluçanès, amb una gran densitat de porcs, prop d'un milió. Els mostrejos donen una idea del nivell de contaminació dels aqüífers per nitrats provinents dels purins dels porcs. I els resultats no són mai bons. Aquest any han sortit contaminades el 44% de les 172 fonts analitzades, un 4% més que l'any passat.

Dolors Catalan, del Grup de Defensa del Ter, diu que dubtaven de si la pluja aquest any ajudaria a diluir els nitrats, i no ha estat així. "La pluja ha arrossegat cap als aqüífers els nitrats que han quedat atrapats al sòl en aquests anys de sequera. De fet, l'any passat més d'un terç de les fonts mostrejades no rajaven."

Si comparem les dades amb l'últim any plujós abans de la sequera, el 2021, el nivell de contaminació és el mateix que ara: el 44% de les fonts que han analitzat. Però, en canvi, ha augmentat la concentració mitjana de nitrats: el 2021 era de 132 mg/l i aquest 2026 és de 145 mg/l. Segons Dolors Catalan, hi ha tant nitrogen als camps que les plantes no el poden aprofitar i es va filtrant al subsol.

Les fonts més contaminades multipliquen per 10 el nivell recomanat per l'OMS

El rànquing de les fonts mostrejades l'encapçala la Font de la Gana, a Calldetenes, un sobreeixidor que raja sobre el torrent de Sant Martí i que amb 509 mg/l de nitrats supera 10 vegades el llindar fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 50 mg/l. La segueixen de ben a prop la Font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, amb 488 mg/l, i al mateix municipi, la Font de Santa Cecília, amb 411 mg/l.

Un problema estancat

El grup ecologista denuncia que no s'està posant prou mesures per reduir la contaminació en una zona on no hi ha dessaladores i, per tant, "els aqüífers són la principal font d'aigua". De fet, el 80% dels municipis de les dues comarques estan declarats zones vulnerables per contaminació de nitrats.

Aquest últim any, a més, la planta que tractava 100.000 tones l'any de purins a les Masies de Voltregà va tancar. Un tancament forçat un cop es van acabar les subvencions estatals que les feia rendibles. I, segons el GDT, això confirma que el sector porcí convertit en una "gran indústria alimentària" està "subvencionat".

L'any de la pesta porcina africana

I un altre exemple que posen és els recursos abocats a contenir la pesta porcina africana (PPA). Segons un dels portaveus del GDT, Jesús Soler, "van enviar ràpidament l'exèrcit, la Guàrdia Civil, els rurals... a matar senglars perquè no arribés la malaltia a les macrogranges. I aquesta gran indústria s'ho mira des del sofà sense posar ni un cèntim en aquesta lluita."

Pel GDT, només hi ha una solució: reduir la cabanya porcina i "adequar-la als camps i els aqüífers que tenim".