Un test prediu la probabilitat de metàstasi en un càncer de mama i si un fàrmac està contraindicat

És excepcional per dos motius: la millora del pronòstic no és per un nou fàrmac, sinó pel contrari, per deixar de donar-lo, i perquè és un test que ha sortit d'un laboratori de recerca bàsica català: l'IRBBarcelona.

No cal fer proves addicionals. El test es fa amb la mateixa mostra de la biòpsia del tumor. 

Al laboratori de l'hospital miren si hi ha més còpies d'un gen concret, el Maf; si hi ha més puntets vermells que verds, el test és positiu.

Aquesta informació és molt valuosa per a les consultes d'oncologia per dos motius. Primer, quan MAF és negatiu, en les pacients amb càncer de mama d'alt risc, independentment de l'edat, es pot reduir el risc si s'afegeix un tractament amb bifosfonats. I en segon lloc, quan MAF és positiu, el tractament amb bifosfonats està contraindicat, perquè les dones joves -tenen en aquest cas- més risc de metàstasi si reben bifosfonats.

1 de cada 5 pacients són positives en Maf i, per tant, les pacinets joves , amb tumors positius per MAF, no haurien de prendre bifosfonats, amb l'objectiu de reduir el risc, explica la doctora Sònia Servitja Tormo, cap de la secció de mama del Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar, un dels primers centres a incorporar el test:

 "El tractament que li estàs donant li fa més mal que bé. Tindrà més recaigudes que si no li dono. Jo empitjoro encara més el pronòstic. Li augmento el risc de complicacions i de mort, si li estic donant aquest tractament."

Els bifosfonats són el fàrmac més habitual per a l'osteoporosi, i en aquesta indicació no hi ha estudis del possible efecte sobre el MAF . Els tractaments per al càncer de mama poden propiciar-la, o es poden prendre perquè ja es tenia un diagnòstic previ. 

Però l'important és no indicar-los en aquestes pacients amb la finalitat de reduir el risc de recaiguda si surt positiu quan es té el càncer de mama més habitual -ho són cap a un 80%- i es coneix com a hormonodependent. 

Aliki Nikolaou fa dos anys que pren bifosfonats per a l'osteoporosi, que, amb 40 anys, li han provocat els mateixos tractaments que li han salvat la vida. 

És la primera pacient a qui li han fet el test a l'Hospital del Mar i tot i que assegura que "tenir una trucada de l'oncòloga al matí amb bones notícies és estrany", el seu va sortir negatiu.

"Ara tinc la seguretat que el tractament que estic fent està bé. I de regal que tinc unes probabilitats una mica més baixes de tenir metàstasi."

Una informació més -que se suma a molts altres factors predictius- que ajuda els oncòlegs a afinar més en la personalització dels tractaments -en aquest cas- del càncer de mama.

Creat a l'IRBBarcelona

El test té els seus orígens al laboratori liderat per Roger Gomis, a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBBarcelona). 

Tot comença fa més de 15 anys, quan es van proposar acabar amb la idea que era per "mala sort" que apareixia una metàstasi.

És ràpid de dir, però en realitat hi ha molt assaig-error fins a arribar a entendre el funcionament molecular de la metàstasi, els seus patrons i perquè no s'han de prendre bifosfonats si es té el gen Maf amplificat:  

"Quan les cèl·lules metastàtiques són molt agressives, si fas servir un fàrmac que fa una pel·lícula protectora de l'os no poden créixer aquí, el que fan és que s'escapen. I acaben fent metàstasi en altres llocs que són molt més letals, com el cervell, el pulmó o el fetge."

La recerca és valuosa tant si els resultats són positius com negatius, perquè aporten coneixement. Però sí que és un fet excepcional per als investigadors de recerca bàsica veure com la seva troballa acaba portant-se a la pràctica clínica.

Primer ho van provar amb cèl·lules, després amb animals i fa un parell d'anys van poder veure com la recerca bàsica arribava als pacients:

"Quan veus que és veritat en pacients i acabes canviant la decisió de l'oncòleg és la realització màxima."

Però abans han hagut de passar per tot el procés, lluny dels principis de la ciència, que és crear una companyia: Inbiomotion.

Ja és a tres hospitals catalans

Tot i que darrere no hi ha un fàrmac que millori la supervivència -fet que faria més fàcil convèncer els gestors per fer la inversió que implica-, tres hospitals ja l'han incorporat a la pràctica clínica. 

Són dos de públics, l'Hospital del Mar i el Clínic de Barcelona, i un de privat, l'International Breast Cancer Center.

Però encara no és finançat pel sistema sanitari públic. De moment, són proves que estan pagant -en el cas dels públics- els mateixos hospitals amb fons propis. I, per tant, no estaran a l'abast de totes les pacients.