Un satèl·lit soviètic sense control pot caure a la Terra en els propers dies
El març de 1972, la Unió Soviètica va llançar a l'espai la sonda Kosmos 482. En aquest capítol de la carrera aeroespacial, els soviètics pretenien aterrar a Venus. Però el coet va tenir una fallada i mai no va sortir de l'òrbita terrestre, on fa 53 anys que dona voltes. Fins ara, que podria reingressar a la Terra de manera descontrolada, al voltant del 10 de maig, segons la NASA.
Convertit en brossa espacial, una part de la seva estructura va caure al nostre planeta en els anys posteriors al llançament. Però la càpsula de l'aparell, que fa uns tres metres de diàmetre i té una massa de 495 quilograms, s'ha mantingut orbitant des d'aleshores. Això sí, ha anat perdent altura any rere any.
Ara, la ciència preveu que el Kosmos 482 impacti contra la Terra entre els dies 7 i 13 de maig a una velocitat d'uns 242 quilòmetres per hora. Més concretament, la NASA afirma que podria ser el 10 de maig.
És la mateixa data que pronostica l'investigador de la Universitat Tècnica de Delft, als Països Baixos, Marco Langbroek.
En un post a X que dirigeix al seu blog, Langbroek dona un dia de marge a aquesta data i calcula que pot impactar el 9, el 10 o l'11 de maig:
L'aparell es va dissenyar per resistir l'entrada a l'atmosfera de Venus, molt més agressiva que la terrestre, amb la qual cosa no sembla que s'hagi de desintegrar durant la caiguda, abans de col·lidir contra la superfície terrestre, diu la NASA.
La nau de descens Kosmos 482 és, segons la NASA, molt similar a la nau de descens de la Venera 8 (que es va llançar només uns dies abans, el 1972):
El risc és baix, però existeix
Després de més de mig segle a la deriva, el paracaigudes que porta incorporat tampoc no funcionarà, però algunes imatges captades amb telescopi mostren un possible desplegament parcial d'aquesta estructura, que potser ajudarà a frenar la caiguda.
"Malgrat que hi ha risc, no ens hauríem de preocupar", apunta el científic neerlandès Marco Langbroek, que investiga satèl·lits, meteorits i asteroides. Es tracta d'un objecte relativament petit, així que, si no es desintegra, "el risc és similar al de qualsevol meteorit dels que cauen cada any".
La possibilitat d'un impacte contra una persona és reduït, "tot i que no es pot descartar totalment". Tot i això, recorda que és més probable rebre l'impacte d'un llamp que no pas d'un satèl·lit d'aquestes característiques.
No hi ha manera de saber on caurà el Kosmos 482 en el seu inevitable camí de tornada a la Terra, tot i que la inclinació de la seva òrbita fa pensar als científics que serà entre els paral·lels 52 nord i sud, en un espai que comprèn la pràctica totalitat dels cinc continents, i que limita pel nord amb ciutats com Londres, al Regne Unit, i pel sud en indrets com el cap d'Hornos, a Xile. D'altra banda, però, la major part d'aquesta superfície està coberta per oceans, així que és on hi ha més probabilitat d'impacte.
Una situació que s'ha repetit en els últims anys
Aquesta no és la primera vegada que un objecte aeroespacial cau sobre la Terra de manera incontrolada. Ja va passar, per exemple, el novembre de 2022, quan un coet xinès sense rumb va obligar a tancar l'espai aeri de Catalunya, les Balears i altres punts de l'Estat.
En aquella ocasió era el quart objecte xinès que queia sense control en dos anys i mig, i va provocar fortes crítiques pel risc de "danys o pèrdua de vides" que van denunciar la NASA i l'ESA, l'Agència Espacial Europea.
